La Diputació de Lleida ha aprovat en el ple d'aquest divendres una moció presentada per la CUP en referència a la desobediència dels municipis catalans als requeriments enviats per l'Audiència Nacional per haver aprovat una moció de suport a la declaració de sobirania del passat 9 de novembre. Els grups de CiU (12), ERC (6) i la CUP (1) han donat suport al text i l'han tirat endavant tot i l'oposició de la resta de grups, PSC (3), PP (1), C's (1) i UA (1), que han entrat en un debat sobre legalitats i legitimitats.

En la moció es concreta un rebuig explícit "als requeriments enviats per ordre de l'Audiència Nacional espanyola a centenars d'ajuntaments catalans per haver aprovat una moció de suport a la Declaració 1/XI del Parlament de Catalunya".

Qui més molesta s'ha mostrat per la presentació d'aquest articulat ha estat la líder de C's, Ángeles Ribes, que ha comparat l'independentisme amb el dictador italià Benito Mussolini i la marxa feixista sobre Roma del 1922. La política ciutadana ha recordat també la importància de la Constitució espanyola, que passa per sobre dels drets dels municipis ja que, segons ha dit, "no són sobirans".

En aquesta tessitura també ha parlat la líder del PP, Dolors López, que ha acusat les formacions independentistes de voler convertir la democràcia "en una dictadura" o "en la llei de la selva". El portaveu del PSC, Enric Colom, ha assegurat, per la seva banda, que la moció presentada "és un batibull".

Jové dóna suport al regidor vigatà acusat de rebel·lió i sedició

El diputat de la CUP, Joel Jové, ha fet esment al punt tercer de la moció, que concreta un suport a les persones encausades o citades a declarar per l'Audiència Nacional. El diputat cupaire ha concretat la seva intervenció en la figura del regidor vigatà Joan Coma, acusat d'un delicte de rebel·lió i sedició.

El portaveu d'ERC, Jaume Gilabert, ha assegurat que la defensa de la independència de Catalunya i la desobediència a l'Audiència Nacional obeeix a una voluntat de garantir "els drets dels ciutadans", i ha lamentat que el govern espanyol hagi fet cas omís a les decisions polítiques fetes des del país com l'Estatut, el 9-N, el 27-S o la petició d'un pacte fiscal.