L’Alt Pirineu i Aran és el territori de parla catalana més afectat pel despoblament rural, amb 84 pobles abandonats i 268 nuclis que tenen menys de 30 habitants. Així ho recull un estudi de l’Institut Ramon Muntaner i el projecte Pobles Abandonats, que ha analitzat prop de 1.500 nuclis de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Franja de Ponent.
El Pallars Jussà és la comarca que acumula més nuclis sense habitants, amb 32 pobles abandonats i 76 amb menys de 30 veïns. Les dades es presentaran i debatran des d’aquest dijous i fins dissabte en el Congrés Internacional (Des)Abandonament, que se celebra a l’Institut d’Estudis Catalans.
L’inventari constata que el despoblament no afecta tots els nuclis de la mateixa manera. Del conjunt analitzat, el 68% encara mantenen població, tot i tenir menys de 30 habitants, mentre que un 20% estan abandonats i el 12% restant es troben en procés de recuperació o tenen un ús estacional. El projecte ha construït una base de dades amb més de 23.000 recursos documentals.
La recerca s’ha desenvolupat durant set anys i ha combinat treball de camp, consulta d’arxius i entrevistes per reconstruir l’evolució dels nuclis afectats pel despoblament. Segons Carles Barrull, tècnic de l’Institut Ramon Muntaner, l’abandonament és especialment visible a les zones de muntanya, però no és un fenomen exclusiu del Pirineu i està relacionat amb processos històrics com la industrialització, l’èxode rural i la concentració de serveis i activitat econòmica.
Entre les causes que expliquen la desaparició de pobles hi ha la falta de comunicacions i serveis bàsics, l’aïllament geogràfic, les polítiques forestals i hidràuliques, l’èxode rural i els fenòmens naturals. En molts casos, els factors s’han acumulat durant dècades fins fer inviable mantenir-hi població estable.
Nuclis que han quedat abandonats
Un dels exemples és Tendrui Vell, al Pallars Jussà. El nucli, format per una quinzena de cases i situat en un turó de difícil accés, va començar a perdre habitants als anys seixanta. La manca d’aigua i les dures condicions de vida es van afegir a una esllavissada que va destruir part de les cases. Actualment, el poble vell està completament enrunat.
Al Pallars Sobirà hi ha deu pobles abandonats, entre els quals Sant Sebastià de Buseu. Situat a gran altitud i sense carretera, va quedar deshabitat durant els anys seixanta per la combinació de l’aïllament, les dificultats d’accés i la climatologia, que feia especialment complicada la vida durant els mesos d’hivern.
De poble abandonat a nucli amb nous habitants
El mapa també recull casos en què el despoblament no ha estat definitiu. Mencui, al Pallars Sobirà, té actualment onze habitants després d’haver arribat a quedar sense població permanent l’any 1997. La millora de les comunicacions ha estat clau en aquesta recuperació: fa menys d’un any que el poble disposa de carretera asfaltada, tot i que una part de les cases encara estan enrunades o en mal estat.
Un altre cas és Àrreu, també al Pallars Sobirà, que va quedar abandonat als anys vuitanta després d’un llarg procés de pèrdua de població. L’any 1803, una allau va destruir totes les cases i va causar 17 morts, fet que va obligar a reconstruir el poble uns metres més avall. Tot i això, les dificultats d’accés i les condicions climàtiques van provocar que la població continués disminuint fins que la darrera família va marxar el 1981.
L’obertura d’una pista forestal el 2018 ha facilitat l’accés a Àrreu i ha obert la porta a una possible recuperació del nucli. Actualment, hi viu tot l’any un fuster, un exemple dels casos en què la millora de les comunicacions pot contribuir a revertir, almenys parcialment, dècades de despoblament.
