L'Exposició "Fotògrafs viatgers 1876-1936). L'àlbum d'Ulisses" s'inaugura aquest divendres, 22 de novembre, a les 7 de la tarda al Centre Cultural el Casino de Manresa. Es tracta d'una mostra itinerant, produïda pel Museu d'Història de Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya, i que arriba a la capital del Bages amb la col·laboració del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, el Centre Excursionista Montserrat i Foto Art Manresa.
L'exposició està formada per una selecció de 124 imatges del fons de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades per sis fotògrafs viatgers. Tots sis autors van estar vinculats a la història del Centre Excursionista de Catalunya des de finals del segle XIX fins als inicis de la guerra civil.
Es tracta de César August Torres, Juli Soler, Lluís Llagostera, Jean Thomas, Adolf Z erkowitz i Albert Oliveras. Viatgers i amants de la fotografia, tots sis van esdevenir testimonis del seu entorn i la seva època. Aquests Ulisses contemporanis van deixar constància de les seves experiències a partir del reportatge fotogràfic.
Les seves motivacions van ser diverses: planificades campanyes d'estudi per diferents territoris estimulades per raons patriòtiques o per una atracció sentimental; estades amb finalitats científiques que es transformen en viatges interiors, o luxosos creuers a terres àrtiques en són alguns exemples.
Però més enllà de la diversitat de motius que van portar a aquest viatgers a deixar constància dels seus viatges, ja sigui des de la pràctica de l'excursionisme d'alta muntanya fins a la recerca de l'exotisme oriental, les seves fotografies testimonien la seva concepció del món i de com van assimilar el seu entorn.
Activitats complementàries
L'Exposició "Fotògrafs viatgers 1876-1936). L'àlbum d'Ulisses" comptarà també amb una sèrie d'activitats que complementaran el contingut de la mostra que es podrà visitar al Casino fins al 6 de gener, de dimarts a diumenges i festius, de 18.00 a 21.00 h.
Dijous 12 de desembre, 20.00 h - Centre Cultural el Casino
La fotografia de muntanya
Una xerrada amb imatges per endinsar-nos en la fotografia d'excursionisme. Des dels paisatges a la gent, l'esquí, l'escalada, les expedicions... I per aturar-nos també en aspectes tècnics com les òptiques, les càmeres, els enquadraments...
A càrrec de Jaume Altadill, escalador, fotògraf i cineasta amb quaranta-cinc anys d'experi&e grave;ncia en expedicions als Andes, a l'Hindu-Kush, a l'Himàlaia, entre d'altres.
Divendres 20 de desembre, 20.00 h - Sala Plana de l'Om
Joan Clofent. Els meus set cims. Un camí per superar el càncer
Projecció del documeental basat en el llibre de Joan Clofent que porta el mateix títol i en el qual explica la seva història personal de superació d'un càncer a través de la muntanya i el repte dels Set Cims. Va coronar l'Everest amb 66 anys i 9 mesos, cosa que l'ha convertit en el català (i també l'espanyol) més vell a assolir aquest cim.
La voluntat del documental és la de fer arribar un missatge esperançador per lluitar davant la malaltia, i alhora transmetre un contingut alpinístic.
Diumenge 15 de desembre, 11:30 h - Centre Cultural el Casino
Si marxem d'excursió. Petit concert participatiu en família
Sortim d'excursió a través de cançons de la mà d'Ail'as. Descobrirem animals que s'amaguen entre les pedres, els que viuen als arbres i els que neden sota l'estany.
Viatgers a cavall entre dos segles
El 1891 neix el Centre Excursionista de Catalunya, amb l'objectiu d'investigar aspectes científics, literaris i artístics de Catalunya i les seves comarques veïnes, a partir de l'excursionisme.
Ben aviat, l'àmbit geogràfic plantejat en els seus estatuts queda àmpliament superat a la pràctica, per incloure-hi tot el món. Molts dels seus socis fan viatges de diversa naturalesa que després difonen en conferències i publicacions àmpliament il·lustrades gràcies als avenços de les tècniques fotogr& agrave;fiques.
