Les excavacions d'aquest estiu a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià han revelat una troballa sorprenent que aporta llum sobre els últims mil·lennis d'existència dels neandertals a la península. Segons ha explicat Jordi Rosell, investigador principal de la campanya, a l'ACN, durant els treballs d'aquesta temporada s'ha descobert un fogar de fa entre 38.000 i 40.000 anys, en ple període d'extinció dels neandertals a Europa.
"No ens ho esperàvem", ha reconegut Rosell, qui considera la troballa una confirmació del que ja apuntaven altres indicis: al Moianès, els neandertals podrien haver resistit uns mil·lennis més que en altres punts del continent. La campanya del 2024, que finalitzarà el 23 de juliol, s'ha desenvolupat com una "campanya de transició", en paraules del mateix Rosell, però ha deixat el terreny a punt per a un 2026 especialment prometedor.
Un llegat que abasta més de 200.000 anys
Aquesta nova evidència d'activitat humana se suma a una altra descoberta destacada l'any passat, quan les prospeccions van arribar a nivells de 230.000 anys d'antiguitat. Allà, l'equip va localitzar una acumulació faunística inèdita, amb restes de rinoceronts, cèrvids, cavalls, ossos i altres grans mamífers. Aquesta zona ha estat enguany rebaixada fins a l'estrat corresponent i ja es comença a intuir una peça important: podria ser un tros de mandíbula d'un gran animal.
Tot plegat ha permès als arqueòlegs situar la cronologia completa de la cova entre els 230.000 i els 35.000 anys, cobrint pràcticament tota la presència coneguda dels neandertals al territori. "És una seqüència molt completa que ens dona molts avantatges per estudiar com evolucionava el seu comportament, com es movien, com canviava el paisatge, i com tot això interaccionava amb el clima", resumeix Rosell.
Investigació en dos fronts: entrada i fons de la cova
Enguany, l'equip de l'IPHES no només ha centrat la seva tasca al fons de les Teixoneres, sinó també a l'entrada. És just en aquest espai on, a partir del 2016, es van localitzar dents i altres restes humanes fragmentades atribuïdes a neandertals. Tot i que recuperar ossos sencers en aquest entorn és difícil, Rosell és optimista: "Avui dia tenim tècniques molt precises que ens permeten identificar i classificar els fragments amb més claredat".
El treball a la Cova del Toll, per la seva banda, s'ha concentrat a la zona exterior, on des de l'any passat s'intenta localitzar un possible campament o àrea de processament de restes animals. Tot i que encara no s'hi ha localitzat cap element especialment rellevant, l'equip creu que la zona pot contenir proves d'activitat humana, ja que es troba molt a prop d'un antic cau d'hibernació d'ossos de les cavernes.
Els neandertals, cosins germans dels humans actuals
Per a Rosell, entendre com vivien i com s'organitzaven els neandertals és molt més que una qüestió científica: "Són els nostres cosins germans, formen part del nostre origen". Afegeix, a més, una reflexió provocadora: si els neandertals tenien un cervell més gran que el nostre i una tecnologia gairebé tan sofisticada, "per què van desaparèixer i nosaltres no?". Aquesta pregunta, segons ell, hauria de fer-nos pensar sobre la fragilitat del que considerem la nostra superioritat evolutiva.
Amb el descobriment del nou fogar i els estrats cada cop més rics, les Coves del Toll i de les Teixoneres es consoliden com un dels jaciments més importants del paleolític mitjà a Catalunya i al sud d'Europa. La feina feta enguany posa les bases d'una nova campanya que podria aportar noves peces clau per entendre no només els neandertals, sinó la pròpia història de l'espècie humana.
