
El Pessebre Vivent del Pont Llarg es presenta a l'inici de les Festes Nadalenques aglutinant 130 persones amb inquietuds, voluntariat i ganes de fer coses, al voltant d'un projecte comú: fer un Pessebre en un lloc emblemàtic com el Pont Llarg, l'aqüeducte medieval de la Sèquia, al camí de Joncadella que porta al barri del Poal, al final de l'Avinguda Universitària.
Aquest Pessebre Vivent neix a partir del modest Pessebre que s'ha estat fent a la Parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança durant més de 30 anys, amb la participació de les persones que tenien algun tipus de vinculació amb les activitats que es feien al Casal de l'Església. Actualment, a la Comissió Organitzadora encara hi ha dos dels iniciadors i ànimes d'aquest històric pessebre, la Matilde Puigrodon i en Carles Valero.
Quan la Comissió va estar pensant el nom que havia d'agafar el Pessebre, la decisió va ser fàcil i ràpida: El Pont Llarg. Pren el nom de l'aqüeducte medieval per dues raons: s'aprofitarà la bellesa i plasticitat que donen els arcs per a escenificar 8 dels 20 quadres figuratius que composen el pessebre, primerament; i, en segon lloc, hi ha el sentiment que el Pont Llarg és un gran monument que forma part del Catàleg del Patrimoni de la ciutat, que és molt poc conegut, poc cuidat i poc reivindicat, però molt important per la gent de la zona de la Mion i el Poal i una eina imprescindible pels pagesos de la zona.
El Pessebre Vivent del Pont Llarg compta amb un recorregut de 20 escenes i 120 figurants, apart de tècnics que donen suport en el muntatge escènic, i un nodrit grup d'animals de granja (vaques, ovelles, cavalls, ponis, burros, conills, gallines) i algun gos i tot. La primera escena està situada a les primeres cases de pagès del Poal, començant per cal Santasusana, amb l'Anunciació a Maria, la seva família, la casa del fuster Josep, i els veïns pastors de vaques de la casa de pagès, per seguir amb les escenes d'oficis (ferrer, cisteller, picapedrer, ferrer, arquer...) i escenes casolanes (cosidores o cuineres) a sota l'emblemàtic aqüeducte medieval de la Sèquia de Manresa, al camí de Joncadella. Tot això queda rematat per l'escena esfereïdora dels dimonis al pati enfonsat que hi ha al nivell del Torrent, i que es veurà a través de les arcades. Les representacions continuen a sobre l'aqüeducte, a la part final, amb les rentadores de roba, els llenyataires o els horticultors que arriben fins a l'Avinguda Universitària on es troben amb l'escena de l'Anunciació dels pastors i les seves ovelles. No faltarà tampoc la vessant reivindicativa, molt en sintonia amb la situació econòmica i social del moment, amb una arcada del pont "desallotjada per desnonament". El recorregut continua a dins la plaça de l'Església de la Mare de Déu de l'Esperança amb un gran mercat amb 11 parades que venen des de conills i gallines a llana d'ovella, teles, hermes remeieres, pa, carbasses o fruites i verdures. També hi haurà aquí l'únic escrivent de la zona de Betlem. Evidentment, com a tot bon pessebre, l'Establia remata el Pessebre i queda escenificada amb els seus ocupants usuals, acompanyats de la Mula que els ha portat fins a Betlem, i on rebran la visita dels tres Reis Mags acompanyats dels patges i els seus cavalls. Per la plaça hi haurà un nombrós grup de pastors que cantaran, visitaran el mercat i adoraran al Pessebre. El recorregut serà seguit per pastors itinerants que guiaran als visitants.
L'entrada valdrà 2€ (gratuït fins a 10 anys) i inclourà el recorregut, rifa de panera i piscolabis al final.
Tot l'esdeveniment està organitzat des de la Parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, sota les directrius d'una Comissió Organitzadora formada per: Matilde Puigrodon, Carles Valero, Joan Aurich, Jordi Casasayas, Loly Campos, Montse Correro, Maria Martínez, Toni Torres, Jesús Pujol, Rosa Serentill i Àngels Serentill; i compta amb l'ajut incondicional i voluntari dels veïns de les cases de pagès del Poal que han cedit els seus estris i animals, així com la seva presència i voluntat, junt amb veïns de la Mion i d'altres barris de Manresa.
Un pessebre que neix amb la voluntat de ser visitat per tot aquella persona que vulgui apreciar un projecte sorgit de la il·lusió col·lectiva, es podrà seguir el dia de Sant Esteve, 26 de desembre, a partir de les 7 de la tarda.