Marc Solsona: «Mollerussa no ha notat la complicitat de Lleida com a capital de Ponent»

L'alcalde de Mollerussa lamenta la manca d'encaix dels municipis de les terres de Lleida amb la capital | Posa l'accent en la recuperació econòmica del consistori, però alerta que la crisi encara no s'ha acabat | Indica que els motors econòmics de la ciutat guanyen múscul, i es posa com a repte millorar l'eix comercial amb un pla de renovació dels carrers i una consulta

Publicat el 26 d’octubre de 2015 a les 00:00
Actualitzat el 26 d’octubre de 2015 a les 20:21

Marc Solsona, alcalde de Mollerussa Foto: Àlvar Llobet


Marc Solsona s'ha erigit en els darrers anys com un dels líders polítics de les comarques de Ponent. Alcalde de Mollerussa, la seva gestió al capdavant del consistori va ser reconeguda per la ciutadania de la capital del Pla d'Urgell amb una majoria absoluta encara més àmplia de la que tenia en l'anterior legislatura. 11 regidors d'un plenari de 17 estan ara al seu costat. El seu lema és no fer res que no pugui pagar ni explicar, i amb aquest tarannà assegura que el municipi albira ja la sortida de la crisi. Lamenta que les terres de Lleida no vegin la capital com un còmplice polític, i es mostra ferm en la decisió de crear un Estat català en els propers mesos. No serà fàcil ni pactant ni sense pactar amb Espanya, diu, però "cal obeir el mandat del poble de Catalunya".

- L’Ajuntament de Mollerussa ha sortit de la crisi?

- Estem millorant, i ens podem plantejar el futur amb optimisme. L’evolució econòmica del consistori ha estat positiva. Complim amb els indicadors, estem per sota del límit legal de deute, hem liquidat el pla de sanejament i ara farem el mateix amb el pla d’ajust. Tota aquesta feina ens porta a tenir la possibilitat de poder competir financerament, però no hem d’oblidar que aquesta millora s’ha de notar a la ciutat.

- Encara no es nota?

- No. Quan vaig entrar d’alcalde Mollerussa era una ciutat amb molts problemes. Tots els motors econòmics de la ciutat estaven en perill, una cosa que molts es pensaven que no podia passar mai. Ara la situació és diferent, i els nostres pilars comercials estan vius i en creixement. També ho està el comerç de la ciutat, i el nostre objectiu és dinamitzar l’emprenedoria integrant-la a la trama urbana, on encara hi ha molts locals buits.

- Però l’atur ha baixat al seu municipi. Si hi ha més gent que treballa, la sensació de final de crisi sí que hi deu ser, no?
 
- A dia d’avui tenim 875 aturats registrats. Això és molt o és poc? Depèn. El març del 2013 teníem més de 1.200 persones sense feina, però Mollerussa havia arribat a tenir pràcticament atur zero abans de la crisi econòmica gràcies a la potència de les empreses. Aquí venia la gent a treballar, perquè hi havia molta feina. Tot i que l’indicador d’atur baixa, no podem dir que s’ha acabat la crisi econòmica, perquè seria fer un mal favor a aquelles famílies que encara ho passen malament. El descens de l’atur no va lligat a la baixada de la demanda social, per això hem fet un nou banc d’aliments.

- Altres municipis ho han passat pitjor

- La crisi ens ha fet mal, però no tant com en altres zones, és veritat. Això s’explica pel fet que les empreses han tingut la seu central al nostre municipi, i, per tant, s’han evitat molt les deslocalitzacions. L’arrelament comercial que hem tingut històricament ens ha ajudat, sí.

- Està en disposició el consistori de Mollerussa de fer un salt endavant en les inversions?

- Hem estat quatre anys fent inversió que no es veia, però es notava. Arreglar una claveguera, per exemple, no era una obra visible, però quan plovia i el carrer no s’inundava, sí que era patent la millora. Les darreres eleccions municipals van ser les primeres en que els alcaldes es van presentar sense poder presentar obra feta, cosa que no va passar el 2011, quan els comicis van arribar després de dos anys de l’anomenat “Plan Zapatero”. Nosaltres teníem un lema, i el mantenim: “No farem res que no puguem pagar, ni res que no puguem explicar”. Ara, però, comencem a tenir marge per desplegar el disseny de ciutat. Per fer política i que la gent hi pugui participar.

