La iniciativa conjunta de la Fira Mediterrània de Manresa, el Mercat de les Flors de Barcelona i l’ Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona permetrà la realització d’un documental cinematogràfic sobre el contrapàs llarg. El treball audiovisual, que s’estrenarà el proper novembre en el marc de la Fira, serà possible a partir de la trobada que recentment han realitzat la prestigiosa coreògrafa i directora de la companyia IT Dansa Catherine Allart i el veterà coreògraf de dansa tradicional Albert Sans.
Durant quinze dies del passat juliol en el marc del Mercat de les Flors de Barcelona, Catherine Allard i Albert Sans han treballat de manera conjunta amb els alumnes/ballarins de la companyia IT Dansa i han aconseguit donar una mirada nova sobre el contrapàs. Aquest treball de laboratori neix de la contraposició de dues trajectòries ben diferents. D’una banda, Albert Sans - director de l’Esbart Dansaire de Rubí del 1955 al 1990- ha treballat tota la vida el llenguatge de la dansa tradicional; de l’altra, Catherine Allard hi ha aportat una visió molt més contemporània del llenguatge i dels moviments del cos. El resultat ha estat la interpretació d’una nova versió actualitzada del contrapàs. Els ballarins han estat d’un perfil jove, sortits de la formació clàssica i de la contemporània, poc coneixedors de les practiques amateurs i tradicionals.
El contrapàs llarg
El contrapàs llarg és una dansa popular d’origen religiós i de caràcter solemne i auster que, documentada des del segle XVI, s’havia ballat fins a mitjans del segle XIX. Els dansaires s’agafen de les mans i la ballen en semicercle inicialment al so d’una cobla de tres quartans formada per la cornamusa o sac de gemecs, la tarota, el flabiol i el tamborí. El mot contrapàs es refereix precisament al pas fet en direcció contrària al pas precedent. Mentre es dansa, es canta o es recita un text que narra els esdeveniments de la passió de Crist.
El contrapàs és d’una durada prou llarga i alhora coreogràficament prou complicat, fet que va acabar afavorint la seva letargia a la segona meitat del XIX. L’any 1904 el musicòleg barceloní Francesc Pujol va localitzar a la població de Sant Vicenç de Torelló –Osona- un dels cornamusaires més coneguts de la contrada: Miquel Puigbó. L’encontre d’ambdós va permetre retrobar i documentar la peça musical.
L’any 1991 es va recuperar el ball gràcies a la iniciativa del músic Sebastià Bartolet i dels coreògrafs Agustí Ros i Àngel Marginedes. El 1993 es va tornar a escenificar amb el nom de “El Divino” i des d’aleshores es representa cada any el dissabte de Rams a la plaça de l’església de Sant Vicenç de Torelló, on un grup d’una quinzena de balladors i balladores l’interpreten acompanyats d’un cor d’homes –de deu a quinze cantaires- amb tres timbals i una flauta.
Arts visuals a la fira d’arrel
El procés de treball efectuat al Mercat de les Flors ha estat la base per al documental dirigit per Núria Oliver. Oliver sintetitza en la seva persona les arts de la dansa i dels audiovisuals, destacant la seva experiència internacional durant una llarga temporada a la ciutat nordamericana de Nova York. L’audiovisual serà presentat la darrera jornada de la Fira Mediterrània, diumenge 8 de novembre, a l’Auditori de Caixa de Manresa a la plana de l’Om. Tant Catherine Allard com Albert Sans hi seran presents i explicaran tot el procés de creació fins arribar a la nova lectura d’aquest contrapàs.
Aquesta iniciativa que vincula les arts visuals i la dansa s’insereix dins els nous objectius de la Fundació de la Fira Mediterrània de Manresa que permeten la vinculació de la cultura d’arrel amb altres facetes de la cultura del país, mitjançant la concreció d’un seguit d’acords amb grans institucions i festivals destacats de Catalunya. L’aprofitament d’aquestes sinèrgies permetrà fer més permeable la cultura d’arrel empeltant-se de nous llenguatges contemporanis, i alhora que l’arrel també generi nous fluxos cap a d’altres àmbits. Així mateix, aquesta serà una eina que millori la projecció exterior i la internacionalització de la cultura d’arrel pròpia, donat que aquestes institucions tenen un ampli ventall de relacions externes en les quals ens poden integrar les activitats de la Fundació.
La trajectòria d’IT Dansa
IT Dansa Jove Companyia de l'Institut del Teatre és un projecte creat el 1996 per l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, la direcció artística del qual és a càrrec de Catherine Allard, formada com a ballarina al Nederlands Dans Theater i a la Compañía Nacional de Danza.
