Lleida es reivindica com una terra d'oportunitats per invertir, amb una situació geoestratègica "immillorable", especialitzada en el sector agroalimentari i la bioeconomia i amb potencial logístic. La plana major de les autoritats de Ponent ha mostrat unitat i un full de ruta comú pel futur econòmic de la vegueria en un acte unitari a la Llotja de per captar inversions que enriqueixin la plana, el Pirineu i l'Aran.

Casos d'èxit com Lleida.net o Borges han reivindicat els negocis de Ponent i han dit que és hora de "desterrar el victimisme i anar per feina". "Lleida aspira a ser la capital agrobiotech del sud d'Europa", ha subratllat l'alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, que ha destacat el potencial del nou polígon Torreblanca-Quatre Pilans.

Segons Pueyo, el complex industrial i logístic donarà resposta a la demanda existent de parcel·les de grans dimensions, de fins a 150 hectàrees "que actualment no estan disponibles a Catalunya i també contribuirà a frenar la fuga d'empreses cap a altres indrets per falta de sòl industrial", bàsicament cap a Barcelona i Osca.

El polígon es preveu aprovar abans que acabi l'any i es començarà a construir a finals del 2023 o 2024, amb la intenció que creï entre 6.000 i 12.000 llocs de treball i suposarà una inversió de 230 milions d'euros. La instal·lació se sumarà als 106 polígons ja presents a Ponent.

D'aquesta manera, les comarques de Ponent es volen col·locar en el mapa logístic català i fer valdre la "situació geoestratègica immillorable", situada en el corredor de l'Ebre i molt propera, el mercat del País Basc i Cantàbria a través del Corredor viari Cantàbric-Mediterrani i per descomptat el mercat del centre de la península Ibèrica mitjançant l'AP-2 i el Tren d'Alta Velocitat, ha destacat el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó.

Conscients de la necessitat d'aturar la fuga d'empreses a altres territoris, la delegació del Govern a Lleida i les Cambres de Comerç han creat una taula territorial per identificar aquelles barreres administratives que obstaculitzen la implantació i ampliació empresarial.

Una altra de les potes per assolir la capitalitat agrobiotech del sud d'Europa, ha dit Pueyo, és el Parc Científic de Lleida integrat per 100 empreses i 2.000 treballadors.

La demarcació "la gran desconeguda, especialment pel món empresarial de fora de Lleida" és més extensa de Catalunya, però també la més despoblada: en el 38% del país hi viu el 5% de les persones.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha destacat que la demarcació conviu de manera sostenible amb el seu entorn i pot facilitar l'aparició de sectors emergents per retenir talent en plena transformació verda de l'economia. I és que Ponent concentra el 53% de la producció agrícola, el 47% de la producció ramadera i el 35% de la superfície de boscos de Catalunya.

Les terres de Lleida opten amb vuit projectes tractors dels fons Next Generation que, en total, aspiren a mobilitzar més de 500 milions d'euros i facilitar la creació de 6.000 llocs de treball d'aquí a l'any 2026. Un dels projectes que aspira a rebre fons públics és el Biohub CAT, "que pretén convertir la nostra vegueria en el principal hub del sector agroalimentari i forestal del sud d'Europa, amb totes les oportunitats de generació d'activitat econòmica que se'n deriven", ha dit el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé.

El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha destacat que per tal que tots aquests projectes siguin possibles cal disposar de sòl industrial suficient, polivalent i disponible. "I el tenim. Actualment, comptem amb 106 polígons d'activitat econòmica, amb una superfície de 1755 hectàrees", ha dit.