- Posi un exemple

- El pla de renovació dels carrers de la ciutat. Hi invertirem un milió d’euros, que podran ser més en funció dels diners que posi la Generalitat en concepte de Pla de Barris. De vegades la gent diu que els carrers de Mollerussa estan bruts, i jo dic que no és cert. No estan bruts, estan vells! En la darrera dècada s’ha invertit molt poc en la seva renovació, i aquesta feina ara la començarem a fer. Si vull que s’impulsi el comerç de la ciutat, he d’ajudar a que l’entorn sigui atractiu. El nostre objectiu és aquest.  

- Quin és el calendari que contempla per tirar endavant aquest projecte de carrers?

- La nostra idea és desplegar aquest projecte a partir del 2017, quan haurem superat el pla d’ajust. Hem entrat en una etapa on s’amortitza menys que abans, la qual cosa ens dóna més marge per fer inversió. El 2016 serà el darrer any en que encara no podrem superar el límit de despesa per invertir. L’any vinent pressupostarem al voltant de 450.000 euros d’inversió.

- I organitzaran una consulta amb l’objectiu que els ciutadans decideixin el nou model de centre històric, oi?

- Aquesta és una idea que s’inclou dins del milió d’euros. Farem un concurs d’idees per reformar els entorns de la plaça de Major, de l’Ajuntament i Manuel Bertran, i un cop les tinguem les sotmetrem a votació amb l’objectiu que la gent decideixi l’eix comercial. Això ens permetrà treballar amb la calma de saber que les obres estaran avalades pels veïns, i si una cosa és volguda, la ciutadania té més paciència. Ara, cal que es tingui clar que aquest procés no es farà amb un dia, i que l’endemà de la consulta no hi haurà un nou entramat urbà.

- Quan té previst fer aquesta consulta?

- Ens marquem aquesta legislatura per decidir el futur del centre de la ciutat. Ho hem de treballar bé, i això significa que caldrà donar tota la informació i plantejar les alternatives. Li poso un exemple; si una de les propostes és la de peatonalitzar la zona, haurem d’explicar què farem amb els cotxes.

- L’Ajuntament de Mollerussa té totes les carpetes judicials tancades?

- Totes. Hem aconseguit superar aquesta etapa, que ens suposava una important despesa de diners, amb optimisme i sense un discurs agre ni polèmic. Hem intentat minimitzar les misèries i buscar el consens amb els partits de l’oposició, que en els darrers anys han entès la importància de la unitat per sortir de la complicada situació que teníem i permetre que el proper govern iniciés la legislatura sense càrregues. Els hi agraeixo la bona voluntat.

- Creu que la nova oposició mantindrà aquest tarannà?

- Entenc que sí, que podem arribar a acords, però jo sempre sóc prudent i em preparo pels problemes que em puguin sorgir.

- Mollerussa no té cinema. Li preocupa això com alcalde?

- Ens recordem que no tenim cinema quan no hi és. Recuperar el cinema m’interessa com alcalde, però no a qualsevol preu. Això vol dir que no estaré atent a les possibilitats que puguin aparèixer? No. Hi estic. Ara bé, no considero que aquesta qüestió sigui prioritària ara mateix per la ciutat. Projectar pel·lícules demana una gran inversió en material i una feina per mantenir una programació estable. Estem pendents que un prestador de cinema ens faci una proposta, i nosaltres estem estudiant quina sala de la ciutat seria la indicada.

- Aquest mes d'octubre han hagut d’ajornar un certamen. Creu que s'està arribant a un nivell excessiu de fires?

- No crec que sigui un tema de quantitat. Fira Mollerussa és una marca molt potent, i no ens podem permetre el luxe de fer res que la debiliti. Quan programem un certamen, no podem fallar, i per això dic que prefereixo assumir la cancel·lació d’una bona idea a valorar una mala fira. Amb la Fira Events volíem fer una cosa diferent, però no hem estat capaços de fer atractiva aquesta proposta, no em dol reconèixer-ho. Treballarem més en aquest concepte, i crec que l’any vinent la podrem fer.  

- Com creu que haurien de ser les relacions entre Mollerussa i Lleida en temes de fires?

