Cine Club Manresa iniciarà les activitats del seu 60è aniversari homenatjant Miquel Porter i Moix, home polifacètic, humanista, amant dels reptes més arriscats i personatge destacat de la història més recent del nostre país.
I ho farà amb l'exposició "Tot recordant Miquel Porter i Moix. Un home polifacètic" que s'inaugurarà divendres a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca del Casino de Manresa. Després de la inauguració, a les 8 del vespre, tindrà lloc la xerrada "Miquel Porter i el cinema" a càrrec de Martí Porter, fill de Miquel Porter, cineclubista i president d'Amics de Miquel Porter.
La conferència comptarà també amb la participació de Lluís Calderer que parlarà de les diverses col·laboracions que Porter va fer a Manresa. L'exposició es podrà veure fins al 30 de desembre.
Miquel Porter i Moix (Barcelona, 10 de maig 1930 - Altafulla, 18 de novembre 2004)
Fill de llibreter, la música, la literatura i l'art van formar part de la seva infantesa. A partir del 1954 comença a participar activament en projectes dedicats a la recuperació i conservació del patrimoni cinematogràfic, a la història del cinema català, espanyol i universal, la creació del primer cineclub català amb continuïtat Cercle Lumière amb Alexandre Cirici, així com a la didàctica i a la catalogació fílmica, activitat que no deixarà mai de desenvolupar. Com a resultat, seran nombroses les publicacions historiogràfiques que publicarà, i de temàtiques no només cinematogràfiques, sinó també d'altres d'àmbits artístics i culturals, així com la creació de COCICA (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), embrió documental i patrimonial de futures institucions públiques relacionades amb el cinema.
La coincidència a la universitat amb Ricard Salvat el 1956 provocarà el naixement de l'anomenat "Teatre Viu", teatre experimental basat en la improvisació.
El 1969 també començarà la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona, institució a la qual restarà vinculat fins a la seva jubilació l'any 2000, després de ser Catedràtic d'Història de l'Art i professor emèrit.
El 1957, juntament amb la seva dona Guillemette Huerre, crea el primer cineclub infantil, origen de l'Escola Aixelà.
En la vessant musical, s'interessa per activar la cançó en català, fundant el col·lectiu dels Setze Jutges, que donarà origen al moviment musical i artístic "La Nova Cançó".
El 1960 inicia les col·laboracions com a crític cinematogràfic a la revista Serra d'Or, Destino, Avui, Jano i als anys vuitana a la Revista de Catalunya. Durant aquests anys, viurà la màxima activitat dels cada cop més emergents cinefòrums, arribant a tots els racons de la geografia catalana. A partir del anys seixanta seran habituals i nombroses les participacions en congressos com a conferenciant. També serà freqüent trobar-lo com a membre i president de jurats en festivals cinematogràfics tant en l'àmbit nacional com internacional, així com la seva participació en nombrosos projectes cinematogràfics i televisius en tasques de muntatge, supervisió, guió o fent d'actor.
També va ser diputat al Parlament de Catalunya per ERC, i Cap del servei de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.
El 1990 fou secretari general de la Intersindical Confederació Sindical de Catalunya i President rector de la Universitat Catalana d'Estiu el 1996 i president del patronat des de 2001.
El premi Gaudí d'Honor, atorgat per l'Acadèmia del Cinema Català, porta el seu nom des de l'edició de 2014.
I ho farà amb l'exposició "Tot recordant Miquel Porter i Moix. Un home polifacètic" que s'inaugurarà divendres a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca del Casino de Manresa. Després de la inauguració, a les 8 del vespre, tindrà lloc la xerrada "Miquel Porter i el cinema" a càrrec de Martí Porter, fill de Miquel Porter, cineclubista i president d'Amics de Miquel Porter.
La conferència comptarà també amb la participació de Lluís Calderer que parlarà de les diverses col·laboracions que Porter va fer a Manresa. L'exposició es podrà veure fins al 30 de desembre.
Miquel Porter i Moix (Barcelona, 10 de maig 1930 - Altafulla, 18 de novembre 2004)
Fill de llibreter, la música, la literatura i l'art van formar part de la seva infantesa. A partir del 1954 comença a participar activament en projectes dedicats a la recuperació i conservació del patrimoni cinematogràfic, a la història del cinema català, espanyol i universal, la creació del primer cineclub català amb continuïtat Cercle Lumière amb Alexandre Cirici, així com a la didàctica i a la catalogació fílmica, activitat que no deixarà mai de desenvolupar. Com a resultat, seran nombroses les publicacions historiogràfiques que publicarà, i de temàtiques no només cinematogràfiques, sinó també d'altres d'àmbits artístics i culturals, així com la creació de COCICA (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), embrió documental i patrimonial de futures institucions públiques relacionades amb el cinema.
La coincidència a la universitat amb Ricard Salvat el 1956 provocarà el naixement de l'anomenat "Teatre Viu", teatre experimental basat en la improvisació.
El 1969 també començarà la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona, institució a la qual restarà vinculat fins a la seva jubilació l'any 2000, després de ser Catedràtic d'Història de l'Art i professor emèrit.
El 1957, juntament amb la seva dona Guillemette Huerre, crea el primer cineclub infantil, origen de l'Escola Aixelà.
En la vessant musical, s'interessa per activar la cançó en català, fundant el col·lectiu dels Setze Jutges, que donarà origen al moviment musical i artístic "La Nova Cançó".
El 1960 inicia les col·laboracions com a crític cinematogràfic a la revista Serra d'Or, Destino, Avui, Jano i als anys vuitana a la Revista de Catalunya. Durant aquests anys, viurà la màxima activitat dels cada cop més emergents cinefòrums, arribant a tots els racons de la geografia catalana. A partir del anys seixanta seran habituals i nombroses les participacions en congressos com a conferenciant. També serà freqüent trobar-lo com a membre i president de jurats en festivals cinematogràfics tant en l'àmbit nacional com internacional, així com la seva participació en nombrosos projectes cinematogràfics i televisius en tasques de muntatge, supervisió, guió o fent d'actor.
També va ser diputat al Parlament de Catalunya per ERC, i Cap del servei de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.
El 1990 fou secretari general de la Intersindical Confederació Sindical de Catalunya i President rector de la Universitat Catalana d'Estiu el 1996 i president del patronat des de 2001.
El premi Gaudí d'Honor, atorgat per l'Acadèmia del Cinema Català, porta el seu nom des de l'edició de 2014.
