Residència per a pilots i timoneda d’Alfés: futur i memòria al voltant de l’aeroport de Lleida-Alguaire

Es preveu que arribi a la màxima capacitat abans de l’estiu de 2026 i més companyies s’interessen a fer formació

Publicat el 08 de setembre de 2025 a les 09:27

L’aeroport de Lleida-Alguaire viu un moment de creixement i transformació. La nova residència per a pilots ja acull una trentena d’alumnes i està preparada per arribar a plena capacitat, amb 150 estudiants, abans de l’estiu del 2026. L’edifici, construït en només deu mesos a base de mòduls, se situa al costat mateix de la terminal i ofereix habitacions, aules, cuina menjador, bugaderia i fins i tot gimnàs i espais esportius.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va visitar el nou equipament i va destacar que aquest projecte respon a les dificultats d’allotjament de la zona. També va anunciar la tramitació d’un pla especial per habilitar nous solars i espais per a futures empreses i activitats vinculades a l’aeroport, que ja atrau firmes internacionals com una companyia colombiana amb intenció d’instal·lar-se a la plataforma lleidatana.

Els hangars també s’han ampliat amb dues noves naus: una de 1.200 m² per a l’escola de formació BAA Training —que porta alumnes de tot el món amb cursos d’entre 12 i 18 mesos— i una altra de 625 m² per a Vallwing, empresa lleidatana d’aviació corporativa.

En paral·lel al creixement de l’activitat aeronàutica, el Departament ha presentat el projecte de restauració de la timoneda d’Alfés, un espai natural de 120 hectàrees que antigament va acollir un aeròdrom. S’enderrocaran les instal·lacions en desús des del 2015, però es conservaran elements històrics com el polvorí o un antic niu de metralladores. La recuperació paisatgística inclou la construcció de dos miradors per observar aus i gaudir del paisatge, amb estructures integrades al medi i accessibles.

Aquest espai, l’últim gran erm de Catalunya, és hàbitat de diverses espècies d’ocells protegits, com l’alosa becuda o la ganga, a més d’una biodiversitat única d’invertebrats i plantes adaptades a les condicions de sequedat. Les obres, amb un pressupost d’1,35 milions d’euros, es podrien licitar abans de final d’any i començar a executar-se el 2026, fora del període de nidificació.

Un binomi de futur i memòria: d’una banda, un aeroport que creix com a pol internacional de formació i activitat empresarial; de l’altra, la recuperació d’un patrimoni natural i històric que reforça el valor del territori.