Els arbres declarats monumentals al territori són, a l'Alt Urgell, l'avet del Barranc de la Fou, (Alòs i Cerc) i pins vells de l'Arp (La Vansa i Fórnols). Al Pallars Sobirà són la Savina d'Arati i els dos avets de Forns (Alins); els cinc Pins Orcs del Pletiu d'Aulà, els tres Avets de la Coma de Perosa, l'Avet de Cireres i el Pi Roi de Cireres (Alt Àneu), l'Avet de la Solaneta, el Pi de Monestero i el Pi de la Valleta Seca (Espot); el Clop de Bernat (Llavorsí); el Til·ler dels Reguerals (Rialp); el Noguer de Llavaners (Soriguera) i la Savina de Borente (la Vall de Cardós).
A la Noguera, Alsina dels Pous (Les Avellanes i Santa Linya), al Segrià, Pi de Pla de Perlet (Seròs), i a l'Urgell, plataner de Tornabous (Tornabous).
Des de 1987, que es van fer les primeres passes per a la protecció dels arbres monumentals, s'ha fet força camí procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena han patit malures o inclemències del temps que no han pogut superar.
Alguns d'ells s'han mantingut drets, com per exemple el famós Pi de les Tres Branques (Berguedà), que porta mort gairebé un segle, i on s'hi celebra una diada al juliol, pels volts de Sant Jaume, ja que és un símbol dels Països Catalans. En altres casos, aquests arbres s'han hagut d'aterrar perquè constituïen un perill per a la seguretat.
Els Avets de la Coma de Perosa, a Alt Àneu. Foto: Parc Natural de l'Alt Pirineu
