A Ponts, el dimarts de Carnaval no és només l’últim sospir abans de la Quaresma: és, sobretot, el dia que el poble fa olor d’escudella gegant. La festa del Ranxo, l’acte més multitudinari del municipi, ha tornat a omplir carrers i places amb una recepta que es cuina a foc lent des de fa, com a mínim, 150 anys. La jornada ha començat quan encara era negra nit. A les sis del matí, 59 calderes ja borbollejaven a l’aire lliure, alimentades amb llenya i una logística mil·limetrada. L’objectiu: servir unes 12.000 racions gratuïtes d’un plat que aquí no es discuteix, es respecta.

La cap de cuina, Rosa Boix, respirava alleujada. El temps, sovint protagonista inesperat, enguany ha estat “perfecte”. Ni pluja traïdora ni vent entremaliat. “No podíem demanar res més”, assegurava. I és que cuinar per a milers de persones a cel obert té aquell punt d’epopeia rural que depèn tant del foc com del cel.

Si algú busca reinterpretacions creatives, que miri cap a una altra banda. El ranxo de Ponts es fa com sempre. La recepta —documentada ja el 1875 en actes municipals— es manté fidel a l’original: 200 quilos de pollastre, 40 gallines, 130 quilos de botifarra negra, 100 quilos de mongetes, cigrons, patates, col, 80 quilos de fideus i arròs… i hores de paciència. Cap a les dues del migdia, amb la plaça plena i les olles ja exhaustes, ha començat el repartiment. Cullerot en mà, els voluntaris han servit racions generoses. Aquí ningú marxa amb gana; si de cas, amb la sensació que potser el sopar pot esperar.

D’àpat solidari a símbol identitari

La tradició explica que, en origen, el ranxo era un àpat destinat a les persones amb menys recursos. Amb el temps, aquell gest solidari s’ha convertit en una celebració col·lectiva que cohesiona el municipi. El dimarts de Carnestoltes, vigília de la Quaresma, Ponts acomiada els excessos amb un plat contundent que reconcilia tothom amb la cuina de cullera. El que va començar com una necessitat és avui un orgull compartit. I si bé el Carnaval pot tenir comparses i disfresses, aquí el veritable protagonista és el contingut de la caldera.

El retorn del Lali-lali: tradició que truca a la porta

Enguany, la festa ha recuperat un element amb forta càrrega simbòlica: el Lali-lali. La vigília del ranxo, una comitiva recorre els carrers del poble per recollir ingredients entre els veïns, tal com es feia antigament. La iniciativa ha comptat amb l’impuls de l’Escola de Música i d’artistes locals, que han reviscut la cançó tradicional del Lali-lali perquè els infants la facin seva. L’objectiu és clar: assegurar que la festa no només es mengi, sinó que també es canti i es transmeti.

Així, entre cassoles fumejants i melodies recuperades, Ponts demostra que hi ha tradicions que no només sobreviuen al pas del temps, sinó que el celebren. I mentre el Carnaval s’apaga i la Quaresma treu el cap, el poble ja sap que, almenys un cop l’any, la història es pot explicar a través d’un plat ben calent.