La pastisseria Terés, fundada el 1945 per Manel Terés i Teresa Florensa al carrer Sant Antoni de Lleida, és una de les institucions més estimades de la ciutat. Amb més de 80 anys d’història i tradició, és coneguda per la seva qualitat i oferta artesanal, destacant-se pels dolços que han marcat diverses generacions de lleidatans. Nascuda en plena postguerra, la pastisseria va començar com un petit negoci familiar que va superar les dificultats de l’època. Marta Llinàs Terés, actual responsable, parla de l’evolució del negoci i com mantenen vives les tradicions.

Celebren 80 anys d'història. Què significa aquesta fita?

És un repte enorme. Hem arribat fins aquí gràcies als nostres clients i a l'esforç dels meus avis, que van obrir la pastisseria en plena postguerra. Tot i les dificultats, van tirar endavant. Ara, la pastisseria la portem la meva mare i jo, han estat anys d'alts i baixos, però seguim aquí.

Quines dificultats hi va haver al principi?

Van obrir en plena dictadura, en una ciutat en reconstrucció. Al principi, no tenien obrador propi, així que feien la producció en altres obradors. La solidaritat entre els companys va ser essencial per mantenir el negoci en marxa.

Com és el dia a dia? És molt dur?

No és dur, és molt divertit. Tot negoci implica sacrifici, però és agraït. Estar a prop de les famílies, celebrar els seus moments especials com aniversaris o Nadal, i veure com la gent torna perquè els nostres productes els agraden, és fantàstic. És un treball que et connecta amb les famílies, i això és una gran satisfacció.

Els titans són una tradició que va començar amb els meus avis i que continuem mantenint

Els titans són un dolç emblemàtic de la pastisseria Terés. Com va néixer i quina és la seva història?

A Lleida la gent coneix molt els granados, però els titans també tenen una història interessant. El 1956, es va fer un concurs per crear un dolç que pogués mantenir-se bé en el clima de Lleida, amb molta calor i fred. El primer premi va ser per la pastisseria Torres, amb els granados, i el segon premi va ser per la pastisseria Terès, amb els titans. Els titans són una pasteta fregida, com una petita rosquilla, feta amb productes locals.

Tot i que la resta de pastisseries van deixar de fer-los, nosaltres els hem seguit mantenint, perquè és una tradició de la nostra família. El meu avi va crear els titans, que són en honor als titans de raça gegantina que van construir la Seu Vella, segons el poema El campanar de Lleida de Magí Morera.

Han canviat les fórmules amb el temps?

Algunes fórmules bàsiques com els pans de pessic, la pasta de full i les lioneses es mantenen iguals, però hem adaptat altres receptes per a les noves tendències, com el tiramisú o el panettone. La xocolata també ha evolucionat molt, i ara tenim més varietat de productes.

Tot i l'evolució dels gustos, les nostres receptes clàssiques es mantenen intocables perquè són la nostra essència

Quins valors han permès que la pastisseria es mantingui fins avui dia?

Els nostres valors són la qualitat, el compromís i la serietat. Mantenim un alt nivell de qualitat tot i la competència, oferint menys productes però de màxima qualitat. La serietat és fonamental: tot és artesanal i sabem exactament què oferim, així que si ens pregunten per ingredients o al·lèrgies, donem la veritat. Per mantenir un negoci familiar durant tantes generacions, cal gaudir de la feina. Si no ho fes amb alegria, l’esforç seria esgotador. Per Pasqua, per exemple, passo moltes hores fent figures de xocolata, però penso en el moment especial que viuran les famílies i això em motiva. Veure com les famílies tornen any rere any crea un vincle que va més enllà del negoci. És la passió el que fa que tot el sacrifici valgui la pena.

Com viu l’època de Pasqua a la pastisseria? Quina importància té per a vosaltres?

La Pasqua és la meva època preferida de l'any, més que Nadal. És un moment molt especial perquè veus els nens amb els ulls plens d'il·lusió mirant les mones de xocolata. Són unes dates molt importants per a nosaltres. Tot i que és una època molt sacrificada, veus la reacció dels nens i els padrins, i això ho compensa tot.

La Pasqua és la meva època preferida: veus la il·lusió dels nens i això ho compensa tot

Quina ha estat la mona més curiosa que us han encarregat?

Recordo un cop, quan els barrufets estaven de moda, el meu pare va fer un poble sencer de barrufets amb xocolata. Fins i tot hi havia un molí que funcionava amb aigua, aquesta és la més impressionant que he vist a la pastisseria, També recordo, quan un any em vaig presentar a un concurs a Barcelona on vaig fer una figura que es deia Aquest any toca. Vaig recrear amb xocolata el Palau de la Generalitat, on pel seu balcó sortien tres jugadors del Barça, inclòs el Ronaldinho, i aixecaven la Champions, encara ara, la recordo amb molta estima.

I la més venuda?

La figura de Ronaldinho va ser un autèntic èxit. Va ser un boom quan la meva germana va fer una caricatura de la seva cara. La vam vendre tota en poc temps.

Hi ha alguna tendència o moda aquest any en les mones de Pasqua?

Aquest any, el bitxo japonès Labubu s'ha posat de moda, així que estem fent mones amb aquest peluix dins de xocolata. També s'ha recuperat la moda de Stitch, per la nova pel·lícula. A més, els tractors continuen sent una opció molt popular a Lleida, sobretot entre els més petits.

Com afrontareu que la mona de Pasqua caigui just abans de Sant Jordi?

Per nosaltres és un repte, perquè tot ho fem aquí. La mona es fa dilluns i Sant Jordi és dimecres, així que haurem de fer tot de cop. Però és el que ens fa seguir endavant. Tot i que serà una setmana intensa, ens motiva veure la il·lusió de les persones que compren els nostres productes.

La mona tradicional de fruita i mantega és la meva preferida, sempre serà la meva preferida

Amb quin tipus de mona es quedaria, la tradicional de fruita i mantega o les modernes amb xocolata?

La mona tradicional de fruita i mantega és la meva preferida. Per mi, aquesta és la mona autèntica: mantega per dintre, llema d'ou per fora i ametlla al voltant. És la que més es ven, i sempre serà la meva preferida.