El pintor francès Daniel Enkaoua exposarà «Muntanya Humana» a Montserrat

L'artista deixarà veure una cinquantena d'obres seves entre les quals s'hi troben retrats, natures mortes o paisatges

Publicat el 07 de juny de 2016 a les 09:56
Dijous, 9 de juny, a dos quarts d'una del migdia tindrà lloc a la Sala Daura del Museu de Montserrat la inauguració de la mostra "Muntanya Humana", del francès Daniel Enkaoua, un dels artistes figuratius contemporanis amb més projecció internacional. L'exposició, comissariada per Àlex Susanna -director de l'Agència Catalana del Patrimoni cultural- es podrà veure fins el 2 d'octubre.

En la seva mostra, Enkaoua -establert a Barcelona des de 2004- presenta un compendi de la dècada viscuda a Catalunya –després de fer-ho durant 20 anys a Israel-. La cinquantena d'obres exposades mostren tot el seu ventall de motius i pretextos, fonamentalment retrats, natures mortes i paisatges.

Enkaoua obté un gran rendiment expressiu de les seves obres, fins al punt que l'artista arriba a revitalitzar aquests gèneres. Certs retrats de cossos ajaguts es despleguen davant l'espectador com un autèntic paisatge, i certes natures mortes tenen la capacitat de presència d'un retrat. 

L'estructura geomòrfica de Montserrat li obre les "portes de la percepció" i el situa davant d'aquest fructífer procés de contaminació i transvasament. Per això, l'exposició es titula "Muntanya humana": és a redós seu que l'artista ha estat pintant algunes de les seves obres de més envergadura, tant certs paisatges evidents com alguns retrats de cossos ajaguts que es mostren com una autèntica serralada.

Les cares dels fills o de la seva dona, els seus cossos estirats o drets, sols o abraçats; les carbasses, calçots, porros, tomàquets, codonys o gotims de raïm; les vistes del pla del Penedès... tots ells són motius recurrents amb els quals Daniel Enkaoua compon la seva particular simfonia d'agraïment. L'art, doncs, com a acció de gràcies, i la pintura com un dels mitjans més eficaços per revelar tota la càrrega de misteri, sentit i bellesa que pot contenir el més petit vestigi de realitat.