La manera com ens comuniquem, a vegades, diu més de nosaltres que el què estem dient. Per explicar el que volem o com ens sentim, ho podem fer mitjançant tres estils comunicatius: l’agressiu, el passiu i l’assertiu.

Quan s’utilitza l’estil agressiu, la prioritat és un mateix i es vulneren els drets de les altres persones. El pensament està dirigit al “jo-jo”, és a dir, penso en mi i actuo per mi, sense tenir en compte la persona amb la qual ens estem relacionant. Aquest estil comunicatiu no dóna la raó a la persona sinó que intenta imposar-la.

Quan s’utilitza l’estiu passiu, la prioritat es centre en els altres i, per tant, es vulneren els drets i les necessitats d’un mateix. El pensament està dirigit en el “tu-tu”, això vol dir que la persona pensa i actua pels altres, sense tenir massa en compte el que sent i el que realment vol. Aquest estil comunicatiu fa sentir a la persona submisa i poc autovalorada.

Si volem expressar el que nosaltres sentim tenint en compte la visió de l’altre, sense deixar de prioritzar el que nosaltres volem, el millor és ser assertiu. L’assertivitat ens permet transmetre a l’altre els nostres pensaments, voluntats i emocions, positius o negatius, de forma clara i directe, sense que la persona amb la que ens comuniquem se senti atacada.

Ser assertiu no sempre és fàcil i cal pràctica. Els professionals de IPPSIC ens donen algunes pautes per potenciar l’assertivitat:

- L’estructura del missatge que volem transmetre és la clau. El missatge assertiu perfecte segueix 4 etapes: la situació, les emocions, el pensament i la solució. Comencem explicant la situació, d’aquesta manera contextualitzem el missatge; cal ser el més específics possible i centrant-nos en els fets i no en els nostres judicis. Llavors, expliquem el que ens fa sentir la seva conducta, centrant-nos en el que nosaltres sentim, parlant des del “jo”. Seguidament, expliquem el que ens fa sentir la conducta de l’altra persona des del “jo”.  Continuem exposant el que pensem sobre la situació que genera la conducta del nostre interlocutor.

Finalment, suggerim una possible solució, explicant els canvis que ens agradaria que hi hagués. Per exemple, “Cada vegada que et passo a buscar a casa vas tard i m’he d’esperar una bona estona (situació), això em fa sentir enrabiat (emocions) perquè crec que estic perdent el temps esperant i hauria pogut aprofitar per fer altres coses (pensament). M’agradaria que si preveus que vas amb retard, m’avisessis i així no m’hauria d’esperar (solució)”.

- Per construir aquests missatges assertius, ens pot ajudar pensar en nosaltres de forma positiva i deixar de banda els pensaments negatius. Per fer valdre els nostres drets, és millor centrar-nos en el nostre punt de vista personal, és a dir, “mereixo que això canviï” en comptes de “sóc dolent perquè vull que l’altre canviï”.

- És important tenir en compte que no hi ha una veritat absoluta, ja que els pensaments són interpretacions subjectives de les situacions, per tant, per ser assertius hem de comunicar-nos des de la nostra veritat (el que sentim i pensem) i no des de la veritat, voler tenir raó no ens fa més assertius.

- No perdre de vista els nosaltres objectius també ens pot ajudar, perquè comunicar-nos de manera assertiva no només és exposar una situació que ens molesta i que ens agradaria que canviés, també és deixar clar el que volem aconseguir. Com més clar tinguem el que volem, més fàcil ens serà aconseguir-ho.

- És recomanable començar a practicar l’assertivitat en situacions poc compromeses i de baixa càrrega emocional, amb persones amb qui tenim més confiança, i poc a poc passar a situacions més complexes.    

- El nostre llenguatge corporal ens ajuda a ser més assertius. Si ens encongim o corbem, estem en una posició més submisa i el nostre missatge semblarà més passiu. Però si la nostra posició és calmada, ferma i segura, i el to de veu és alt i clar, el missatge serà més assertiu.  
Ser assertius ens ajuda a potenciar la nostra autoestima, ja que ens permet ser nosaltres mateixos sense por i defensar les nostres opinions, pensament i sentiments.