La principal missió de la companyia és proporcionar als graduats en dansa oportunitats de pràctica professional de dos anys amb coreografies de destacats artistes i amb un programa d'actuacions al circuit escènic. La companyia, integrada per un màxim de 18 ballarins-becaris seleccionats mitjançant audició pública, ha estrenat coreografies tant de joves com de reconeguts creadors, aconseguint un repertori molt divers que demostra que la dansa contemporània viu un moment creatiu apassionant, amb una redefinició constant dels seus codis expressius i un enriquidor apropament a altres llenguatges artístics. Entre les grans figures de la coreografia que han format part del repertori de la companyia, podem recordar noms com Jirí Kylián, Ohad Naharin, Rui Horta, Nacho Duato, Ramon Oller, Toni Mira, Jo Stromgren i Stijn Celis. Pel que fa als joves talents que IT Dansa ha difós al nostre país, destaquen Petr Zuska, Gustavo Ramírez, Uri Ivgi, Rafael Bonachela i Alexander Ekman.
En aquests anys, IT Dansa ha aconseguit que la majoria dels seus components, una vegada finalitzat el seu període de formació, hagin estat contractats per destacades companyies europees de dansa. Formacions com Lanònima Imperial, Companyia Metros, Nederlands Dans Theater (Països Baixos), Ballet Víctor Ullate, Verpommer Theater (Alemanya), Euregio Staatstheater am Gämeplatz (Alemanya), Ballet Gulbenkian (Portugal), Batsheva Ensemble (Israel) o Companhia do Bailado (Portugal), tenen exballarins d' IT Dansa entre les seves files.
Des de la seva fundació, s'han ofert més de 220 actuacions en diversos escenaris de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa, a més de participar en prestigiosos festivals com el Maiatza Dantzan del País Basc (1998), el Grec de Barcelona (en diverses edicions), el Festival de Itálica de Sevilla (1998), el Festival de Otoño de Madrid (1998), el Holland Dance Festival (1999), el Festival Internacional de Segovia (1999), Dansa València (2000 i 2006), Madrid en Danza (2000 i 2006), el Sitges Teatre Internacional (2003) o el Festival de Bielefeld (Alemanya, 2003).
Una de les fites de la companyia és la bona acollida obtinguda per les coproduccions realitzades amb el Teatre Nacional de Catalunya. La primera col•laboració, el 2001, amb deu dies de funció, va situar l'espectacle d'IT Dansa com el segon amb major afluència de públic d'aquella temporada al TNC (90,56%). La coproducció de l'any 2005, en què es presentava l'espectacle titulat Paisatges, programat inicialment per a dotze dies, va ser prorrogat quatre dies més arran de l'èxit de públic obtingut, amb una mitjana d'ocupació del 89,01%.
El reconeixement al treball d' IT Dansa també s'ha materialitzat en forma de premis. El 2001, Catherine Allard va ser guardonada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el Premi Nacional de Cultura en l'apartat de dansa, en reconeixement a la seva trajectòria artística i professional, i per la seva tasca de formació de ballarins i difusió de la dansa. Més recentment, "Paisatges" va obtenir el premi Butaca 2005 al millor espectacle de dansa.
Durant quinze dies del passat juliol en el marc del Mercat de les Flors de Barcelona, Catherine Allard i Albert Sans han treballat de manera conjunta amb els alumnes/ballarins de la companyia IT Dansa i han aconseguit donar una mirada nova sobre el contrapàs. Aquest treball de laboratori neix de la contraposició de dues trajectòries ben diferents. D’una banda, Albert Sans - director de l’Esbart Dansaire de Rubí del 1955 al 1990- ha treballat tota la vida el llenguatge de la dansa tradicional; de l’altra, Catherine Allard hi ha aportat una visió molt més contemporània del llenguatge i dels moviments del cos. El resultat ha estat la interpretació d’una nova versió actualitzada del contrapàs. Els ballarins han estat d’un perfil jove, sortits de la formació clàssica i de la contemporània, poc coneixedors de les practiques amateurs i tradicionals.
El contrapàs llarg
El contrapàs llarg és una dansa popular d’origen religiós i de caràcter solemne i auster que, documentada des del segle XVI, s’havia ballat fins a mitjans del segle XIX. Els dansaires s’agafen de les mans i la ballen en semicercle inicialment al so d’una cobla de tres quartans formada per la cornamusa o sac de gemecs, la tarota, el flabiol i el tamborí. El mot contrapàs es refereix precisament al pas fet en direcció contrària al pas precedent. Mentre es dansa, es canta o es recita un text que narra els esdeveniments de la passió de Crist.
El contrapàs és d’una durada prou llarga i alhora coreogràficament prou complicat, fet que va acabar afavorint la seva letargia a la segona meitat del XIX. L’any 1904 el musicòleg barceloní Francesc Pujol va localitzar a la població de Sant Vicenç de Torelló –Osona- un dels cornamusaires més coneguts de la contrada: Miquel Puigbó. L’encontre d’ambdós va permetre retrobar i documentar la peça musical.
L’any 1991 es va recuperar el ball gràcies a la iniciativa del músic Sebastià Bartolet i dels coreògrafs Agustí Ros i Àngel Marginedes. El 1993 es va tornar a escenificar amb el nom de “El Divino” i des d’aleshores es representa cada any el dissabte de Rams a la plaça de l’església de Sant Vicenç de Torelló, on un grup d’una quinzena de balladors i balladores l’interpreten acompanyats d’un cor d’homes –de deu a quinze cantaires- amb tres timbals i una flauta.
