Els lambeosaurins són un grup de dinosaures hadrosaures, també coneguts com a dinosaures de bec d'ànec, que es caracteritzen per una prominent cresta sobre els seus caps, la funció de la qual estava relacionada amb la comunicació. Aquesta estructura era buida i possiblement tenia un paper important en la competència sexual (com a reclam visual) i es creu que en algunes especies també servia per amplificar els sons que emetia l'animal.
Fa uns 69 milions d'anys (durant el Maastrichtià) els actuals Pirineus, Ibèria i part de França formaven una gran illa anomenada illa ibero-armoricana que formava part de l'arxipèlag que durant el Cretaci va ser Europa. Aquesta illa estava dominada per grans dinosaures herbívors de coll llarg coneguts com a titanosaures a la qual hi van arribar els també herbívors hadrosaures provinents de l'Àsia.
Diverses restes fòssils (no a escala) d’hadrosaure lambeosaurí d’Els Nerets. Foto: ICP
L'arribada d'aquests nous grups de dinosaures a l'illa ibero-armoricana es va produir en moments de baixada del nivell del mar, quan les plataformes marines quedaven exposades i les àrees emergides quedaven temporalment connectades, bo i servint de lloc de pas per les faunes.
La recerca està encapçalada per l'investigador Simone Conti (Universitat de Milà) que durant tres anys va participar a les excavacions dutes a terme al jaciment d'Els Nerets. "Durant diverses campanyes en aquest excepcional jaciment vam excavar 29 restes fòssils d'hadrosaure lambeosaurí", explica Bernat Vila, investigador de l'ICP i el MCD. "Vam trobar fragments de dentició, diverses vèrtebres, restes de la pelvis i de les extremitats que van pertànyer a com a mínim tres individus diferents", comenta l’investigador.