L'evolució dels viatges al llarg dels segles ha estat vinculada als progressos de la cartografia i dels mitjans de transport. Al final del segle XIX són pocs territoris del món que als exploradors i cartògrafs occidentals els queden per delimitar i, en tot cas, en el context d'un món repartit entre unes quantes potències econòmiques, la seva conquesta es concep més com un repte aventurer que no pas com una fita econòmica. Arribar al lloc més septentrional, o més austral, i fer-ho a peu, amb vehicles o volant, són exemples d'actituds que neixen en aqeust període.
Paral·lelament, a Catalunya, els corrents nacionalistes impulsen l'excursionisme científic com a eina per a la recerca i recuperació de les arrels històriques, alhora que el turisme comença a ser considerat una important font de riquesa economica.
Els fotògrafs i la seva obra
Cèsar August Torras i Ferreri (1852-1923)
La vinculació de Torras amb l'excursionisme s'inicia a l'ACEC i no s'interromp fins a la seva mort, ocupant per dos períodes la presidència del CEC. Al segle XX va viatjar per Catalunya per elaborar les seves cèlebres guies, per publicar nombrosos articles al Butlletí del CEC i per realitzar múltiples conferències. Va ser el principal impulsor del refugi d'Ulldeter.
Més que per la seva qualitat tècnica, el fons fotogràfic de Torras és especialment valuós pel fet que mostra el medi natural i una gran quantitat d'edificacions civils i religioses de Catalunya al tombant del segle xix al xx. La seva producció, per tant, s'inscriu plenament en la concepció romàntica del viatge que cerca l es arrels del país i el seu passat gloriós, apel·lant així a l'autoestima dels seus habitants.
A les seves fotografies també hi ha retrats en els quals apareixen habitants locals i els acompanyants del fotògraf. En general, el punt de vista acostuma a ser llunyà i, de vegades, els personatges mostren actituds poc espontànies o simplement funcionen com a referències, fets que creen una sensació de distanciament amb l'autor d'unes imatges que en certa manera esdevenen etnogràfiques.
Juli Soler i Santaló (1865-1914)
La folgada posició econòmica de Soler li va permetre dedicar-se plenament a la muntanya i la fotografia. Al 1897 s'inscriu com a soci al CEC i hi participa en diversos òrgans de gestió, impulsant la construcció del refugi de la Renclusa. Fruit de les seves campanyes particulars s&oac ute;n la guia de la Val d'Aran (1906) i les monografies que va fer de les valls dels Pirineus d'Osca publicades, algunes pòstumament, al Butlletí.
Gran part de la seva producció fotogràfica reflecteix nítidament l'objectiu dels seus viatges: un estudi més humanista que científic de les altes valls pirinenques. Amb una empremta personal capta de manera encertada, pel que fa a la tècnica i a la composició, imatges dels aspectes patrimonials més notables dels pobles i dels seus habitants, dels pastors de l'alta muntanya i dels cims als quals ascendeix.
La proximitat i l'execució de molts dels retrats denoten una gran proximitat als subjectes, que resulten ennoblits per la manera en què el fotògraf els immortalitza. Conscient de la seva feina, va publicar cinc sèries de dotze postals de la Val d'Aran i, després de la seva mort, el CEC va editar-ne altres de seves dels Pirineus centrals.
Lluís Llagostera i Pasqual (1867-1939)
Metge de professió, Llagostera va ser president del CEC del 1919 al 1921. Gran aficionat a l'alta muntanya, va participar en diversos congressos internacionals d'alpinisme i va viatjar per nombrosos països mentre publicava articles al Butlletí i impartia conferències al CEC.
El juliol del 1909 embarca a Hamburg amb destinació a l'arxipèlag de Spitzbergen, al cercle Polar Àrtic. Les fotografies que hi obté són representatives d'un creuer detalladament planificat en un luxós vapor camí d'un territori inhòspit.
Part de les imatges mostren l'avançada societat urbana de la Noruega de principis del segle xx, així com les infraestructures destinades als turistes, els quals tant pode n fruir d'una copa de xampany al Cap Nord com entrar en contacte amb famílies lapones que es vesteixen amb robes llampants típiques quan albiren els visitants.
