Rubió, al Pallars Sobirà, afronta un dels hiverns més durs que es recorden. Situat a 1.697 metres d’altitud, el poble més alt de Catalunya viu aquests mesos sota una capa de neu que en alguns punts ja supera el metre de gruix. La imatge és idíl·lica, però el dia a dia esdevé feixuc per a Clàudia Castaño i Albert Santoja, els dos únics veïns que hi resideixen tot l’any des del 2018.

Les nevades constants han convertit els carrers en passadissos estrets oberts a força de pala. Cada sortida de casa implica retirar neu i extremar la precaució, ja que els camins oberts s’han transformat ràpidament en plaques de gel. “És molt bonic quan ho mires des de fora o quan no t’has de moure, però quan has d’agafar el cotxe per treballar es fa molt complicat”, explica la Clàudia, que assegura no haver viscut mai una situació similar.

La proximitat del poble amb la carretera N-260, al port del Cantó, tampoc els ho posa fàcil. Quan les màquines llevaneu netegen la via principal, la neu acaba acumulada als vorals i sovint tapa l’entrada a Rubió. Això obliga els veïns a tornar a palejar per poder sortir del poble i incorporar-se a la carretera. “Hi ha dies que sembla que no acabem mai”, lamenten.

Aquest aïllament hivernal és precisament el que va portar Josep Maria Santasusagna a marxar de Rubió després de passar-hi només dos hiverns. Aquest dijous hi ha tornat per comprovar que la casa es manté en bon estat i que les canonades no s’han congelat. Per moure’s pel poble ha necessitat polaines, ja que en alguns trams la neu arriba fins als genolls. “Quan neva tant, el poble queda completament aturat”, recorda.

Els camins improvisats entre murs blancs els han anat obrint la Clàudia i l’Albert, conscients que hi ha racons on el sol gairebé no hi arriba i on la neu i el gel podrien aguantar fins ben entrada la primavera. El cansament comença a passar factura i la Clàudia reclama més suport municipal, com sal per als carrers o petites màquines que facilitin la retirada de la neu. “Arriba un moment que la neu es fa tan dura que ja no la pots treure”, explica.

Malgrat les dificultats, Rubió continua sent un punt de referència per als amants de la muntanya. Des del poble surt l’itinerari cap al refugi de les Comes de Rubió, i no és estrany veure excursionistes travessant els carrers amb esquís o raquetes als peus. Una escena que resumeix bé el contrast entre la bellesa de l’alta muntanya i la duresa de viure-hi tot l’any.