El 17 de juny de 2023, Sílvia Romero (Compromís per Tremp) assumia l’alcaldia amb majoria absoluta i amb el compromís de dignificar la institució i apropar el consistori a la ciutadania. Dos anys després, el govern local ha incrementat els recursos municipals, ha impulsat acords supramunicipals i ha posat les bases per a una nova política d’habitatge. Però alhora, ha hagut de fer front a tensions amb l’oposició per la falta de participació ciutadana i a la crítica social per la situació de serveis com l’helicòpter d’emergències o el manteniment d’espais públics.
Més recursos i nous convenis
Un dels principals eixos de govern ha estat l’ampliació del pressupost municipal. L’any 2024, l’Ajuntament va aprovar uns comptes de 6,6 milions d’euros, amb un increment del 85% en la partida d’inversions. Aquest 2025, la xifra ha pujat fins als 7,3 milions, el pressupost més alt dels darrers quinze anys. Aquests recursos han d’alimentar projectes prioritaris com la millora de carrers, l’enllumenat i l’impuls del Pla d’Habitatge Local.
En aquest àmbit, l’equip de govern ha signat un conveni amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya per gestionar la borsa de lloguer i l’oficina d’habitatge fins al 2027. La voluntat de Romero és unificar esforços amb el Consell Comarcal per concentrar tots els serveis en un mateix punt d’atenció, millorar la coordinació i facilitar l’accés de la ciutadania a recursos per accedir a un habitatge digne.
El servei d’emergències, en el punt de mira
Un dels temes que ha generat més malestar durant aquest primer tram de mandat ha estat el funcionament del servei d’helicòpter medicalitzat del SEM. Les absències del vehicle a la base de Tremp han estat recurrents i l’Ajuntament ha hagut de gestionar la inquietud veïnal davant una cobertura considerada insuficient. El relleu de l’empresa operadora, que ha de materialitzar-se aquest estiu amb un nou contracte de 13,5 milions d’euros per part de la Generalitat, ha de servir per recuperar la confiança en un servei essencial per a l’Alt Pirineu.
Participació, patrimoni i neteja urbana
Tot i els avenços pressupostaris, l’oposició ha denunciat la falta de mecanismes de participació i de transparència. El Consell d’Alcaldies, anunciat com una eina per fomentar el debat amb els pobles del municipi, encara no s’ha consolidat. A això s’hi afegeix el malestar per l’estat de manteniment d’alguns espais públics, com les Adoberies, recentment rehabilitades però afectades per la presència de deixalles i males herbes.
Malgrat això, el govern municipal manté una línia de col·laboració estreta amb altres institucions. Tremp exerceix la presidència del Geoparc Orígens i ha signat convenis per impulsar la dinamització comercial i turística del Pallars Jussà amb la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal.
El repte de la gestió de residus
Un dels nous fronts on el municipi de Tremp jugarà un paper rellevant és en la futura gestió de residus. El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Ramon Jordana, ha plantejat la necessitat de mancomunar la gestió de l’abocador de Fígols amb el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i el Conselh Generau d’Aran. Aquesta instal·lació, clau en el futur mapa de residus de Catalunya, rep actualment el 12% de les deixalles de Catalunya i serà una de les poques que es mantindrà operativa més enllà del 2035.
La proposta arriba en un moment decisiu, amb el Pla d’Infraestructures de l’Agència de Residus preveient el tancament de la meitat dels abocadors actius per complir amb les directives europees. Tot i la baixa densitat de població de les comarques implicades, la seva dispersió geogràfica complica la logística, fet que reforça la necessitat d’una governança conjunta.
En paral·lel, el Pallars Jussà preveu desplegar el sistema de recollida porta a porta abans de final d’any, començant per Tremp. El model s’acompanyarà de punts d’emergència i àrees de contenidors tancats amb accés restringit, per reduir les tones que arriben a Fígols i millorar la taxa de reciclatge. Aquest canvi implicarà una transformació en la gestió local dels residus, amb impacte directe en el dia a dia dels veïns i en la qualitat de l’espai públic.
Pendent d’execució
Els dos anys que queden de mandat hauran de posar a prova la capacitat d’execució del govern municipal. Més enllà de la bona sintonia institucional i de l’increment de recursos, caldrà veure si es concreten millores palpables en l’espai públic, en el desplegament del nou model d’habitatge i en la cobertura de serveis bàsics. Romero, que també exerceix com a diputada al Parlament i delegada del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, ha sabut posicionar Tremp dins els espais de decisió política. La qüestió ara és si podrà traduir aquest pes institucional en millores concretes per als veïns i veïnes.
