La pregunta d'Unió ha posat en peu de guerra el sector independentista del partit, que aposta pel 'no' per defensar la independència de Catalunya. Un dels líders de la branca més sobiranista del la formació és Antoni Castellà, que creu que el partit ha de tornar a connectar amb les tesis fundacionals del 1931. Per Castellà, si guanyés el suport a la pregunta proposada per la direcció, Unió no avançaria gens en aquest tema, "perquè el sí no genera cap mandat clar sobre la definició d'Unió sobre la independència".
 
- Passi el que passi diumenge, Unió es farà més petita?

- No ha de ser així forçosament. El partit en pot sortir més reforçat d’aquest procés. En cinc anys, Unió ha perdut la meitat de la militància, i sé de molta gent que tornaria si el partit es definís netament sobiranista. No estem posant en qüestió l’essència de la ideologia demòcrata-cristiana, sinó l’estratègia que hem de seguir com a partit per preservar la nació catalana. Durant anys hem cregut que la millor opció era la d’encaixar amb Espanya, però molts creiem que aquesta ja no és una via vàlida.

- Unió només pot salvar-se com a partit si guanya el no a la pregunta del 14-J?

- Els partits són instruments, i ni jo ni els meus companys hem iniciat aquesta campanya per salvar Unió. No obstant, crec que el partit tindria un potencial molt més gran si es tornés a connectar amb els ideals fundacionals de la Unió Democràtica del 1931.

- No hi està connectada ara perquè Duran ha segrestat el partit?

- No! Això no té cap sentit, perquè jo formo part de la direcció de Duran i Lleida. El que dic és que tenim al davant l’oportunitat de recuperar l’essència del que representava Unió en els seus orígens, que ara s’ha perdut. Fent un paral·lelisme, podríem dir que Unió ha de fer com el papa Francesc, que vol tornar a l'arrel primera de l’església. Aquesta és la nostra oportunitat.

- Per què creu que s’ha plantejat aquesta pregunta tan enrevessada?

- No ho sé, i quan ho he preguntat ningú no m’ha donat una resposta clara. El partit s’ha de definir sobre la seva posició en relació a les eleccions del 27 de setembre, que s’han d’assemblar molt poc amb uns comicis autonòmics i molt amb unes plebiscitàries. La pregunta de la direcció ens planteja el procés sense definir aquest concepte, no el concreta. Estem d’acord en la defensa de la plena sobirania, que és el dret a decidir, però aquesta pantalla ja ha estat superada. Ara no discutim el grau de sobirania que volem, sinó què fer amb ella. Per això és important fixar bé els termes, i detallar-los. Li posaré un exemple: imagini’s que vostè i jo volem firmar un contracte de lloguer, però que en l’apartat del preu, li poso “barat”. Tothom comprèn què vol dir “barat”, però cal concretar, perquè sinó aquest contracte no el podrem firmar. Amb la pregunta d’Unió passa el mateix.

- Pensa que no hi ha hagut valentia per definir més bé aquests termes?

- A Unió li ha fet por preguntar directament sobre la independència de Catalunya. Vam fer la proposta de canviar la terminologia en la pregunta, i que hi figurés el concepte “estat independent”, però no va ser acceptada. Això ho vam fer per possibilitar que hi hagués un mandat clar. Si el dia 14 guanya el sí, quin és el missatge? No el sabrem. El comitè s’haurà de reunir per interpretar aquest resultat, i al final, el partit es quedarà igual com estava, sense definició sobre la independència de Catalunya. Si al final el dia 15 hem d’estar així, no calia haver organitzat tot aquest procés.

- I si surt que 'no'?

- Votar que no a aquesta pregunta és fer-ho per la independència, i això diem aquests dies pel territori. El 'no' sí que genera un mandat clar.

- Però el comitè d’Unió potser no ho interpreta com diu vostè...

- Si s’imposa el 'no', els òrgans directius d’Unió no es podran oposar al resultat. Si anessin en contra de la militància tindrien els dies comptats.

- Estriparà el carnet si guanyen els oficialistes?

- De cap manera! La independència de Catalunya la defenso des del 1993, quan vaig entrar a militar a Unió, i aquesta mai no ha estat la posició oficial.

- Però el context polític que hi havia fa 20 anys no és el mateix que l’actual. No creu que el moment no és prou rellevant com per marxar d’un partit que no defensa majoritàriament les seves tesis?

- Defensar que Unió s’hagi de posar al costat del procés sobiranista no té res a veure en marxar o no. El que jo pugui fer personalment no té importància. A part, tinc la sensació que el no pot guanyar.

- Hi ha vot ocult pel 'no'?

- És complicat fer previsions, però veig la militància molt activa i que la cosa estarà renyida. Flairo ambient de canvi.

- Li preocupa el futur de CiU?

- El procés intern que estem vivint supera el debat de la continuïtat de la federació. Estem definint Unió en un context en el qual el país també s’està tornant a definir. Amb qui ens hem de presentar després és una qüestió instrumental que caldrà abordar, però després de saber què volem ser nosaltres com a formació política. El nostre moment és històric.

- Molta gent creu que aquesta és la sacsejada més forta que ha tingut el partit en la seva història recent. Hi està d’acord?

- Probablement aquest sigui l’exercici democràtic intern més gran que ha fet mai el partit, sí. El que estem fent no ho ha fet mai cap altre partit, i hem de ser conscients d’aquest fet. Vivim un dels moments més transcendents de la història d’Unió. Veurem com es desenvolupa tot en els propers dies, i si s’obre una crisi al partit o no.