Els Pastorets de Cardona aposten per consolidar la profunda renovació iniciada fa dos anys i se'n tornen a programar 5 representacions, els dies 25 i 26 de desembre i 1, 2 i 6 de gener. Tot i que queda molta feina a fer, el Traspunt, continua apostant per optimitzar l'ús de les reduïdes dimensions de l'escenari del teatre Els Catòlics. A diferència de la gran majoria de Pastorets que poden millorar a base d'efectes especials i escenografia, els de Cardona intenten mimar al màxim els aspectes artístics, tant interpretatius com musicals.

Els Pastorets de Cardona, es representen des de fa més de cent anys, i la versió actual  es basa en un text sense autor concret, una barreja reconstruïda l'any 1944 a partir de la memòria del conegut  Mossèn Domeque. És per això que es consideren uns pastorets genuïns, on els protagonistes són en Bato i en Borrego, descendents, segurament, d'alguna versió castellana.

L'espectacle es presentarà amb música en directe interpretada per més d'una vintena de músics de la Banda de Música de Cardona i una trentena d'intèrprets vocals que afegits a dimonis i pastors fan que les representacions assoleixin la setantena de persones involucrades.

El músic cardoní Xavier Ventosa és l'autor dels arranjaments de les 23 cançons que formen l'espectacle i que juntament amb un cor de qualitat per als cants donen una vessant més musical a la representació

ELS PASTORETS DE CARDONA
Uns Pastorets centenaris
Els Pastorets de Cardona es representen des de l'any 1900. Originalment van ser adaptats per dos capellans d'una versió en castellà, d'aquí els protagonistes, Bato i Borrego. La versió actual, va ser recomposta l'any 1944 i en va ser l'autor Mossèn Josep Domeque, barrejant textos propis i d'altres autors, com Serafí Pitarra. Va ser una recomposició totalment de memòria, ja que els originals havien desaparegut en els saquejos que durant  la guerra civil havia patit el teatre "Els Catòlics". L'origen dels Pastorets de principis del segle XX, es creu que són representacions en llengua castellana, i d'aquí se'n conserva la parella de personatges protagonistes, el Bato i el Borrego i una pila de barbarismes previs a la normalització lingüística que dugué a terme Pompeu Fabra el 1913.

La música, element molt present als Pastorets de Cardona, també és original i consta de peces pròpies, tradicionals catalanes, i algunes de Mossèn Llorenç Riu. En un principi eren interpretades a piano fins que Joan Roure, en van fer els  arranjaments per a cobla. Se'n va fer una gravació l'any 1975 amb la Triomfal d'Igualada i veus de la Coral Cardonina i una altra a finals dels 90 amb la Principal de la Bisbal, que és la que s'utilitza en les representacions actuals.

Cal destacar que totes les cançons dels Pastors són interpretades en directe, amb peces corals, solos  i duets. Una de les cançons úniques, és el Conte de la Bruixa, cantat per un dels pastors per entretenir la resta mentre esperen al Bato i al Borrego, i que s'ha aconseguit recuperar fa un parell d'anys.

Els Pastorets del Bato i el Borrego
Aquesta és la Parella protagonista dels nostres pastorets. El Borrego representa l'alcalde d'un poblat d'Israel (adaptat a terres i costums catalanes)  i el Bato el seu secretari. Juntament amb tot el poble d'Ader, inicien el camí de Betlem, primer amb la intenció d'empadronar-se i després, gràcies a l'anunciació de l'arcàngel Sant Gabriel,  per adorar l'Infant Jesús. Satanàs i Llucifer s'encarreguen de posar-ho difícil i Sant Miquel, interpretat per una dona, esdevé el guerrer enviat del cel per vèncer el mal.   En mig d'això, les particulars històries del petit Rabadà i el vell Soff, o de l'amor impossible del pobre Samuel i la Sara, filla de l'Isaac, l'amo del poblat. El Bato i el Borrego, se les hauran de veure amb el dimoni, provocant divertides escenes de garrotades i persecucions.

Els cuplets
Tornant de parlar amb "la bestia", que així és com els vilatans anomenen el dimoni, el Bato i el Borrego no saben com explicar el que han vist a l'infern, així que ho decideixen fer cantant els famosos cuplets, juntament amb la resta de pastors i el públic assistent. Es tracta d'uns versos senzills, amb una melodia fàcil i popular amb que el Bato i el Borrego, amb l'excusa d'haver-ho vist a l'infern, fan un repàs satíric a l'actualitat del poble. No cal dir que és un dels moments àlgids de la representació i el motiu perquè molts cardonins repeteixin la seva assistència any rere any o, fins i tot, que assisteixin a totes les representacions d'una mateixa temporada.

