La Fundació Endesa i el Conselh Generau d'Aran han firmat un acord de col·laboració per finançar la il·luminació artística exterior del conjunt d'esglésies de la Vall d'Aran. Aquest projecte, que comptarà amb una aportació de més de 66.000 euros, permetrà ressaltar el valor històric i artístic de 14 temples aranesos: Sant Andrèu de Casau, Sant Pèir d'Escunhau, Sant Martin de Torres de Gausac, Sant Fèlix de Vilac, Sant Estèue de Montcorbau, Sant Pèir de Betlan, Santa Maria d'Arties, Sant Llorenç de Mont, Sant Sernilh de Betren, Sant Martin d'Aubèrt, Santa Maria de Vilamòs, Santa Eulària d'Arròs, Santa Eulària d'Unha i la Mare de Déu de la Purificació de Bossòst. La Fundació Endesa, que va rebre a finals de 1999 la Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, es va constituir l'abril de 1998 amb l'objectiu d'il·luminar monuments del patrimoni històric i artístic, col·laborar amb el desenvolupament econòmic i social dels països on Endesa està implantada i col·laborar amb els ajuntaments on la companyia té instal·lacions de generació.
Des que es va constituir el 1998, la Fundació ha invertit a Catalunya gairebé 5 milions d'euros en projectes d'il·luminació del patrimoni artísticocultural del Principat i de col·laboració amb ajuntaments on la Companyia té instal·lacions de generació tèrmica.
Entre altres, per exemple, l'any 2001 va il·luminar el monestir de Poblet, a la Conca de Barberà, i l'interior de la catedral de Girona. També a la Vall de Boí, va renovar l'enllumenat de l'església parroquial de Vilaller, la de Sant Climent de Taüll i la del Centre d'Interpretació del Romànic.
En diferents exercicis, la Fundació ha finançat la il·luminació exterior de vuit catedrals (Barcelona, Girona, Nova de Lleida, Vic, Tarragona, Solsona, La Seu d'Urgell i Tortosa), de les parròquies de Santa Maria de Cervera o de Sant Joan Baptista, a Lleida, la de Senet i la de Vilaller, a l'Alta Ribagorça, la d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà, o l'església de Santa Maria, a Castelló d'Empúries, l'església parroquial de Sant Genís dels Agudells, a Barcelona, el santuari de Torrelles de Foix, a l'Alt Penedès, l'església de Sant Miquel, a Castelló de Farfanya, a la Noguera, el monestir de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, o la façana de la Passió de la Sagrada Família, a Barcelona.
Així mateix, la Fundació també ha il·luminat nombrosos monuments històrics, com la Casa de la Convalescència de l'Antic Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona -seu de l'Institut d'Estudis Catalans-, la façana i el jardí de la nova seu del patronat i del rectorat de la Fundació Universitat Ramon Llull, situada al monestir de Santa Maria de Valldonzella, també a Barcelona, i el castell de Miravet, a la comarca de la Ribera d'Ebre, o l'exterior del de Montjuïc, a la ciutat comtal.
Finalment, també s'han il·luminat i les sales d'exposicions de la Fundació Miró, a Barcelona, la biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat, la parròquia de l'Assumpció de Suert, a l'Alta Ribagorça, i la il·luminació de la Basílica de Santa Maria de Montserrat i el conjunt exterior del recinte.
Al marge de les actuacions d'enllumenat, també ha restaurat el campanar de la parròquia de Sant Andreu apòstol, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp, el retaule del Crist de Mijaran, a la Vall d'Aran, i va participar amb l'ajuntament de Barcelona, el 1998, a organitzar l'exposició commemorativa del centenari de Carles Buïgas, l'artífex de les fonts de Montjuïc, o del Parc Güell, a Barcelona, en motiu del 150 aniversari del naixement de l'arquitecte Antoni Gaudí. També ha col·laborat amb l'Institut Català de Tecnologia, amb la Fundació Círculo de Economía i amb l'Ateneu de Barcelona, així com en l'exposició d'Esteve Tarradas Illas, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
La il·luminació del conjunt de les esglésies araneses se suma, per tant, a la llista d'activitats que la Fundació Endesa realitza a Catalunya.
Endesa il·luminarà artísticament 14 esglésies araneses
La companyia aportarà més de 66.000 euros al Conselh Generau d'Aran.
Ara a portada
-
Societat «Si el camp cau, cau tot el país»: resignació i resiliència dels pagesos després de la pedregada Oriol Almacellas Verdés
-
Societat 50.000 hectàrees de cultius afectades per la pedregada a Lleida, segons Unió de Pagesos Redacció
-
-
-
Societat Maribel Pedrol: «El canal d’Urgell no és conegut perquè no l'hem sabut explicar» Àlvar Llobet i Sotelo
Publicat el 29 de juny de 2011 a les 14:14
Et pot interessar
-
Societat Les obres d'una planta solar obliguen a desviar els vehicles en una sortida de Lleida
-
Societat Condemnat a 4 anys d'internament per intentar matar un company de residència a Lleida
-
Societat Les empreses de turisme actiu a Lleida superen els 112 milions d'euros en impacte econòmic
-
Societat Rehabilitació de la LV-2012 per millorar la seguretat a les Garrigues