El relat és el paradigma del turisme de viatge organitzat amb una destinació que, cent anys després, es pot contractar en condicions similars en algunes agències de viatges.
Jean Thomas (1890-1932)
El 1914, Thomas, nascut a Saint-Paul-sur-Save (França), va ser mobilitzat en començar la Primera Guerra Mundial, on és ferit i gairebé perd la cama dreta. Durant la convalescència es casa (1917) i es gradua en Ciències Naturals. El 1922 és destinat al Museu Nacional d'Història Natural, on es responsabilitza de set missions científiques a les colònies franceses d'Àfrica entre el 1922 i el 1929.
El 1927 Thomas va fer dues conferènc ies a la Sala Mozart de Barcelona relatant tres viatges realitzats per Àfrica. En el primer d'ells, a la Guinea Francesa i el riu Níger, estudia la pesca indígena per millorar-ne l'alimentació. En el segon, amb la seva dona i el seu fill Pierre, de 7 anys, recorre més de 1.000 km des d'Alger fins a Touggurt en un sidecar. El tercer va ser una travessa d'uns 1.200 km pel desert algerià del Gran Erg Occidental amb un vehicle de 6 CV.
Les seves fotografies i el text que publica al Butlletí documenten amb detall l'entorn en què es troba i mostren un colonitzador que se sent proper i còmode amb els habitants locals: són un clar exemple del viatge entès com a experiència vital i ens apropen afablement a dos entorns molt diferents d'una Àfrica que Occident admira alhora que extorqueix.
Adolf Zerkowitz i Schlesinger (1884-1972)
Durant la Primera Guerra Mundial, el vienès Adolf Zerkowitz es va establir a Barcelona. Com a soci del CEC, i amb altres compatriotes, va col·laborar i formar equip amb destacats alpinistes locals. Va obrir un reconegut establiment per a la comercialització de postals que recollien vistes de diversos llocs de Catalunya, d'Espanya i altres països.
Les seves imatges van adquirir, i encara conserven, un prestigi merescut. El 1930 Zerkowitz va fer al CEC una conferència acompanyada de projeccions intitulada Sumatra, la perla de l'Índia holandesa, en què l'autor va exposar la llarga estada (1924-26) que va efectuar a la colònia on residia la seva germana, casada amb un terratinent.
Les imatges comprenen la flora, la fauna, les construccions civils i religioses, els indígenes i els colonitzadors del territori, i proporcionen una visió colonialista pròpi a de l'època. La idea generalitzada de l'exotisme i de la superioritat ètnica i tècnica de la cultura europea imbueix part de les fotografies, formalment impecables, que constitueixen un detallat i valuós reportatge on les bones arts del fotògraf es fan presents.
Albert Oliveras i Folch (1899-1989)
Nascut a l'Uruguai i representant d'una empresa anglesa fabricant de maquinària tèxtil, va adquirir una còmoda posició social. Com a soci del CEC, va participar en ascensions destacades formant part del grup liderat per Lluís Estasen. Va estar vinculat a la gestió dels refugis i va publicar nombrosos articles al Butlletí.
Va produir un ampli fons fotogràfic que recull la seva extensa activitat muntanyenca, alguns viatges turístics a l'estranger i escenes familiars. En començar la Guerra Civil espanyola marx a a Sud-amèrica, on resideix fins que acaba el conflicte. És en aquesta situació de fugida, de viatge obligat, i durant el viatge pròpiament dit, que el llenguatge visual d'Oliveras experimenta un canvi radical.
Moltes de les fotografies del vaixell recullen estris i espais quotidians de la nau tot jugant amb la composició, amb un interès que és propi de la Nova Objectivitat alemanya i que és absent de la resta de la producció d'Oliveras. El llarg confinament de l'autor en un espai limitat i radicalment diferent del que li era habitual el força a cercar nous elements amb els quals satisfer la seva creació fotogràfica, visió que continuarà en alguns ports sudamericans.
