Diu el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans de la paraula maltractar: “Tractar malament”. La mateixa definició la trobo a la Gran Enciclopèdia Catalana, i així una fulla darrera una altre de diferents diccionaris i enciclopèdies de Catalunya o d’Espanya. El concepte maltractar només té una definició clara i possible, i la nostra consciència, el nostre respecte per les persones i els animals, la nostra educació, els nostres valors són els que ens marquen que és maltractar i que no ho és la resta és abusar del terme, desvirtualitzant-lo i traient-li la importància que ha de tenir realment.
 
Jo tinc molt clar què significa maltractar i el que avui escric no em fa ser una persona maltractadora i el meu respecte cap els animals continua sent el que era: un 10 sobre 10.
 
Amb sorpresa he llegit aquests dies la història dels sis galls que a l’estil de l’emblemàtic programa ‘Vostè jutja’, amb veu  i vot,  han aconseguit fer-se  famosos per mèrits propis. I és que la història d’aquests galls amaga de rerefons la tradició de més de 100 anys de tot un poble: La Seu d’Urgell. Sóc filla de La Seu d’Urgell, on hi resideixo, però això no resta importància ni objectivitat al meu article que escric com a periodista. Com a periodista no podia quedar-me indiferent sense donar la meva opinió després de veure la polèmica que s’ha generat a la xarxa i la tinta que ha fet córrer en alguns mitjans.
 
Per la festivitat de Sant Antoni – la Confraria de Sant Antoni de La Seu d’Urgell- des de fa més de cent anys compleix amb la tradició de penjar al cap damunt d’un pal, que hi ha al bell mig del Passeig de la ciutat, un cistell amb un gall viu a l’interior (no en una gàbia com diu el Partit Animalista de Madrid PACMA que va posar la denúncia). Ni se’l maltracta ni se li fa res. Senzillament espera que el vailet més àgil i hàbil aconsegueixi arribar-hi per emportar-se’l a casa seva, i així fins a sis galls. La feinada sempre ha estat per les famílies quan veuen arribar el fill amb el gall viu, quan el més senzill seria anar a comprar-lo ja mort, com diàriament fem tots, però és una tradició de Sant Antoni, com la de l’escudella.
 
Després de 100 anys, aquest any la tradició no s’ha pogut fer perquè l’entitat PACMA va advertir al consistori de La Seu d’Urgell que si deixaven fer l’acte se’ls interposaria una demanda per maltracte, perquè, segons la Llei Catalana de Protecció dels animals, està prohibit regalar animals vius com a premi. La Llei és la que és, però en aquest cas hauria estat bé una mica de ‘savoir faire’ del consistori urgellenc per aconseguir que les tradicions inofensives i d’arrel, les poques que queden, es mantinguin.
 
Potser l’any vinent la Confraria de Sant Antoni de La Seu d’Urgell l’haurà de posar mort, i aleshores rebran la denúncia de Sanitat per motius d’higiene. Clar que si filem tan prim, pot ser que arreu de Catalunya es deixin de fer les tradicionals, delicioses i plenes de germanor escudelles de Sant Antoni, no sigui el cas que regalar botifarra o cansalada, sense cap mesura higiènica enmig de les places, pugui ser interpretat com un maltracte als estomacs dels qui les consumeixen.
 
Si us plau, no fem servir la paraula maltractament a tort i a dret. Siguem coherents i rigorosos en els veritables casos de maltractament als animals.