La defensa de la democràcia i les llibertats ha marcat enguany la commemoració institucional de la Diada a Lleida, celebrada aquest divendres a la nau central de la Seu Vella. Els discursos han coincidit a alertar sobre l’avenç dels moviments d’extrema dreta i dels discursos populistes i autoritaris, alhora que han reivindicat la necessitat de reforçar la cohesió social.
El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha situat precisament la cohesió entre els principals desafiaments que té Catalunya. Segons ha advertit, aquesta cohesió no es pot donar per garantida en un moment en què determinats discursos busquen presentar les diferències socials com a conflictes i les situacions de vulnerabilitat com una responsabilitat individual.
Moreno ha defensat en aquest context la fortalesa dels serveis públics i de l’estat del benestar com a eines per garantir els drets de la ciutadania, independentment dels recursos econòmics o de les circumstàncies personals. També ha carregat contra una extrema dreta que, segons ha denunciat, posa en qüestió drets i tracta de debilitar els lligams socials. Davant d’això, ha reclamat “més democràcia, més drets, més serveis públics i més comunitat”.
El conseller ha reivindicat alhora una Catalunya conscient de la seva identitat però oberta al món i amb la voluntat que ningú no quedi exclòs.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha enfocat el seu discurs en la defensa dels avenços democràtics assolits les darreres dècades. Ha definit la Diada com una expressió de la pluralitat del país i ha destacat el consens existent al voltant de les institucions, les llibertats, la democràcia i el progrés.
Larrosa ha aprofitat que aquest any es compleixen 50 anys de la Diada de Sant Boi de 1976, la primera celebració pública i legal de la Diada després de la dictadura, per recordar que les llibertats conquistades no són irreversibles. “S’han de cuidar i defensar cada dia”, ha remarcat.
L’alcalde també ha alertat dels efectes que poden tenir els missatges simplistes en moments d’incertesa, por o malestar social. En aquest sentit, ha posat la mirada en diversos processos electorals europeus i ha assegurat que els resultats de Saxònia-Anhalt són un dels senyals que Europa no hauria d’ignorar.
La resposta, segons Larrosa, passa també per la memòria i l’educació, davant dels discursos que assenyalen determinats col·lectius com a enemics pel seu origen, llengua o creences. En aquest punt ha recordat un dels episodis més foscos vinculats a la mateixa Seu Vella: fa 90 anys va funcionar com a camp de concentració.
El llegat de Vallverdú
La commemoració ha tingut un segon gran eix en la figura de Josep Vallverdú, mort el juliol passat als 103 anys. Diversos textos de l’escriptor lleidatà han estat llegits durant l’acte per Nú Miret, a partir d’una selecció de Francesc Canosa.
Un dels fragments recuperats abordava la situació del català i, especialment, la pèrdua de parlants i el canvi de llengua entre infants i joves. Vallverdú hi advertia sobre el futur de la llengua si els seus propis parlants deixaven d’utilitzar-la.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reivindicat la dimensió cultural de Vallverdú i la seva contribució a la construcció del país. Ha destacat que l’escriptor “va fer de la llengua un espai habitable per moltes generacions” i ha reivindicat el paper de les terres de Ponent, que ha definit no com una perifèria, sinó com “una manera pròpia de ser Catalunya” i una part essencial de la nació.
Talarn també ha defensat que Catalunya pugui discutir amb normalitat sobre el seu futur. Ha anunciat que la Diputació i l’Institut d’Estudis Ilerdencs centraran pròximament les seves sessions de debat en els conceptes de sobirania i autodeterminació. “Una societat democràtica i madura ha de poder debatre sobre el seu futur sense por i sense complexos”, ha afirmat.
La delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, ha coincidit a posar en valor el cinquantè aniversari de la Diada de Sant Boi i ha alertat de les “amenaces populistes i autoritàries” que, al seu parer, intenten guanyar terreny “ara ja sense dissimulació”.
Gil ha reivindicat finalment el protagonisme de Lleida en la construcció cultural i política del país i ha definit Vallverdú com un autor que va saber explicar Catalunya i el món “des de Ponent”, a través dels seus paisatges i de les seves paraules.
La commemoració també ha servit per recordar el pianista Ricard Viñes, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement.
