Encara que en alguns mitjans podem trobar aquest espai esmentat com a Museu Josep Maria Figueras, ens puntualitzen que ni es tracta d’un museu ni ja no és possible visitar-lo. Això no obstant, ens hi referirem com a humil homenatge a la figura del recentment desaparegut Dr. Josep Maria Figueras, persona molt vinculada a La Molina i a aquesta exposició.
L’exposició La Molina, on la neu ha fet història es va inaugurar el mes de març de l’any 2002 amb l’objectiu de divulgar els aspectes tècnics, de seguretat i prevenció d’accidents en la pràctica de l’esquí. La visita d’escolars era un dels pilars fonamentals de la missió de l’Exposició degut a l’esperit pedagògic del seu contingut. S’hi oferien sis tallers adaptats segons els cursos escolars: Esquí i seguretat, El transport per cable, Descoberta de la natura, Fabricació i tractament de la neu, El cicle de l’aigua i Meteorologia, i un crèdit de síntesi, amb la qual cosa els alumnes que se’n van poder beneficiar varen poder combinar esport i aprenentatge de manera funcional i lúdica.
L’ampli local, que es troba a l’Avinguda Supermolina, està dividit en dos espais que, si bé posteriorment han estat modificats, encara conserven bona part del contingut que constituïa el format original. En el primer, s’hi exposen uns grans plafons amb la història de La Molina, des dels seus orígens com estació pionera d’esquí (quan encara no existia cap giny dels que coneixem per transportar els esquiadors muntanya amunt), fins esdevenir una moderna estació amb instal·lacions i remuntadors de darrera generació. S’hi pot llegir la data de la primera competició que va tenir lloc a les pistes de La Molina, el mes de febrer de 1911, i les que, a partir d’aquella, es varen anar succeint. S’esmenta, especialment, el paper primordial que van significar els salts de trampolí i els grans saltadors que hi competiren, ja des del 1928 quan s’estrenà el trampolí de Fontcanaleta. No hi manquen referències a altres disciplines i modalitats com l’snowboard, el telemarc o el monoesquí i esdeveniments com la Pirena.
Dels inicis de l’estació en donen fe antiquíssimes fotografies d’esquiadors i esquiadores de principis del segle XX que, aliens al que aportaria el progrés i delerosos de lliscar muntanya avall, havien de carregar-se els esquís a l’espatlla i fer una intempestiva ascensió per assolir una cota raonablement alta des de la qual precipitar-se pistes avall.
A l’altre espai, ara reconvertit en sala d’actes, una vitrina mostra una col·lecció d’esquís ordenada sota criteris d’evolució tècnica, des dels primers models de fusta, més simples, fins els més sofisticats dels darrers temps. Primitives botes d’esquiador amb cordons, rústiques motxilles d’equipatge, la primera llitera per a evacuar ferits, un telecadira, un “revolucionari” canó de neu, un anacrònic telecabina o els indispensables trineus de fusta per a gaudi dels més petits, són alguns dels elements que fan les funcions de testimoni mut d’un esport que va començar a casa nostra fa uns cent anys (aleshores només assequible a un públic de renda alta) fins a convertir-se en un esport de masses. Actualment les instal·lacions d’aquesta exposició, de moment tancades al públic, s’utilitzen com a sala polivalent per a reunions o sala de premsa.
El Dr. Josep Maria Figueras, persona de gran capacitat emprenedora, va ser figura cabdal en la divulgació de l’esquí. Qui no ha vist en alguna ocasió el programa de TV3, Temps de neu, que ell mateix va crear? Un altre vessant d’aquest dinàmic personatge va ser la prevenció d’accidents en la pràctica de l’esquí i la creació de la Clínica de la Molina, el 1968, si bé des dels anys 40 l’estació ja comptava amb serveis mèdics.
Petits museus amb encant
