La companyia que lidera la incombustible Mirna Lacambra acumula la celebració de múltiples aniversaris: 30 anys de la fundació de l'Associació dels Amics de l'Òpera de Sabadell i les primeres representacions a la capital vallesana, 25 anys de la creació de l'Orquestra Simfònica del Vallès i, per a gaudi de molts melòmans i afeccionats d'arreu del territori català, amb l'inici d'aquesta nova temporada s'acompleixen també els 25 anys del Cicle d'Òpera a Catalunya. Una iniciativa, aquesta última, que durant el darrer quart de segle ha possibilitat la divulgació i l'apropament del gènere operístic a desenes de municipis catalans, potenciant, alhora, la promoció d'intèrprets joves i veus emergents.

En l'era dels temps líquids, on el dictadura del canvi pel canvi, la renovació permanent i la innovació inconsistent han abocat al suïcidi nombroses empreses i agents culturals del país, la Sra. Lacambra i la seva companyia d'òpera de Sabadell s'alcen com un referent de solidesa, constància i insistència en allò ben assolit. Els números canten per si sols: 629 funcions, 48 títols representats, més d'una quarantena de concerts i recitals, 306 intèrprets solistes que han participat en els diferents espectacles dels darrers 30 anys, 25 directors d'orquestra, 14 pianistes, 31 directors d'escena, 22 escenògrafs...

Tot i així, les indiscriminades tisorades econòmiques també han minvat els recursos de l'entitat, circumstància que l'ha obligat a suspendre, durant aquesta temporada, una de les iniciatives formatives de nous intèrprets més admirades i envejades arreu de l'Estat: l'Escola d'Òpera de Sabadell. Confiem que millors temps i nous recursos permetin reprendre aquesta reeixida empresa.
 
No obstant, el rastre de les retallades no es va deixar sentir en l'estrena de la primera producció de la temporada: la "Tosca" de Giacomo Puccini. Gràcies a un competent equip de veus solistes, encapçalat per una esplèndida Saoia Hernàndez en el rol titular (ha quedat ben palès que els rols de caràcter dramàtic casen millor amb la seva vocalitat que no pas els més lleugers de Gilda o Olympia), magníficament secundada pel memorable i pèrfid Scarpia d'Ismael Pons i el notable Cavaradossi de Javier Agulló (d'aguts brillants però de fraseig sensiblement  millorable), els Amics de l'Òpera de Sabadell van assolir un nou i merescut èxit artístic. Daniel Gil de Tejada, al capdavant de la direcció musical de l'espectacle, va aconseguir concertar amb bon pols la complexa i riquíssima partitura pucciniana, assolint un discurs molt més dinàmic i fluït en la darrera funció realitzada a Manresa, el passat dimarts, que el dia de l'estrena sabadellenca. A la capital del Bages, amb l'espectacle ja ben rodat, el segon acte va assolir unes quotes d'excel·lència francament envejables.

La prestació del cor va resultar satisfactòria, així com també, en termes generals,  la de l'orquestra, malgrat la reiterada sonoritat vacil·lant de les cordes en alguns passatges. La posada en escena de Carles Ortiz s'ajustà fidelment a la narració del drama, amb bon gust i desimboltura escènica.

Finalment, hem d'aplaudir, igualment, la iniciativa dels responsables del teatre manresà de seguir apostant, tot i els temps adversos, pel TOC d'Òpera que inclou els 3 títols sabadellencs, cosa que ens permetrà gaudir, el proper any de commemoracions verdianes –i també wagnerianes-, de dos dels títols més emblemàtics del compositor de Le Roncole: "Nabucco" i "La traviata". Enhorabona i, talment com clamaven els patriòtics del Risorgimento, visca Verdi!!!