Glòria González: "Trobo a faltar els plats de tocadiscos, llençar el disc i que no plorés"

Publicat el 22 de febrer de 2011 a les 16:49

- Com va començar tot?
A finals de 1988 estava treballant a la Tintoreria Porta on sintonitzaven RàdioSeu i vaig escoltar l’anunci de que buscaven noves veus, vaig trucar a la ràdio i la Conxi Barba va dir que pujés als pocs dies per fer les proves… vaig pujar a peu una tarda freda de gener. En un primer moment van dir-me que ja em trucarien, llavors van agafar l’Albert Temes, però dies després em trucava la Conxi per si encara estava interessada i vaig començar, era febrer i un mes després va arribar la Noe per fer els caps de semana, i així va començar tot, anys després van fer unes altres proves d’accés on recordo hi havia la Celest Puy i el Ramón Escuder, entre d’altres…

- Si tinguessis de nou 20 anys, tornaries a dedicar-te al mateix?
Crec que sí, amb alguna diferencia, per exemple que els estudis de RàdioSeu ja fossin a la Seu

- Amb tants anys a la ràdio has fet molts amics, et pots recordar d’alguns d’ells?
Sí molts, i no voldria oblidar-me a ningú...Molta gent de qui guardo bons records, la primera la Noe, la Toñi Cabello als esports i els medleys que li prohibien punxar, Jordi Pino, Conxi Barba, Albert Arellano i la seva moto, les excursions per conèixer la comarca, les megafonies que feiem junts, de fet va ser el meu mentor i amb el que tinc molta amistat, el Plana i la seva contundència i l’habilitat per fer funcionar els aparells, la Marta Pujantell quan feia els caps de semana i les hores de ràdio, de gravacions, de companyes i de rodatge que portem juntes, la saviesa del Joan Obiols, les cançons de l’Eli Valls, l’Ignasi Cervera actual company de feina, el Santi Miarnau i la seva constància per mantenir en antena els seus programes durant tants anys. L’Albert Batalla: qui li havia de dir que seria el nostre alcalde, quan feia el programa amb el Pep Rocasalves. Toni Moles i les cunyes que gravava pel CineClub la Seu, Anna Bigordà i la puntualitat per arribar a fer el seu programa, una de les veteranes!, Manel Foix, el Roni, Marc Bernadó, Josep Xicota, Olga Silvestre, Montse Sala amb la que ens uneix una bona amistat, Edu Navarro, Pere Santamaría i la seva tranquil.litat en tot moment, en fi, demano disculpes per no dir-los tots…

I els que no hi són, Paquito Muñoz, Chimo Fdez. de Castro, Josep M. Boix, i els abans mencionats, la Noemí Sánchez i l’Albert Temes.

I a banda de tot, destacar els qui durant un temps van portar les regnes de la ràdio com el Manel Vilajosana com a director, els regidors Jordi Pino i Vicenç Ripoll i Joan Ganyet, l’alcalde per a qui vaig treballar més temps i a qui li tinc molta estima.

- Des del cassette, revox i vinils, fins als MP3 actuals, i les noves tecnologies, una evolució vertiginosa, què en penses?
Que no sé com podíem fer tan bones cunyes (anuncis) i programes amb aquells mitjans, trobo a faltar els plats de tocadiscos, llençar el disc i que no plorés. És tot un art que sortís bé en directe una cançó! I l’artesania del Revox, i rebobinar els cassettes de publi cada vegada, quins temps!!!

- Quan arribes a casa, tens ganes d’engegar l’ordinador?
No gaire, intento desconectar tant com puc.

- Amb els 25 anys en antena RàdioSeu, es consolida com una de les ràdios municipals més antigues de Catalunya, cap a on va RàdioSeu?
Està clar que la veterania és un grau i que són 25 anys d’anar superant entrebancs i consolidar-nos com dius, com una de les més antigues del territori. Cap on va? Doncs a fer-se un lloc, que crec ja el té, entre els oients de la Seu i Comarca, en el noves tecnologies, i les xarxes socials… involucrar més els nostres seguidors en la nostra programació, estant pendents de tot el que passa a casa nostra i fer-ho saber a la gent d’aquí que es trobi lluny o no i vulgui saber què passa a la Seu

- Què destaques de la programació actual de RàdioSeu?
La seriositat i professionalitat sobretot dels informatius i programes a càrrec de la Marta Pujantell i de l’Ignasi Cervera, la digitalització que s’està duent a terme de la ràdio. I, importantissims, ELS COL·LABORADORS que «por amor al art » i mai tan ben dit, venen a la ràdio a fer els seus programes amb total dedicació. I l’atenció dels oients, la confiança dels diferents anunciants que fan publicitat durant l’any, perquè sense uns i altres RàdioSeu no seria posible…

- RàdioSeu com a emisora municipal que és, té poca potencia d’emissió. És un problema important a l’hora de crèixer?
Tu mateix ho dius, com a emissora municipal que és. Per llei hi ha uns límits de potència que no podem sobrepasar, però fa gairebé 4 anys que RàdioSeu ja està al món, a Internet, ens escolten des de diferents punts del planeta, a través de les xarxes socials també sabem que ens segueixen i els hi agrada el que fem.

- T’agradaria algún dia fer el pregó de la festa major de la Seu?
Com a urgellenca que sóc sí, però m’agrada més estar a la “peixera”, a la taula de so, “darrera del teló”.

- Què fas el teu temps lliure?
Estar amb la meva mare i la familía, passejar amb el meu gos, veure com creix el meu nebot Pol, sortir amb les amigues, anar al futbol a veure jugar la Seu, sortir a la processó (quan toca…) fer vida social, estar sempre en contacte amb la gent.

- Parla’ns de la teva passió pel cinema.
M’hi va aficionar la meva germana, de petites anàvem gairebé cada setmana al cinema, potser de les primeres que recordo haver vist és Tiburón que em va fer molta por, E.T. el extraterrestre i a partir d’aquí moltes, les meves preferides són els clàssics amb Cary Grant totes, de John Wayne les que més El Hombre Tranquilo i La Taberna del Irlandés, i d’altra banda i com molta gent sap, admiro molt a l’actor George Clooney, demostra que és molt més que un actor “guaperas”, té ben moblat el cap, m’encanta!

Amb la Tati, la meva neboda, el temps que vam fer el programa Claqueta juntes. Ens vam divertir molt i vam tenir l’oportunitat d’entrevistar l’actor de doblatge Salvador Vidal, que posa veu al George Clooney, i a Juan Fernández el dolent Lobo de Tierra de Lobos, i alguns més…, per cert, espero que la Tati s’incorpori aviat i tornem a fer el programa juntes.

I ja posats en tema de cinema, felicito a l’equip de PICURT per la seva tasca important per dedicar-se al cinema de muntanya i donar a conèixer casa nostra.

LA GLÒRIA EN BREU

UN COLOR
Podem ser dos? Lila i platejat
FRED O CALENT
Fred
CIUTAT O POBLE
Poble
DOLÇ O SALAT

Dolç
RÀDIO O TELE
Ràdio
EL TEU MILLOR ANY
1989
MICRÒFON O TAULA DE SO
Micròfon i taula de so
UN ANIMAL
El meu gos
PARLAR O ESCOLTAR
Escoltar
EL TEU HEROI O HEROÏNA REAL
La meva mare
I DE FICCIÓ
Uf! Difícil, no ho sè, potser Kurt Russell a Llamaradas, per dir algú…

 

 

La Glòria González. La Glòria González.