Els punts de vista i les idees sobre la investidura d'Artur Mas són tan diversos i complexos que per radiografiar què està passant a les assemblees locals de la CUP cal ull clínic i precisió de cirurgià. L'intens debat que està tenint la formació entorn aquesta qüestió ha provocat que els focus mediàtics s'hagin posat com mai sobre la formació, que arriba dividida a la decisiva Assemblea Nacional del proper diumenge, que es farà a Sabadell.

Tot i els múltiples debats interns, el fet és que hi ha dos blocs en els quals s'han hagut d'acabar alineant els militants i simpatitzants cupaires; Mas o març, o el que és el mateix, investidura de l'actual president en funcions o eleccions anticipades. Davant d'aquesta disjuntiva, les assemblees locals de les comarques de Ponent i del Pirineu han anat prenent posicions, si bé la majoria no han fet públic un posicionament nítid ja que la votació de diumenge és a títol individual i que no hi ha cap secció monolítica ideològicament. De fet, la mixtura de tendències es dóna a totes les assemblees territorials lleidatanes.

Artur Mas no agrada a ningú, però els matisos són claus

La premissa principal és clara: a ningú no li agrada Artur Mas com a president. A partir d'aquí, els matisos prenen el protagonisme i aproximen o allunyen les assemblees locals entre elles en funció de la voluntat d'acceptar Mas. Tres seccions territorials estan, ara per ara, molt allunyades d'aquesta idea, que tampoc queda reforçada amb un pla de xoc contra la pobresa, que molts consideren insuficient. Lleida ciutat, Bellpuig i la Seu d'Urgell són les tres places que veurien amb més bons ulls un avançament electoral. Pau Lozano, de la territorial de la Seu, lamenta a NacióLleida que el líder convergent "hagi utilitzat el procés a la seva conveniència" alhora que apunta que la que això continuarà d'aquesta manera si Mas és votat president.

D'altra banda, Lozano creu que el pla de xoc que proposa Junts pel Sí "es queda molt curt", una idea que també es comparteix des de l'assemblea de la capital del Segrià. La cupaire Anna Bros indica en aquest sentit que la formació que liderava Raül Romeva el 27-S "no ha rebaixat el seu discurs", per la qual cosa no estan disposats a cedir gratuïtament la investidura. La postura de Bros és compartida per una bona part de l'assemblea de la ciutat, que ha fet un relleu generacional i que ara rep les influències d'una nova fornada de militants.

A Lleida ciutat hi ha també un nucli de gent, molt més petit, que interpreta la investidura de Mas com una via per abordar la creació de la república catalana. En aquest grup s'hi troba el regidor de la Paeria Pau Juvillà, que tot i remarcar que el "viratge a l'esquerra del país ha d'obligar a buscar un candidat a president diferent a Mas" sí assegura que unes eleccions anticipades suposaria "regalar un temps molt valuós" a l'Estat espanyol, previsiblement sense president escollit durant les properes setmanes. L'edil també explica que cal arribar a una entesa entres les faccions creades arran del debat, i que seria un error descodificar el resultat de l'assemblea del diumenge "com la victòria d'una tesi sobre l'altra".

La línia de Juvillà és seguida, en general, per altres assemblees com la de Balaguer, Tàrrega o Cervera, la secció que més s'ha significat sobre aquest tema amb un comunicat publicat la setmana passada que defensava un inici del procés cap a l'Estat català, "la primera prioritat que té la CUP" segons Narcís Turull, un dels caps visibles de la formació a la Segarra. És en aquestes capitals on la idea d'una entesa ha arrelat, un fet que no vol dir que tots els militants i simpatitzants hagin de tenir el mateix sentit del vot. "N'hi ha que estan a favor i d'altres no" assegura Carles Mateu, líder de la CUP a la capital de la Noguera.

Uns 300 militants i simpatitzants aniran a Sabadell

Joel Jové, un dels membres del Secretariat Nacional de la CUP, apunta a aquest diari que es calcula que de Lleida acudeixin unes 300 persones a l'assemblea, 230 de Ponent i 70 del Pirineu aproximadament. En aquesta trobada hi poden votar els militants i els simpatitzants que estiguin apuntats als intranets de les assemblees, que han hagut d'avalar els seus noms. Moltes d'aquestes persones de l'entorn del partit són membres de formacions afins o de les candidatures municipals presentades en nom de la formació com les Crides Constituents.

Aglutinar votants, una estratègia que es practica

La possibilitat que els simpatitzants puguin votar ha obert les portes a una mena de batalla per aglutinar votants d'una o altra opció. Ningú ho diu obertament, però és un fet que hi ha hagut moviments de militants per intentar que la seva opció sigui la que acabi reeixint en la votació, que si ho demana un 25% dels assemblearis, serà secreta. Els militants consultats per NacióLleida no s'atreveixen a dir si no fer públic el sentit del vot pot beneficiar alguna de les opcions. L'únic que se sap és que hi ha divisió, i que el dia 27 hi haurà fumata. Blanca o negra, depèn de qui ho miri.