Microchoerus hookeri és el nom de la nova espècie descrita per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) a partir de més de 120 restes recuperades al jaciment de Sossís, al municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà). És un primat de mida relativament petita que vivia als densos boscos que cobrien Europa durant l'Eocè. Els jaciments de Lleida han permès descriure diverses noves especies d'aquest grup de primats primitius llunyanament emparentats amb els humans.

La nova espècie ha estat descrita gràcies a diverses restes fòssils recuperades a prop del poble de Sossís. El jaciment es va descobrir a la dècada dels 40 mentre s'explotava una mina de lignit i, des de aleshores, ha proporcionat nombroses restes de mamífers, entre els que hi trobem rosegadors, marsupials, carnívors primitius, avantpassats dels cavalls i fins a quatre gèneres diferents de primats (Adapis, Microchoerus, Nievesia i Pseudoloris).

Els fòssils que han permès descriure la nova espècie provenen de diverses campanyes d'excavació dutes a terme als anys 80 per investigadors de l'ICP, però també s'han analitzat peces recuperades a mitjans del segle passat per l'equip del paleontòleg Miquel Crusafont i que estaven distribuïts entre l'ICP i el Museu d'Història Natural de Basilea, amb qui Crusafont col·laborava habitualment.

Les restes corresponen fonamentalment a dents aïllades i fragments de mandíbules. Poques vegades es troben altres restes de l'esquelet, ja que són molt més fràgils que les dents. En l'estudi s'han analitzat fins a 120 fòssils de Microchoerus, el que suposa la mostra més gran de restes d'aquest gènere a Espanya.

Els representants d'aquest grup es caracteritzen per presentar incisives superiors i inferiors grans i canines relativament petites. Però les peces més característiques són els molars, que presenten una sèrie de replegaments d'esmalt molt complexos. En el cas de M. Hookeri, les dents presenten algunes característiques que no s'havien descrit en altres espècies del mateix gènere com és l'absència o la reducció a mides molt petites d'algunes cúspides que apareixen molt ben desenvolupades en altres espècies.

"A partir de la morfologia de les dents interpretem que tenia una alimentació bàsicament a base de fruita i resina", explica Raef Minwer-Barakat, autor principal de l'estudi. Alguns cranis que s'han conservat mostren unes òrbites molt grans que fa pensar els investigadors que eren animals d'hàbits nocturns. Eren animals relativament petits, entre 500 i 800 grams de pes.  En futures campanyes s'esperen trobar restes de l'esquelet postcranial que contribueixin a millorar el coneixement de l'espècie.

El ric i divers registre fòssil dels jaciments del Pallars Jussà, com el de Sossís, pel que fa a primats de l'Eocè (fa entre 34 i 56 milions d'anys) és representatiu del que passava a tot Europa en aquesta època. L'estudi també ha permès identificar aquesta espècie en jaciments allunyats del Pirineu. Diferents restes procedents del jaciment de Eclépens B, a Suïssa, han estat assignats a M. hookeri. Això demostra que la distribució d’aquesta espècie s'estenia, com a mínim, fins l'Europa central.

La recerca ha estat publicada al Journal of Human Evolution, una revista de referència en paleontologia pel que fa a l'evolució dels primats i s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del Museu d'Història Natural de Basilea.