El poblament de les Guixeres de Súria pot ser més antic

Segons les noves troballes de la Campanya d'Excavacions Arqueològiques

Publicat el 10 de juliol de 2015 a les 19:10
Actualitzat el 10 de juliol de 2015 a les 19:18

Les arqueòlogues Cristina Belmonte (dreta) i Roser Arcos parlen sobre les restes de la torre del Puig de Sant Pere. Foto: AjSú


El poblament medieval de l'Espai Patrimonial de les Guixeres de Súria podria ser més antic del que es pensava fins ara. Aquesta és una de les hipòtesis que es plantegen arran de les noves restes descobertes en l'11a Campanya d'Excavacions Arqueològiques, que s'ha desenvolupat fins a aquest divendres 10 de juliol amb la participació de prop d'una cinquantena de persones, entre joves i adults.

La Campanya d'Excavacions Arqueològiques és una iniciativa de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament i de l'institut Mig-Món, amb l'autorització del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat i la col·laboració d'Iberpotash-ICL, Construccions Bagesfran, Samcat Gestió de Residus, Casal de la Dona, Amics Moto Valls de Torroella, Els Jubilats de les Guixeres i la família propietària dels terrenys.

Aquesta edició de la Campanya ha acabat amb la tradicional visita de cloenda, durant la qual s'han explicat les troballes d'enguany. Els treballs es van iniciar el passat 29 de juny, amb prop d'una quarantena d'estudiants de l'institut que hi han participat de forma voluntària.

La direcció dels treballs d'aquesta edició ha anat a càrrec de les arqueòlogues Cristina Belmonte i Roser Arcos. En el transcurs de la visita de cloenda, Cristina Belmonte ha indicat que enguany s'ha avançat de forma important en la delimitació de les restes de l'església preromànica de Sant Pere del Puig i de la torre del Puig de Sant Pere, amb el suport tècnic de la Generalitat.

Per primera vegada han estat elaborats plànols de delimitació d'aquestes restes. També hi han estat descoberts nous elements constructius, com restes d'habitatges i sitges, la qual cosa referma les conclusions d'edicions anteriors sobre la importància de l'antic poblament humà de les Guixeres i el seu interès arqueològic i patrimonial.

L'arqueòloga Cristina Belmonte ha explicat que les restes de l'antiga església i el seu entorn ja han pogut ser delimitades en prop del 80%. La zona de la torre també ha estat delimitada per primera vegada, fet que facilitarà les excavacions que s'hi hagin de realitzar en els propers anys. Enguany també han estat trobades restes de ceràmica medieval i d'altres objectes.

L'alcalde Josep Maria Canudas i el regidor d'Ensenyament i Cultura, Ricard Reguant, han felicitat els participants i col·laboradors en aquesta nova edició de la Campanya d'Excavacions Arqueològiques, expressant el compromís de promoure el coneixement públic del jaciment. També han agraït la col·laboració de la família propietària dels terrenys pel seu suport al desenvolupament de les successives edicions.

La participació d'aquesta 11a edició marca un rècord en la història d'aquesta iniciativa de recuperació patrimonial que té un important component pedagògic. La nova directora de l'institut Mig-Món, Maria Rovira, ha manifestat que el centre surienc seguirà donant suport a la Campanya d'Excavacions Arqueològiques en els propers anys.

En la visita de cloenda també hi han estat presents els alumnes de l'institut que han pres part en aquesta edició, a més d'altres participants adults, representants institucionals, membres d'entitats col·laboradores i representants de la família propietària dels terrenys.

L'experiència de les Guixeres, al Congrés Nacional de Patrimoni Geològic

L'alcalde Josep Maria Canudas i l'estudiós surienc Albert Fàbrega van participar recentment en l'11è Congrés Nacional de Patrimoni Geològic, que s'ha celebrat al País Basc. En una de les seves sessions, Albert Fàbrega va exposar l'experiència de recuperació dels antics forns ubicats a l'espai patrimonial de les Guixeres.

L'exposició d'aquesta iniciativa surienca de recuperació patrimonial en el Congrés va ser una iniciativa del Consell Comarcal del Bages i de l'Ajuntament de Súria, dins de les accions de difusió del Geoparc de la Catalunya Central.

En la seva intervenció, Albert Fàbrega va destacar la importància de la implicació del voluntariat per a la conservació del patrimoni, que en el cas dels antics forns de guix suriencs és protagonitzada pel col·lectiu Els Jubilats de les Guixeres. També va parlar sobre la importància històrica de l'explotació del guix de Súria com a exemple d'interacció social amb la geologia.

El Congrés Nacional de Patrimoni Geològic és un esdeveniment promogut la Societat Geològica d'Espanya, que se celebra cada dos anys amb la participació d'experts de diferents països. L'edició d'enguany va tenir lloc a la ciutat de Zumaia sota l'organització del Geoparc de la Costa Basca.
 

Planimetria de les restes de la torre del Puig de Sant Pere i el seu entorn. Foto: AjSú

Planimetria de les restes de l'església preromànica de Sant Pere del Puig i el seu entorn. Foto: AjSú