L'estudi, en què també han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Chiapas-Mèxic, conclou que la llana de l'ovella aranesa té vellons curts i semi-oberts, una alta proporció de fibres fines i baixos nivells de greix. Tot plegat significa un bon potencial de qualitat a nivell industrial, millor que el d'altres races de carn similars. Això s'hauria de tenir en compte "de cara a assolir els objectius de millora de productivitat de la raça en un mercat de la llana el més pròsper possible", segons assenyala Parés.

A la Val d'Aran hi ha 64 explotacions d'oví, però no totes compten amb exemplars d'aquesta raça, que ha estat propera a l'extinció i que actualment aplega menys de 2.500 individus. L'ovella aranesa és una raça de gran format i vistós banyam en ambdós sexes. El fort procés regressiu experimentat per la ramaderia a la comarca, sobretot en les darreres dècades, ha dut aquesta població fins a límits alarmants de desaparició. Per això, la conselleria d'Agricultura i el Conselh Generau d'Aran han posat en marxa recentment un Programa de Conservació. El gruix dels ramats fenotípicament més purs es localitzen als pobles de Les, Salardú i Bossòst.

Pere-Miquel Parés ha centrat el seu treball en l'estudi i preservació de les races autòctones catalanes. Actualment continua investigant el tema de la llana en altres races d'ovella iberoamericanes, amb el propòsit d'establir possibles relacions filogenètiques.