- Lleida organitza la Fira de Sant Miquel i nosaltres la de Sant Josep. Són certàmens que giren al voltant de la mateixa temàtica, però el nostre està més ben situat al calendari, perquè el fem durant el mes de març, quan la temporada s’ha acabat. Ens trobem amb expositors que han d’escollir entre Mollerussa i Lleida, i crec que això es podria evitar si Lleida centrés més la seva fira en la fruita i deixés el camp lliure a Mollerussa per acollir maquinària. Hauríem de col·laborar, però això no vol dir que una ciutat estigui per sota de l’altra. Jo faig preguntes: estem d’acord que Lleida és el rebost de Catalunya? Sí. Estem d’acord en que tenim fires potents i suficientment espaiades en el calendari com per no fer-nos competència entre nosaltres? Sí. Som capaços d’entendre’ns? Nosaltres estem oberts a tot sempre i quan les aliances es facin entre iguals i essent conscients que Mollerussa no mira només a Lleida, sinó que mira al món.

- Pel que diu, interpreto que no està del tot satisfet amb el paper que juga la ciutat de Lleida com a capital de les terres de Ponent.

- Des de la ciutat de Lleida es diu que hi ha la voluntat de ser la capital del territori, però a Mollerussa no hem tingut aquesta sensació en els darrers anys. No hem sentit la complicitat de la capital, i per això hem fet la nostra. Ens hem buscat la vida, perquè ho podem fer i en sabem. Per resumir-ho; La ciutat de Lleida no ha mirat el territori, i el territori no ha mirat la ciutat de Lleida. A part, políticament, les terres de Lleida no visualitzen la capital com una ciutat còmplice.

- Parlem de política. A part d’alcalde de Mollerussa, vostè s’estrena com a diputat al Parlament de Catalunya. Com veu el debat entre la CUP i Artur Mas?

- Els polítics han de complir allò que prometen. Tan Junts pel Sí com la CUP són partits que aposten per la independència de Catalunya, però en aquesta partida no hem d’oblidar el principi de radicalitat democràtica, que s’ha de basar en el respecte del resultat electoral. Un partit té cinc vegades més de vots que l’altre. A partir d’aquí, dialoguem. Crec, però, que el procés no s’entén sense la figura d’Artur Mas, i a dia d’avui no es pot prescindir de la seva figura.

- Pot seguir essent un actiu sense ser president de la Generalitat...

- No ho veig. Estic convençut, però, que s'arribarà a un acord. Hi ha temps encara, i les presses són males aliades.

- Entén però el discurs de la CUP després de tota la motxilla que porta CDC amb retallades i presumptes corrupteles?

- El tema no és si l’entenc, sinó si hi combrego. Hi ha un tema nuclear, que és la independència de Catalunya. La resta de coses són sobreres. Assenyalen la persona que no volen, però al mateix temps asseguren que allò important no és el qui. No ho acabo d’entendre.

- Es fixen 18 mesos per desconnectar. No serà fàcil...

- Tot el que no es pugui pactar amb l'Estat no serà fàcil, i el que es pugui pactar, tampoc (riu). Hi ha una majoria al Parlament que té un mandat clar del poble de Catalunya, i l’hem de complir. No parlem d’encaix, parlem de desconnexió. En aquest sentit sí que serà interessant veure el panorama polític que queda a Espanya després de les eleccions del 20 de desembre.

- S’han de presentar els partits independentistes en aquests comicis?

- Sí, però ho han de fer amb la consciència que al Congrés han de fer de gestors del mandat del poble català. A part, jo sempre dic que mentre hi hagi un euro nostre a Madrid, l’hem d’anar a defensar.

- Vostè forma part d’un col·lectiu de joves líders polítics de CDC. Com creu que pot canviar la formació la gent de la seva generació?

- Volem treballar sense estructures monolítiques, i hem de predicar amb l’exemple de les necessitats democràtiques que demanem pel nostre país i pels nostres municipis.

- Què vol dir?

- Hem de plantejar noves maneres d’estructurar el partit, obrir-nos a la renovació. Aquest és un moment apassionant també per CDC, perquè tenim l’oportunitat de renovar a fons la formació. Apostar per fer primàries és també una proposta.

- Té data de caducitat vostè com alcalde de Mollerussa?

- El dia que me’n cansi, plegaré. No vull continuar essent alcalde si no m’il·lusiona la feina que faig. Quan vegi que em moc per inèrcia, ho deixaré estar. Aquest moment no ha arribat, i tinc ganes de fer política després dels darrers quatre anys, on he hagut de fer un paper de gestor més que de polític.