A Lleida, desenes de persones passen les nits al ras en ple mes d’agost. És la mateixa fotografia que es repeteix cada estiu, coincidint amb l’arribada massiva de migrants durant la campanya de la fruita.

El pavelló de la Fira, que la Paeria va habilitar fa uns anys per pal·liar el problema, continua sense donar resposta. El recinte va obrir el 2 de juny amb un centenar de places i tancarà el 31 d’agost, però fins a mitjans de mes ja havia acollit més de 930 persones. El dispositiu és temporal i insuficient: després de set dies, els usuaris han de marxar, sense alternativa.

Molts acaben al carrer o en infrahabitatges, ja que l’alberg municipal també funciona al límit. Segons la Paeria, una vuitantena de persones utilitzen el pavelló només per dutxar-se o rentar roba, sense dret a dormir-hi.

Des de Càritas, que disposa d’un centre d’acollida a Alcarràs, alerten que la situació empitjora. “Si no oferim allotjament als que es queden fora del pavelló, el problema persisteix”, explica Jordi Guerrero, responsable dels programes d’inclusió. Els grans assentaments, com el que es va desmantellar fa setmanes prop del camp de futbol d’Alcarràs, han deixat pas a petits grups dispersos en granges i naus abandonades.

“La realitat és que la situació d’aquestes persones, lluny de solucionar-se, s’ha agreujat”, lamenta Guerrero. I cada nit, quan s’apaguen els llums del pavelló, la ciutat torna a convertir els seus carrers en dormitoris improvisats.