Un nou desenvolupament a Lleida ofereix esperança en la lluita contra la piriculària, un fong que pot causar greus d'anys en les collites. Científics de Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL) han creat una varietat d'arròs editada genèticament, específicament adaptada per resistir a aquest fong. Aquesta innovació potencialment revolucionària està sent considerada per la Unió Europea per a la seva producció i implementació.

La modificació genètica aplicada a aquest arròs lleidatà implica la desactivació de gens específics que la piriculària identifica per infectar la planta. D'aquesta manera, la planta modifica els seus gens de tal manera que el fong no la reconeix, oferint una defensa natural contra aquesta malaltia devastadora.

Marc Fontquerna, un destacat enginyer agrònom de la zona, ha assenyalat que la piriculària és una de les principals preocupacions pels productors d'arròs a Catalunya. La prohibició d'ús de productes químics efectius contra aquest fong ha fet que el cultiu d'arròs sigui una tasca cada vegada més difícil. La varietat bomba, en particular, és vulnerable a aquesta malaltia, i la seva producció està en greu risc.

Fontquerna també ha destacat la falta de suport per a aquest tipus d'innovacions a Europa. Malgrat la urgència i la necessitat clara de solucions com l'arròs editat genèticament, les regulacions restrictives de la UE sobre varietats transgèniques han fet que aquestes avançades tecnològiques siguin difícils de dur a terme.

Aquesta resistència al cultiu d'arròs modificat genèticament contrasta amb els passos recents del Parlament Europeu cap a una postura més oberta a les Noves Tècniques Genòmiques. Aquesta nova legislació pot obrir les portes a varietats vegetals millorades, com l'arròs resistent a la piriculària desenvolupat a Lleida, que ofereixen beneficis agronòmics significatius i una millora en la sostenibilitat dels cultius.

És crucial que la Unió Europea reavaluï les seves polítiques per permetre la producció i la comercialització d'aquestes plantes editades genèticament, que ofereixen una resposta prometedora als reptes urgents que enfronten els agricultors europeus. En última instància, el suport polític i una regulació més flexible podrien alliberar el potencial d'aquestes innovacions, assegurant un futur més segur i sostenible per a la producció d'aliments a Europa.