Fa 22 anys que els Gossos (Natxo Tarrés, guitarra; Oriol Farré, guitarra electroacústica i acústica, Santi Serratosa, bateria i percussions; Juanjo Muñoz, guitarra elèctrica i acústica; Roger Farré, baix i guitarra acústica) van començar en el món de la música -en Santi fa 13 anys que és amb ells i anteriorment havia fet concerts acústics sense percussions-. 

L'espectacle que presenten actualment l'han volgut lligar amb el número 22. Sempre que sigui possible, 222 persones de públic, 22 cançons, a les 22 hores i els agradaria presentar-lo en 22 poblacions diferents (22 concerts). I és que es va estrenar el 22 de gener al Teatre Kursaal de Manresa.

La nit d'aquest dissabte 7 de març no va ser menys especial que les altres i, amb les entrades exhaurides i el públic fet des de la primera cançó, va començar una vetllada molt íntima. Un escenari central (amb llums de tauleta de nit i catifes, com si el públic estés a casa), rodejat pels espectadors i accessible a ells (amb un micròfon més per qui volgués afegir-se cantar).
Van fer un llarg viatge per cançons d'ara i de sempre, més actuals i de fa uns quants anys amb una temàtica que no ha canviat ("Buscant espais", "Batecs", "Oxigen", "Com ha de ser", "Tot és fosc", "Condemnats", "Quan et sentis de marbre", "Deixa't portar", "A cada pas", "Històries", "Flors i Violes", entre altres). Algunes amb petits canvis per l'ocasió molt ben triats que fins i tot, semblava que haguessin canviat l'estil de la cançó.

Hi va haver molta proximitat i moltes rialles entre el públic i algun atrevit va pujar a cantar. També hi va haver convidats especials acompanyat alguna cançó concreta, com va ser el cas de Lars Serra, al piano i de Simone Lambregts, que va tocar el violí i va animar a tots els assistents amb la seva manera d'interpretar. Tampoc va faltar l'instant de fer una mica de percussió corporal amb el Santi, acompanyat d'alguns alumnes que va convidar perquè l'ajudessin a fer un parell de ritmes acompanyant la banda.

Un fet sorprenent va ser el de la incorporació d'efectes -sobretot lumínics- que els manresans van afegir per acompanyar el repertori. Es va notar l'experiència d'aquests anys dalt dels escenaris, demostrant que ja tenien l'espectacle rodat.