Sota l'escarni del Piolín, la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil van acabar sent els desagradables convidats del referèndum de l'1 d'octubre. Amb més de 1.000 ferits i una actuació policial condemnada a gairebé tot arreu menys a les institucions de l’Estat, les accions del diumenge del referèndum van deixar, també, un munt d'interrogants sobre la taula des d'un punt de vista de la seva lògica. En concret, quan mirem la distribució geogràfica de les actuacions policials, hi ha una pregunta que ràpidament emergeix sobre la resta? Per què la policia va anar a alguns municipis? Per què va anar a pobles petits com Sant Mori, però també va trepitjar grans ciutats com l'Hospitalet o Barcelona?
 
Primer, cal tenir en compte les xifres. Catalunya disposa, actualment, d'uns 17.000 mossos d'esquadra, als quals s'hi ha d'afegir les policies locals. Tot i això, d'aquest conjunt d'efectius només uns 1.600 tenen funcions d'ordre públic (entre els quals hi ha diverses unitats, com la brigada mòbil). A aquesta xifra cal afegir-hi els prop d'11.000 agents que la policia espanyola té a Catalunya, la majoria d'ells enviats especialment per l'ocasió. Si tenim en compte que, en total, hi havia uns 2.300 col·legis electorals arreu del territori i que els grups policials havien de tenir una mida considerable per ser efectius, és fàcil concloure que era molt difícil (per no dir impossible) tancar tots els col·legis electorals. De fet, el govern espanyol n'era conscient quan va reconèixer públicament que el referèndum no se celebraria, però que, “potser”, es podria votar en alguns llocs "aïllats".
 
D'entrada, hi ha un factor que va sobresortir sobre la resta: si l'objectiu era aturar el referèndum, el més eficient hauria estat, probablement, fer-ho la nit del divendres o del dissabte (o fins i tot del dijous), moment en el qual hi havia més aviat poca gent. D'aquesta manera, s'haurien pogut tancar els locals amb més censats. Aquesta acció hauria permès, probablement, ser més eficient en els recursos destinats diumenge i tenir un impacte marginalment superior. Ara bé, després que el TSJC tombés l'ordre de la Fiscalia de precintar els col·legis el divendres a la mitjanit, sembla que el cos policial espanyol va voler aturar el referèndum el mateix dia de les votacions, potser per oferir al món la imatge de la policia retirant urnes.

[blockquote]Sembla clar que van anar a alguns llocs simbòlics, com Sant Julià de Ramis, on votava el president Puigdemont. Però per què van anar a la resta de municipis?[/blockquote]
Tenint en compte que no podia anar a tot arreu (per una qüestió de recursos), va haver d'afrontar un dilema estratègic que es resumeix amb la pregunta següent: per què van anar a uns municipis i no a uns altres? Sembla clar que van anar a alguns llocs simbòlics, com Sant Julià de Ramis, on votava el president Puigdemont, a l'escola Nostra Llar de Sabadell, lloc on votava la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o a Sant Vicenç dels Horts, on ho havia de fer Oriol Junqueras. Però per què van anar a la resta de municipis? Què ens diuen les dades?
 
La lògica de la dimensió del municipi

Una de les primeres hipòtesis que es poden plantejar és que la mida del municipi, des del punt de vista de l'actuació policial, importa. Tanmateix, hi pot haver dues expectatives contradictòries: per una banda, anar als municipis petits facilita l'actuació, atès que la resistència serà menor. Per altra, l'impacte marginal de les actuacions en els municipis petits és més petit, atès que representen un percentatge molt menor del cens total. A més, els municipis petits acostumen a estar (més) aïllats, la qual cosa fa difícil traslladar-se d'un lloc a un altre.

Anar a municipis grans, per tant, podia ser més costós, però el benefici marginal podia ser més alt. Malgrat tot, aquesta sembla que no va ser la lògica que es va produir. En els models estadístics realitzats, la mida del municipi (o del cens o qualsevol altre indicador de mida del municipi) no està relacionat amb la probabilitat de rebre una actuació policial.
 
La lògica política

Una altra de les hipòtesis que es pot plantejar és que la violència seguia una certa lògica política. És a dir, que la policia va anar a llocs on governaven partits sobiranistes, en especial a municipis governats per ERC i la CUP. En cap dels models estadístics realitzats, però, emergeix aquesta relació. Tenir un alcalde d’ERC o de la CUP (o fins i tot del PSC) no té un impacte estadísticament significatiu en la probabilitat d'haver rebut la policia.
 
Una hipòtesi addicional que es pot plantejar és que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van anar a municipis on el sobiranisme hi té una força electoral important. És lògic pensar que, allà on el sobiranisme és més fort, la participació al referèndum podia ser més alta. Per tant, si la policia actua en les zones on la mobilització pot ser més elevada, potser no aturarà del tot el referèndum, però en deixarà la legitimitat tocada reduint-ne la participació considerablement.

A més, actuar en poblacions amb elevat suport a la independència es podria considerar que té un impacte molt menor sobre el col·lectiu de ciutadans indecisos i que podrien modificar el seu comportament a causa de l'actuació policial: ataques a gent ja convençuda i per tant, en cas d'actuació percebuda com a desproporcionada, el seu suport a la independència no es modificarà perquè ja de partida és elevat. T'estalvies doncs la potencial reacció en favor de la independència en zones on hi ha molt d'indecís. 
 
No obstant això, tampoc el suport electoral sobiranista està relacionat amb la presència policial. Per exemple, de forma anecdòtica s'observa com la policia va anar a llocs com l'Hospitalet de Llobregat (on, per cert, hi van deixar d'actuar fruit de la intervenció de l'alcaldessa, Núria Marín) o a Tarragona, on el sobiranisme hi treu resultats relativament baixos.
 
Una actuació sense lògica?

Per tant, els models estadístics són clars: la policia no va anar sistemàticament als llocs més petits o més grans ni a llocs on el sobiranisme era fort o l’alcalde era d’un determinat partit. Això, a la pràctica, vol dir quelcom molt clar: la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van actuar de forma força aleatòria. Si això es deu al cens únic o a una estratègia inicialment prevista d'aquesta manera, ho podrien explicar els seus responsables, però l'única conclusió que sembla que es pot treure d'aquest patró és que, amb visites aleatòries, es pretenia generar por i incertesa a tot arreu per igual, augmentat els costos d'anar a votar.
[blockquote]La policia espanyola pretenia generar por i incertesa a tot arreu per igual, augmentat els costos d'anar a votar[/blockquote]

Nota metodològica: les estimacions s'han realitzat a partir de diferents models estadístics (regressions logístiques i regressions binomials negatives zero-inflated) en què la visita de la policia és la variable a explicar. Com a variables de control, s'han utilitzat diferents indicadors sociodemogràfics (estructura econòmica, percentatge de persones desocupades...). El model, a més, inclou efectes fixos per província i errors estàndards robustos. S'han realitzat diferents especificacions estadístiques, així com operacionalitzacions de variables diverses. Tots els models ens mostren la mateixa (no) relació.