Els descendents de Josep M. Rosal i d'Argullol, artista i cineasta manresà, han fet la donació del fons documental del fotògraf a l'Ajuntament de Manresa perquè l'ingressi a l'Arxiu Comarcal del Bages per tal de conservar-lo, fer-lo accessible als investigadors i difondre'l en benefici de tota la ciutadania.

El contracte de donació ha estat signat avui al migdia pels membres de la família del fotògraf manresà i l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, el qual ha agraït aquest gest que ajudarà a divulgar la memòria de l‘artista i, alhora, la història de la ciutat. L'acte ha comptat també amb la presència del regidor de Cultura, Joan Calmet.

El fons, format per uns 800 negatius fotogràfics en vidre i suport flexible i un centenar de fotografies en paper, té un alt valor històric, cultural i per a la investigació, ja que la seva obra fotogràfica és un testimoni immillorable de la Manresa dels anys 1920-40 i té especial rellevància perquè hi podem veure aspectes de la vida quotidiana de la ciutat d'abans, durant i després de la guerra i com aquesta va afectar sobre el patrimoni i l'urbanisme de la ciutat.

En molts casos es tracta d'imatges inèdites de llocs en part o totalment desapareguts, que permetran conèixer millor un període important de la història de la ciutat com van ser la dècada dels anys 30 del segle XX. Cal dir, també, que durant la guerra, Rosal va contribuir al salvament del patrimoni artístic manresà i especialment de la Seu, amenaçada de destrucció.

El fotògraf
Josep Maria Rosal i d'Argullol, nascut a Manresa el 1908 i mort a Bogotà el 1983 fou fotògraf i cineasta manresà. Durant la República va publicar fotos en alguns diaris i revistes de Barcelona i el Bages. Col·laborà en diverses publicacions com la Revista semanal ilustrada Mediterráneo de Barcelona, com a reporter gràfic, el Diario de Avisos de Manresa, el Setmanari gràfic d'informació Veu de Manresa, on publicà fotografies sobre esports (futbol i tenis), un reportatge sobre el monestir de Sant Benet de Bages i un altre sobre els diferents carrers de la ciutat, així com sobre els esdeveniments de la vida quotidiana de la ciutat, o bé a la revista La Hormiga de oro, amb la publicació d'unes fotografies sobre els Rasos de Peguera. També va fer fotografies artístiques d'una gran qualitat que es van mostrar en alguna exposició a Manresa, a Sitges i a Barcelona.

A partir de l'any 1940 i fins que va marxar a Colòmbia (1955), va produir, realitzar i dirigir curtmetratges i documentals. Un d'ells, sobre la ciutat de Manresa, la seva història, indústria i altres aspectes, fou estrenat al Kursaal el 26 de febrer de 1942 i després va estar en cartell al Coliseum de Barcelona durant dos mesos i mig. Altres documentals van ser Labrando felicidad (1942) sobre una fàbrica de nines a Barcelona, Papel de hilo (1943) sobre el paper de barba, Montserrat y su génesis, Industria cintera, rodada en Manresa i Bellezas de Ampurias, sobre les restes arqueològiques.

Dedicat especialment al cinema de divulgació científica, amb documentals com ara "La rabia" (1946) o "Epilepsia" (1950), entre d'altres, també va destacar en aquest camp i l'any 1950 fou guardonat a la Biennal de Venècia pel documental "La trasplantación de córnea", rodada a Barcelona a la clínica Barraquer.

De la seva etapa a Colòmbia (Santa Fe de Bogotà), entre els anys 1955 i 1959 es coneixen alguns dels seus treballs de col·laboració a diverses revistes, com ara Shell, Bogotà o Lara. També va fer reportatges fotogràfics per empreses com Ecopetrol (empresa colombiana de petroleos) i va actuar com a fotògraf oficial del Teatro Colón (primer coliseu colombià).

En l'àmbit cinematogràfic, de la seva etapa a Colòmbia es tenen poques referències però se sap que va realitzar i produir pel·lícules científiques com "La pulga", "Cirugía experimental" o "Cirugía torácica" totes elles supervisades per especialistes. També va filmar documentals de temes diversos com un sobre la catedral de Bogotà, d'altres relacionats amb temes Precolombins, i un sobre Sant Agustí.

La conservació i difusió del fons
L'Arxiu Comarcal del Bages tractarà arxivísticament els documents i en facilitarà la difusió amb finalitats culturals, amb la condició expressa que sempre que s'utilitzi qualsevol fotografia o documentació s'haurà de fer constar el nom del fons i de l'autor del document: fons Josep M. Rosal i d'Argullol.

L'Ajuntament de Manresa i l'Arxiu Comarcal del Bages assumeixen conjuntament també el compromís de difondre el contingut del fons fotogràfic amb la publicació del catàleg del fons dins de la col·lecció d'inventaris i catàlegs de l'Arxiu, la creació d'una pàgina web, i l'organització de diferents mostres de les fotografies més representatives tant al vestíbul de l'Arxiu Comarcal del Bages com al Centre Cultural el Casino.

A iniciativa de l'Ajuntament de Manresa i de l'Associació Memòria i Història de Manresa, la primera presentació pública d'una part d'aquest fons es farà per les Jornades Europees del Patrimoni, el dia 27 de setembre a l'Espai Memòries, en el marc de la segona temporada que porta per títol "Deestruccions i reconstruccions. La violència contra el patrimoni artístic a Manresa arran de la Guerra Civil". Les imatges inèdites que es projectaran en aquesta ocasió seran les d'enderrocs d'esglésies de Manresa l'any 1936.

Donacions com aquesta permeten créixer el patrimoni documental i la història de Manresa, alhora que incentiven la recuperació de la memòria històrica de la ciutat. La tasca de conservació d'aquests fons documentals que fan les persones amb sensibilitat per la història i el patrimoni comú unida a la tasca especialitzada de l'Arxiu, enriqueix enormement la ciutat.