El Bato i el Borrego, comencen cantant-ho així:
Atenció que vull contar-vos
un estudi molt modern,
sobre allò que hem pogut veure
als armaris de l'infern.
Doncs allà s'hi veuen coses
que són tant excepcionals,
que hem quedat tant l'un com l'altre
enfavats com animals.

I la popular tornada, cantada per pastors i públic:
És un fracàs com un cabàs
a l'infern caure de nassos.
És un fracàs com un cabàs
a l'infern caure de nas.
Perquè allà no estan mai grassos,
ningú canta, ningú riu.
I es perquè els d'aquella casa
són costelles a la brasa (bis)
i patates al caliu.

Aquesta peça ha esdevingut una de les més conegudes del repertori popular cardoní, cantada per famílies senceres tant en èpoques nadalenques com durant la resta de l'any.

Impacte en la vida quotidiana de Cardona
En uns Pastorets amb tanta història com els de Cardona es pot donar el cas de que fragments del text esdevinguin habituals del vocabulari i del parlar popular del poble. Així, frases com "Que aprofiti, pastors", en qualsevol àpat cardoní tenen  la resposta "no farem pas el peressós". O després d'una important reunió de negocis, sempre es pregunta "com ha anat l'entrevista?" tal i com fan els pastors amb en Bato i en Borrego en tornar de l'infern. Si no ha anat bé, la resposta correcta és " molt més bé podia anar".  Altres, com "Jo sóc l'alcalde, l'alcalde mana", o "se us saluda, bons pastors" també s'utilitzen habitualment en qualsevol ocasió que més o menys s'assembli a les situacions viscudes pels pastors.

També és habitual que les cançons cantades als Pastorets, formin la banda sonora de qualsevol sobretaula Nadalenca a Cardona, tal i com hem explicat que passa amb els Cuplets. La cançó "Vinguen sopes", cantada pel Bato i el Borrego, s'utilitza en moltes famílies per donar la benvinguda al dinar i altres com "Anem al temple" o "Eixa nit és nit de vetlla" serveixen per a lluïment personal del gran cantaire de cada casa.

Anècdotes i curiositats
En uns Pastorets amb tanta història i tradició, hi podem trobar anècdotes de totes menes i colors. Suposem que n'hi ha hagut moltíssimes que s'han perdut o oblidat pel pas dels anys, però d'altres han passat de generació en generació i resulta agraït recordar-les sovint, i més ara que alguns dels protagonistes comencen a desaparèixer. A continuació en detallem algunes de les més sucoses o entranyables que hem pogut recordar.

L'olla de les sopes -  En els darrers anys, s'han donat un parell de casos de mala punteria del Bato a l'hora d'encertar l'olla amb el bastó. En ambdues ocasions, i essent actors diferents, la solució triada va ser trencar-la amb una dissimulada puntada de peu. Ara be, tenint en compte la duresa de la punta de les espardenyes,  està clar que la representació s'acaba amb lesió. En un d'aquests casos, aquesta manca de punteria va fer que el que rebés el cop fos en Borrego, que en aquell moment portava el cap del llop. Així doncs, dos lesionats.

La trampilla – Aquesta trampilla només l'hem tingut en les dues etapes als Catòlics. En la primera, i amb un sistema de baixada i pujada més rudimentari que l'actual, en una ocasió es va encallar. Satanàs que acabava de pronunciar la seva darrera frase:
"Rep, estany de foc etern,
el teu senyor desditjat,
que de vergonya, abrumat,
de nou s'enfonsa a l'infern"

En veure que quedava a mig camí, tornà a sortir dient
"Doncs si no hi puc anar per aquí,
hi aniré per allà"

I tot seguit marxà per un lateral. En un altre cas similar, i abans de desaparèixer, l'intérpret de Satanàs tingué l'ocurrència de  dir.

"No hi cabo, es veu que ja està ple "

Arrencant, es clar, els riures i aplaudiments del públic.

