L'Obra Social d'Unnim i l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona han produït la mostra Novel·la romàntica, que passarà per la Biblioteca del Casino de Manresa de l'1 al 29 de setembre amb una organització compartida amb aquesta biblioteca.

Es tracta d'una nova exposició destinada a la Xarxa de Biblioteques Municipals per tal d'acostar al públic actual la diversitat literària i, en aquest cas, reflectir l'evolució del gènere que ha tingut més acceptació popular al llarg dels anys gràcies a uns esquemes pensats per arribar fàcilment als sentiments –en especial, de les dones.

L'exposició s'hi podrà visitar els dilluns de 16.30 a 21 h i de dimarts a dissabte de 10.30 a 14 h i de 16.30 a 21 h.

La novel·la rosa com a mirall social
La novel·la romàntica es va popularitzar amb la denominació de novel·la rosa fins a esdevenir el gènere pioner en la literatura de consum. Amb una estructura molt simple, que l'acosta als contes de fades, sol explotar les històries d'amors que han de vèncer obstacles per arribar a un final feliç, amb unes circumstàncies que s'han sabut adaptar a cada època, de manera que s'han convertit en el seu mirall social.

Tot i ser considerada literatura de quiosc, ha tingut milions de lectores i actualment és el gènere més venut als Estats Units i al Canadà, mentre que suposa el 7% del mercat editorial mundial.

L'evolució del gènere des del segle XVIII
L'exposició fa un recorregut per l'evolució del gènere des del seu precedent més reconegut, la novel·la Pamela de Samuel Richardson el 1740, fins a Bridget Jones i les heroïnes de Sexo en Nueva York. S'atura en les més famoses novel·les del segle XIX, com els títols clàssics de Jane Austen i les germanes Brontë, per demostrar que elles han inspirat els personatges més recents; això quan no es basen en els contes tradicionals dels germans Grimm, Charles Perrault o Andersen.

També es fa esment de l'eclosió del gènere a l'estat espanyol, cap als anys 30, amb l'èxit popular del valencià Rafael Pérez i Pérez, especialista en els amors impossibles sempre amb el final feliç del matrimoni, fins que durant la postguerra en prendria el relleu la cèlebre Corín Tellado, de mort recent, que va publicar més de 4.000 títols i va vendre milions d'exemplars a tot el món.

D'altra banda, el gènere s'ha beneficiat de l'ús que n'ha fet el cinema i la televisió, amb una major projecció pública i amb l'aparició de nous estereotips i subgèneres, com l'eclosió de la chick lit, literatura de noies, que a partir dels anys 90 li ha fet viure una època daurada, amb heroïnes com Bridget Jones i Ally McBeal.

Els millors èxits en català
Als anys 20 Josep Maria Folch i Torres va ser dels primers a publicar mensualment les novel·les romàntiques de la Biblioteca Gentil de l'Editorial Baguñà, il·lustrades per dibuixants com Junceda, amb una col·lecció de 48 títols entre 1924 i 1928, que als anys trenta seria continuada per altres autors.

L'estil de Folch i Torres es basava en els jocs de paraules i la tendresa dels personatges, amb components d'humor, factor sorpresa i un imaginari molt proper al de les rondalles. Més tard, davant d'aquest èxit, l'editorial Pegaso va posar en marxa la col·lecció rosa Damisel·la, conduïda per un sol autor: Clovis Aymerich, pseudònim de Lluís Almerich i Sellarés, amb il·lustracions de Josep Longoria.

Les formes més actuals del gènere
Tot i el puritanisme de moltes societats anglosaxones, van ser moltes les autores que es van emparar en l'ús de pseudònims per fer incursions en un gènere de tan poc prestigi literari com de sonat èxit comercial. Així, darrere noms tan coneguts com Nora Roberts, Victòria Holt, Phiippa Carr, Diana Palmer o Mary Westmacott, hi ha autores que han preferit protegir la seva identitat personal. Amb elles s'ha entrat en la novel·la romàntica madura, amb trames més complexes i qüestions tabús com l'incest, el suïcidi o el divorci.

L'exposició es completa amb una selecció bibliogràfica de 35 autors i autores de tots els temps, i amb una guia de les autores més actuals, responsables de convertir les novel·les romàntiques en la millor amiga de les dones, que, segons els puristes, "no t'escolten, però parlen de tu, et fan riure i et permeten oblidar per un segon com n'és, de dur, ser la princesa del teu propi conte".