Amb tot, les dades ens mostren que la recomposició dels dos blocs és fruit de diversos moviments importants d’electors: sobretot en el bloc dels partidaris de la unitat d’Espanya, Ciutadans ha rebut una important bossa de votants d’altres formacions i de l'abstenció. Com ens explicava en Marc Guinjoan, sembla que la lògica estratègica hauria pesat de forma important entre els votants unionistes. Ara bé, l’anàlisi dels transvasaments de votants ens deixa altres titulars que ens ajuden a entendre els resultats del 21-D.
Puigdemont al camp, Junqueras a la ciutat
Un dels grans interrogants de les eleccions era la distribució de forces que es produiria en el camp sobiranista. De fet, una de les grans sorpreses de la nit electoral va ser la victòria de Junts per Catalunya, desmentint bona part de les enquestes, en el bloc republicà. Les dades de transferències de vots ens mostren que la victòria del “partit del president” es deu a una doble dinàmica: en primer lloc, gran part dels vots de Junts pel Sí van optar per Junts per Catalunya. En concret, un 55%. El percentatge de votants de Junts pel Sí que va anar a ERC va ser menor: el 35%. Vora un 10% va optar per la CUP.
En segon lloc, JxCat s’ha beneficiat d’un suport sòlid a les zones més despoblades, mentre que ERC ha dominat més a les zones urbanes captant nou votant. De fet, bona part dels antics votants de Junts pel Sí de les comarques barcelonines ha anat a parar a ERC, mentre que al “rerepaís” s’ha optat per JxCat. Aquest doble patró territorial il·lustra el doble perfil del votant sobiranista: més d’esquerres a ciutat i d’un perfil més moderat a l’interior. Un dels interrogants del futur pel camp sobiranista és, per tant, si aquest doble perfil, exemplificat políticament amb les llistes separades, serà capaç de penetrar més en certes zones urbanes, que fins ara es resisteixen al discurs sobiranista.
Gràfica sobre els transvasaments Foto: Toni Rodon
L’abstencionista diferencial no és només unionista
Durant anys, s’ha estès la idea que l’abstencionista habitual en les catalanes, però que votava en les generals, era el culpable de les derrotes dels partits d’àmbit estatal. El de l’abstenció diferencial era un argument curiós: d’abstenció d’aquest tipus també n’hi ha, per exemple, a la comunitat de Madrid, i la lògica rarament s’utilitzava per justificar victòries i derrotes de determinats partits. De fet, les capçaleres estatals alimentaven aquesta idea i asseguraven que, si la participació superava el 80%, el bloc constitucionalista es faria amb la victòria (fa dos anys, però, el llistó l’havien posat al 70%).
[blockquote]Els nous votants que expliquen la participació del 81% no han anat només a l'unionisme: Junts per Catalunya i encara més ERC n'han atret[/blockquote]
L’anàlisi de transvasament de vots ens indica que els nous votants del 21-D no només han anat al bloc constitucionalista. Ciutadans i el PSC s’emporten, respectivament, el 35 i el 6% de votants que es van abstenir l’any 2015. Tanmateix, el 10% de nous votants van a parar a JxCAT i el 14% a ERC. L’últim terç dels que no van anar a votar l’any 2015 s’han tornat a abstenir, conformant l’anomenat grup d’abstencionistes estructurals.
Cs es converteix en l’epicentre unionista
Bona part del creixement de Ciutadans, segons indiquen les dades, es deu a la gran fidelitat dels seus antics votants i, sobretot, a la gran quantitat de vots que roba d’antics votants de diferents partits. Vora el 35% dels votants socialistes del 2015 van anar a parar a Cs. Més gran és la transferència que prové del PP: gairebé el 45% de votants populars del 2015 van optar dijous per Ciutadans. Ciutadans rep votants fins i tot de l’antiga CSQP: una quarta part d’antics votants de CSQP van triar aquest cop la papereta d’Inés Arrimadas.
La CUP pateix fugues diverses, fins i tot cap a JxCat
La CUP va acabar la nit amb 4 diputats, menys de la meitat dels que va obtenir l’any 2015. Bona part d’aquesta davallada es deu al fet que el 44% dels seus votants van decidir-se, aquest cop, per ERC. L’anàlisi de transferències indica fins i tot que hi ha hagut un cert flux de votants cupaires que s’han passat a Junts per Catalunya. En concret, un 20-25%. Aquest transvasament, que a priori pot sorprendre, pot venir explicat pel perfil de cert vot prestat que la CUP va rebre l’any 2015, sobretot en zones menys poblades.
Què ha fet el votant d’Unió?
Una de les estratègies del PSC per augmentar la seva base electoral va passar per una aliança amb antics puntals d’Unió Democràtica. Tot i que el partit d’Iceta ha pujat un escó, en el fons s’han quedat igual, perquè ha anat a parar a Ramon Espadaler, d’Units per Avançar i que va ser cap de llista d'Unió el 2015. Els propis socialistes han reconegut que els resultats no van estar a l’alçada de les expectatives. Un senyal d’aquest magre creixement és el fet que els exvotants d’Unió no han optat en la gairebé totalitat pel PSC. Vora el 40% d’ex-Unió van votar dijous per Miquel Iceta. La resta es van repartir, a parts iguals, entre Cs i JxCat.