Una altra de la trampilla – Tal i com hem comentat, la força tractora de la trampilla són els braços dels tècnics i pastors que en aquell moment esperen sota l'escenari el moment de sortir. Tots sabem que després d'un dinar de Nadal, costa mesurar la força exacte per provocar una sortida de dimoni espectacular, però acurada. Aquell dia, hi havien 8 braços tivant i el Satanàs del dia va acabar tocant les "bambalines" dels decorats, a uns 3 metres d'alçada. L'èxit de l'actor en qüestió, però, va ser aconseguir caure dret.

La rampa dels àngels – Aquesta rampa consta d'una plataforma que amb quatre rodetes, baixa per unes guies, tivada també a força de tramoies. En una ocasió, i al més pur estil RENFE, a l'hora de baixar per fer l'anunciació als pastors, va descarrilar, amb la conseqüent trompada de la pobre nena que feia el paper de Sant Gabriel. Ens va quedar el dubte de si havia descarrilat per un sabotatge, o bé pel deteriorament de les infraestructures... Com a la vida real, vaja.

El pipí del dimoni – Una de les proves que ha de passar qualsevol nen relacionat amb el grup, és passar pels braços de Satanàs per comprovar el nivell de por que aquest provoca,  A finals dels anys 60, hi va haver un nen que estant en braços del dimoni, potser per por, o potser per mofa, no va poder aguantar i es va fer pipí al damunt del flamant vestit d'estil barroc. Curiosament, anys més tard, aquest mateix nen assumia la responsabilitat de representar Satanàs als nostres Pastorets.

El berenar de Satanàs – Aquest mateix dimoni que va rebre els orins del que seria el seu successor, tenia la costum de, a la mitja part, sortir del teatre i anar a casa a berenar, evidentment vestit i maquillat, amb banyes i tot. Els ensurts de la gent que passava pel carrer a aquelles hores en que comença a fosquejar eren, si més no, aparatosos.

La caixa de sifons – Un dels encarregats de l'escenografia dels Pastorets, apareixia a cada representació amb una caixa de sifons que deixava a un costat de l'escenari. Un any, i fruit dels efectes pirotècnics utilitzats, es va calar foc als decorats, i tothom va poder comprovar la finalitat d'aquesta curiosa costum.

La migdiada als Pastorets – Anar als Pastorets és una tradició que per a moltes famílies es manté inexcusablement any rere any. Tenim localitzats un parell d'espectadors que, no falten mai, però que utilitzen els Pastorets per a fer la migdiada després dels copiosos dinar d'aquests dies. Tots sabem que, si dormen, tot va bé. Si hi ha alguna equivocació, o algun moment en blanc, la becaina queda interrompuda.

Un centenari al centenari - En una de les representacions de celebració del centenari,  varem tenir la presència d'un espectador de 101 anys, que venia a veure el seu net fent de Satanàs, tot i que aquest també ja s'havia retirat del personatge feia anys.

Curiositats entranyables -  Degut a la tradició dels nostres Pastorets, hi hem pogut trobar  diferents casos de curioses coincidències. Així, hem pogut veure un pare fent de Satanàs, amb la seva filla de Sant Miquel i el seu gendre de Samuel. Anys més tard, aquest mateix Satanàs feia de Soff i el Rabadà era la seva neta, filla del Sant Miquel i el Samuel d'anys abans. Diferents actons han fet de Soff amb els seus fills de Rabada. Un cas excepcional, però es va donar l'any 2004, quan una nena s'estrenava en el paper de Rabadà just 60 anys després de que la seva àvia fos la primera a interpretar aquest paper el 1944.

El final de Mossèn Domeque – També resulta èpic el trist final que tingué el que podem considerar principal autor dels nostres Pastorets. Mossèn Domeque, pel que hem pogut saber, era un d'aquells personatges que es converteixen en l'anima de les festes Nadalenques d'un poble. Eren temps de post-guerra i  a la majoria de famílies els resultava difícil poder celebrar res, però Mn. Domeque, s'encarregava de tot. Responsable dels Pastorets, també era l'encarregat de donar la benvinguda als Reis de l'Orient en la seva arribada al poble. Per a ell, era el  moment culminant d'unes dates esperades duran tot l'any. L'any 1960, però una dificil relació amb el rector de Cardona, va acabar amb la usurpació d'aquest privilegi a Mn. Domeque, que feia dies que el tenia, pensat, escrit i assajat. No va protestar, ho va encaixar amb resignació, i ho va anar a explicar a un barber de confiança. Després, se n'anà a casa, i aquella mateixa nit de Reis, morí.