Arts visuals a la fira d’arrel
El procés de treball efectuat al Mercat de les Flors ha estat la base per al documental dirigit per Núria Oliver. Oliver sintetitza en la seva persona les arts de la dansa i dels audiovisuals, destacant la seva experiència internacional durant una llarga temporada a la ciutat nordamericana de Nova York. L’audiovisual serà presentat la darrera jornada de la Fira Mediterrània, diumenge 8 de novembre, a l’Auditori de Caixa de Manresa a la plana de l’Om. Tant Catherine Allard com Albert Sans hi seran presents i explicaran tot el procés de creació fins arribar a la nova lectura d’aquest contrapàs.
Aquesta iniciativa que vincula les arts visuals i la dansa s’insereix dins els nous objectius de la Fundació de la Fira Mediterrània de Manresa que permeten la vinculació de la cultura d’arrel amb altres facetes de la cultura del país, mitjançant la concreció d’un seguit d’acords amb grans institucions i festivals destacats de Catalunya. L’aprofitament d’aquestes sinèrgies permetrà fer més permeable la cultura d’arrel empeltant-se de nous llenguatges contemporanis, i alhora que l’arrel també generi nous fluxos cap a d’altres àmbits. Així mateix, aquesta serà una eina que millori la projecció exterior i la internacionalització de la cultura d’arrel pròpia, donat que aquestes institucions tenen un ampli ventall de relacions externes en les quals ens poden integrar les activitats de la Fundació.
La trajectòria d’IT Dansa
IT Dansa Jove Companyia de l'Institut del Teatre és un projecte creat el 1996 per l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, la direcció artística del qual és a càrrec de Catherine Allard, formada com a ballarina al Nederlands Dans Theater i a la Compañía Nacional de Danza.
La principal missió de la companyia és proporcionar als graduats en dansa oportunitats de pràctica professional de dos anys amb coreografies de destacats artistes i amb un programa d'actuacions al circuit escènic. La companyia, integrada per un màxim de 18 ballarins-becaris seleccionats mitjançant audició pública, ha estrenat coreografies tant de joves com de reconeguts creadors, aconseguint un repertori molt divers que demostra que la dansa contemporània viu un moment creatiu apassionant, amb una redefinició constant dels seus codis expressius i un enriquidor apropament a altres llenguatges artístics. Entre les grans figures de la coreografia que han format part del repertori de la companyia, podem recordar noms com Jirí Kylián, Ohad Naharin, Rui Horta, Nacho Duato, Ramon Oller, Toni Mira, Jo Stromgren i Stijn Celis. Pel que fa als joves talents que IT Dansa ha difós al nostre país, destaquen Petr Zuska, Gustavo Ramírez, Uri Ivgi, Rafael Bonachela i Alexander Ekman.
En aquests anys, IT Dansa ha aconseguit que la majoria dels seus components, una vegada finalitzat el seu període de formació, hagin estat contractats per destacades companyies europees de dansa. Formacions com Lanònima Imperial, Companyia Metros, Nederlands Dans Theater (Països Baixos), Ballet Víctor Ullate, Verpommer Theater (Alemanya), Euregio Staatstheater am Gämeplatz (Alemanya), Ballet Gulbenkian (Portugal), Batsheva Ensemble (Israel) o Companhia do Bailado (Portugal), tenen exballarins d' IT Dansa entre les seves files.
Des de la seva fundació, s'han ofert més de 220 actuacions en diversos escenaris de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa, a més de participar en prestigiosos festivals com el Maiatza Dantzan del País Basc (1998), el Grec de Barcelona (en diverses edicions), el Festival de Itálica de Sevilla (1998), el Festival de Otoño de Madrid (1998), el Holland Dance Festival (1999), el Festival Internacional de Segovia (1999), Dansa València (2000 i 2006), Madrid en Danza (2000 i 2006), el Sitges Teatre Internacional (2003) o el Festival de Bielefeld (Alemanya, 2003).
Una de les fites de la companyia és la bona acollida obtinguda per les coproduccions realitzades amb el Teatre Nacional de Catalunya. La primera col•laboració, el 2001, amb deu dies de funció, va situar l'espectacle d'IT Dansa com el segon amb major afluència de públic d'aquella temporada al TNC (90,56%). La coproducció de l'any 2005, en què es presentava l'espectacle titulat Paisatges, programat inicialment per a dotze dies, va ser prorrogat quatre dies més arran de l'èxit de públic obtingut, amb una mitjana d'ocupació del 89,01%.
El reconeixement al treball d' IT Dansa també s'ha materialitzat en forma de premis. El 2001, Catherine Allard va ser guardonada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el Premi Nacional de Cultura en l'apartat de dansa, en reconeixement a la seva trajectòria artística i professional, i per la seva tasca de formació de ballarins i difusió de la dansa. Més recentment, "Paisatges" va obtenir el premi Butaca 2005 al millor espectacle de dansa.
