La repressió a Catalunya va incloure més de 80.000 judicis sumaríssims. Foto: ANC
La majoria dels bagencs executats al Bages després d'un procediment judicial sumaríssim per delictes contra el règim eren pagesos, miners i jornalers, però entre els assassinats també hi havia xofers, joiers o peixaters, segons revela la sèrie documental "Procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980" de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, el·laborat per Enric Terradellas sota la direcció d'Àngels Bernals per a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Oficis dels bagencs executats durant el franquisme. Llista: ANC
Segons les dades que ha pogut recollir l'estudi, 2.437 residents al Bages van ser represaliats durant el franquisme, des de la seva entrada a Catalunya, el 1938, fins al final de la Transició, el 1980. Només el Barcelonès, el Vallès Occidental, Segrià i el Baix Llobregat van tenir més residents represaliats que la nostra comarca.
Aquesta xifra baixa significativament si només es té en compte el lloc de naixement, sense considerar el lloc de residència. 1.592 persones nascudes en algun municipi del Bages van haver de passar per un procediment judicial sumaríssim per delictes contra el règim. També per lloc de naixement, el Bages continua essent la cinquena comarca per represaliats, en aquest cas per darrere del Barcelonès, Segrià, Osona i l'Alt Empordà.
Represaliats per poble / cens 1936 / % sobre cens de 1936. Foto: ANC
Quant a execucions, on l'estudi només té en compte el lloc de residència, el Bages ocupa la quarta posició, amb 134 persones ajusticiades després d'un judici sumaríssim. Només el Barcelonès, Osona i el Baix Llobregat van tenir més residents executats després d'un judici per delictes contra el règim. En aquestes xifres només es compten les persones executades després de judicis sumaríssims.
3.358 execucions després d'un judici sumaríssim a Catalunya
A Catalunya, des de l'entrada de les tropes rebels al Principat, el 1938, fins al final de la Transició, el 1980, es van incoar 81.966 procediments judicials militars a 78.331 persones, 70.470 homes i 7.718 dones. La majoria dels procediments, un 96,22%, van tenir lloc durant els primers anys de la dictadura, període àlgid de la repressió, la fi del qual coincideix amb la derrota de Hitler i Mussolini a la Segona Guerra Mundial el 1945.
Així, la repressió per períodes comprèn els 4.629 procediments durant la Guerra Civil (1936-38); els 74.235 procediments durant el període blau (1939-45); els 1.977 procediments durant l'autarquia econòmica (1946-52); els 369 durant el nacionalcatolicisme (1953-58); els 277 durant el desenvolupisme (1959-65); els 98 durant l'aperturisme (1966-69); els 144 durant el franquisme tardà (1970-75), i els 237 durant la Transició (1975-80).
Els principals delictes contra el règim tipificats durant el franquisme a Catalunya van ser el de rebel·lió o adhesió a la rebel·lió militar (32.740 procediments) i el d'auxili a la rebel·lió militar (26.807 procediments). La pena que més es va imposar en el total dels procediments va ser de dotze anys i un dia de reclusió temporal (en 11.449 casos).
La majoria de persones processades per la dictadura a través de procediments judicials militars eren homes amb una edat compresa entre els 21 i els 50 anys, essent-ne majoria els que tenien entre 31 i 40 anys.
Del total de 4.411 condemnes a mort que es van dictar a tot el Principat, van ser 3.358 els casos en que els processats foren executats. D'aquests, una àmplia majoria eren homes (3.341) i 17 dones. El percentatge més alt d'execucions es va produir entre els anys 1939 i el 1940.
De les 3.358 persones que foren executades, en més d'un 83% se'n coneix la seva filiació política i/o sindical. Més del 47% de les persones executades reconeixia, o se les acusava, d'haver pertangut a la CNT –sindicat hegemònic entre els treballadors de Catalunya– en algun moment. La UGT, amb prop d'un 18,5%, és el segon sindicat en què els executats se'ls havia acusat, o havien declarat, militar-hi en algun moment; seguida per la Unió de Rabassaires, amb un 5,93%.
En relació a les filiacions polítiques de les persones executades pel règim a Catalunya, el partit majoritari fou ERC, amb 498 persones; seguit de la FAI, amb 418 persones executades que declaraven militar-hi; el PSUC, amb 176 persones; i el POUM, amb 149.
