Catalunya va registrar durant el 2025 el primer increment de naixements dels darrers disset anys, posant fi a una tendència de descens ininterromput des de l’inici de la crisi econòmica. Segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any passat van néixer 54.249 infants, un 0,8% més que el 2024. Entre tots els territoris, però, Ponent sobresurt com una de les zones amb un comportament més positiu, amb un augment dels naixements del 1,8%, més del doble de la mitjana catalana.
Només el Penedès, amb un increment del 2,4%, supera les comarques lleidatanes. En canvi, altres territoris com les Terres de l’Ebre (-6,5%) o les Comarques Centrals (-5%) continuen registrant una clara davallada de la natalitat.
Malgrat aquest lleuger repunt, els experts adverteixen que no es tracta d’un canvi de tendència consolidat. L’augment s’explica principalment perquè hi ha més dones en edat fèrtil, un col·lectiu que ha crescut un 0,5% respecte a l’any anterior. En canvi, la fecunditat continua en mínims històrics, amb només 1,08 fills per dona, la xifra més baixa des que existeixen registres estadístics.
Les dades també confirmen que la maternitat continua retardant-se. L’edat mitjana de les mares ja és de 32,8 anys, mentre que les dones tenen el primer fill als 31,8 anys de mitjana.
Una altra característica destacada és el pes creixent de la població d’origen estranger en la natalitat. Gairebé un de cada dos nadons (46,3%) és fill d’una mare nascuda fora de l’Estat, tot i que aquest percentatge baixa fins al 34,7% quan es té en compte la nacionalitat de la mare, ja que moltes dones nascudes a l’estranger ja han adquirit la nacionalitat espanyola.
Aquesta realitat és especialment visible a les comarques de Ponent. La Segarra encapçala Catalunya, amb un 61,1% dels naixements corresponents a mares nascudes a l’estranger, mentre que l’Urgell registra un 54,7% i les Garrigues arriben al 50%. Això significa que en aquestes tres comarques almenys la meitat dels infants que neixen tenen una mare nascuda fora d’Espanya, un fet que evidencia el paper determinant de la immigració en el manteniment de la natalitat al territori.
