El Fòrum d'Estudis sobre la Joventut ha donat a conèixer que les comarques i municipis de la demarcació de Lleida (un 72%) són les que reserven una partida més elevada destinada a joventut. Es tracta d'un percentatge superior a la mitjana catalana, que és del 67%, i és la segona demarcació amb un percentatge més alt, només per darrere de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
No obstant això, Lleida se situa en la darrera posició pel que fa a la despesa executada en el mateix àmbit de joventut. Aquest Fòrum que se celebra a Lleida també ha donat a conèixer que és on hi ha més professionals compartits entre municipis. El 51% d'ens locals en aquest àmbit territorial disposen d'aquesta figura, un percentatge que en l'àmbit nacional és del 26%.
Les dades estan recollides a l'Enquesta de Municipis i Comarques (EMC) 2022 elaborada per l'Observatori Català de la Joventut.
Pel que fa a l'existència o no de regidories i d'àrees tècnico-administratives de joventut, en el cas de les comarques de Lleida, l'Alt Pirineu i Aran, el 17% dels municipis no tenen regidoria de joventut, un percentatge que és de 6 punts superiors a la mitjana catalana.
I pel que fa a àrees de joventut, claus a l'hora de desplegar els Plans Locals de Joventut i fer polítiques en àmbits on sovint hi ha més dificultats per intervenir, també es detecta una menor presència en els ens locals de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran amb un 60% d'aquestes institucions on no hi són, 9 punts més que en el conjunt del país. El mateix passa quan aquesta àrea tècnica de joventut és exclusiva, que en el cas lleidatà arriba gairebé al 9%, quan a Catalunya és del 18%.
Sobre el desplegament dels Plans Locals de Joventut, Lleida no presenta diferències amb la mitjana catalana, que estableix en el 68% el nombre d'ajuntaments que disposen d'un Pla exclusiu pel municipi i en un 9% els que el mancomunen amb altres pobles.
Pel que fa a l'àmbit concret de les polítiques de joventut desplegades, la demarcació de Lleida destaca de manera positiva en el de la participació i en el de l'associacionisme i el voluntariat. En el primer cas, un 74% de municipis de l'àmbit de Lleida, Alt Pirineu i Aran han actuat en alguna actuació, 13 punts percentuals més que en el conjunt de Catalunya. I en el segon àmbit, la mitjana lleidatana també supera en 14 punts la nacional, arribant al 58% de municipis on s'ha actuat.
Tanmateix, en la resta d'àmbits (mobilitat, interculturalitat, gènere, inclusió social, cultura, lleure, salut, treball, habitatge, educació i medi ambient), la mitjana de Lleida és inferior. No obstant això, l'EMC conclou que aquest menor desplegament obeeix a la realitat comarcal.
El 24è Fòrum clourà aquest divendres a Lleida amb la presència de 120 professionals de joventut, responsables polítics, membres d'equips de recerca, i d'entitats juvenils.
Les comarques i municipis de Lleida pressuposten més en joventut que la mitjana catalana
Una enquesta revela que el 51% dels ens locals tenen professionals compartits
ARA A PORTADA
Publicat el 17 de novembre de 2023 a les 11:47
Et pot interessar
-
Política Larrosa demana «evolucionar» al comerç local davant l'arribada de Torre Salses
-
Política El Pont de Suert projecta un futur amb sostenibilitat, comunicacions i joventut
-
Política La Diputació de Lleida defensa la preservació de les obres de Sixena
-
Política Larrosa vol ser alcalde de Lleida, com a mínim, fins al 2031
-
Política Larrosa reivindica l’acció de govern mentre Junts marca distàncies: «No donem cap xec en blanc»
-
Política Larrosa exhibeix un sondeig demolidor per a ERC: «Segueixin així i els avançarà VOX»