La Seu Vella de Lleida ha estat aquest dijous l’escenari central de la commemoració de la Diada Nacional, marcada enguany per un fort accent en la defensa de la llengua catalana. L’acte institucional, celebrat un dia després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tombés part del decret que regula l’ús del català a l’escola, ha posat l’idioma al centre del debat polític i social.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha remarcat la necessitat de “reivindicar i explicar arreu del món” la importància del català, tot defensant el model educatiu inclusiu del país. Alhora, ha aprofitat l’ocasió per reclamar més inversió en el món rural, recordant que la Diada també és una oportunitat per dignificar la feina de la pagesia i enfortir la cohesió territorial.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, s’ha mostrat preocupat pel retrocés de l’ús social del català i ha apel·lat a la persistència: “La llengua és l’ànima de la nació”, ha dit, citant Prat de la Riba. En la mateixa línia, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha subratllat que la ciutat “dona al català un accent propi” i ha defensat el paper cohesionador de l’idioma en l’àmbit educatiu davant dels qui volen convertir-lo en una arma política.

La delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, ha recordat que en un context cada vegada més plurilingüe cal “esmerçar tots els esforços” per mantenir el català com a llengua inclusiva i transversal. “És un patrimoni compartit”, ha reivindicat.

L’acte, organitzat conjuntament per la Generalitat, la Diputació i la Paeria, també ha tingut espai per a la solidaritat internacional, amb referències a la guerra d’Ucraïna i al conflicte a Gaza. La jornada s’ha completat amb les actuacions musicals de la Coral Maristes Montserrat, el Cor Tradicional i Popular de Lleida i dos estudiants de l’ESMUC, que han posat el punt emotiu a una commemoració que, enguany, ha fet de la llengua el seu crit més ferm.