El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, la Torre del Breny, tots dos dins el terme municipal de Castellgalí.

Situats a la riba esquerra del riu Llobregat, les restes conservades del conjunt arqueològic de Boades i el mausoleu de la Torre del Breny destaquen per la seva singularitat: els dos mausoleus i l'exedra són elements singulars dins del context català.

El conjunt arqueològic de Castellgalí està format per tres àrees, de sud a nord: el mausoleu de la Torre del Breny (protegit com a monument històric), que és l'element arquitectònic visible més destacat del conjunt; els jaciments de la zona de Boades que hi estan clarament relacionats -la vil·la romana, el sepulcre en cel·la i l'exedra-, i les sitges i els forns romans de Cal Roc.

La importància del monument, tot i estar parcialment destruït, no és simplement pel mateix sepulcre, sinó per la seva ubicació estratègica, en un punt elevat, a prop de l'aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, probablement com a element central d'una possible necròpolis vinculada a una via i a una vil·la. En el lloc de Boades se sap que hi havia una vila romana de gran importància, establerta a finals del segle I aC sobre terrenys ocupats per una explotació ibèrica (s. VI-I aC). La part noble de la vil·la era on actualment hi ha el nucli de masies, i només se'n coneix l'exedra.

L'estudi dels materials de les campanyes dels anys 30 del segle XX, així com la tasca final de les campanyes de 1984 i 1986, mostren una cronologia àmplia, amb una etapa romano republicana i un moment de gran esplendor durant l'Imperi. El nucli va decaure al llarg del segle III dC i va tornar a revifar en època baiximperial, a partir de finals del segle III o inicis del segle IV dC. La vila va ser abandonada, segurament, amb el final del domini romà. Sembla que, com a mínim, a partir del segle XIV el lloc va ser ocupat de nou.