El 64,1 % de les persones que treballen en comerços de Sant Fruitós de Bages inicien l'atenció al públic en català, segons un estudi recent elaborat pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). El treball, fet a partir d'observació directa, analitza aspectes com la llengua de salutació, l'idioma utilitzat en l'atenció al públic o la retolació informativa dels establiments.
Un de cada deu canvia de llengua tot i que el client parli en català
Segons l'estudi, el 89,1 % dels treballadors mantenen el català si el client els parla en aquesta llengua. En canvi, un 10,9 % canvien automàticament al castellà tot i que l'interlocutor es mantingui en català, un fenomen que reflecteix la persistència d'algunes inseguretats lingüístiques o patrons d'atenció automatitzats.
Pel que fa a la retolació, el 83,1 % dels comerços presenten cartells informatius només en català, una dada que s'interpreta com a positiva però que deixa encara marge de millora, especialment en aquells establiments que combinen idiomes o prioritzen el castellà o l'anglès en els rètols de serveis i promocions.
L'hoteleria i la restauració, a la cua en l'ús del català
L'estudi també desglossa els resultats per sectors comercials i detecta grans diferències. El sector de l'hostaleria i la restauració és el que menys utilitza el català d'entrada: només un 37,5 % de les interaccions comencen en aquesta llengua. Per contra, en àmbits com els de l'oci, la formació o els equipaments per a la llar, el percentatge d'atenció inicial en català puja fins al 80 %.
Fomentar el català com a llengua habitual del comerç
L'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages preveu utilitzar les dades obtingudes per desplegar una estratègia de promoció del català en l'àmbit comercial, que es durà a terme en col·laboració amb el CPNL i es fixarà com a objectiu principal revertir les dinàmiques lingüístiques detectades i reforçar l'ús del català com a llengua habitual d'atenció al públic.
L'estudi forma part de les accions que impulsa el Consorci en diversos municipis per analitzar la vitalitat de la llengua en entorns quotidians i fer aflorar tant els punts forts com els àmbits on cal incidir.