L’Ajuntament de Manresa ha redactat el Pla d’Acció Cultural (PAC) de Manresa. Es tracta d’un document estratègic que defineix els eixos fonamentals de la política cultural del Consistori i els principals reptes que encara la ciutat en l’àmbit cultural en el futur.
El Pla es presentarà en el pròxim ple, que se celebrarà dilluns dia 15 de juny. També s’ha previst una presentació pública oberta a les entitats, que tindrà lloc el dijous dia 25 de juny, a les 8 del vespre, al Centre Cultural El Casino.
Presentació del Pla
El Pla desenvolupa i concreta els objectius establerts en el Pla Estratègic Manresa 2015 i els principis i recomanacions de l’Agenda 21 de la Cultura. Ambdós documents demanen un major desenvolupament i concreció programàtica, un zoom a la realitat específica i més detallada del sector i de les polítiques culturals que incorpori a l’anàlisi l’esdeveniment d’alguns fets altament significatius en l’àmbit cultural de la ciutat els darrers anys.
La inauguració del Centre Cultural el Casino el 2003; la biblioteca universitària el 2005; la constitució el 2006 de la Fundació per a la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional, Mediterrània, amb seu a Manresa; i la inauguració del Kursaal amb la creació d’una empresa gestora el 2007, són el fets més destacats d’una realitat cultural més rica i complexa.
Alhora, Manresa té nous reptes i una nova realitat social i cultural que demanen repensar l’actuació municipal i consensuar les línies estratègiques per als pròxims anys. La ciutat ha crescut i tenim una població molt més diversa.
La cultura contribueix a fer les persones més lliures i afavoreix la igualtat d’oportunitats i la convivència, perquè és una eina imprescindible per entendre i transformar la realitat que ens envolta. Tampoc no podem oblidar que la cultura ens ajuda a participar de forma activa a la societat, tot reforçant la identitat, és a dir, el sentit de pertinença a la ciutat i al país.
La cultura té, per tant, una dimensió individual, una dimensió social, i també una dimensió econòmica, perquè les indústries culturals van agafant més pes a la nostra societat. Finalment, la cultura també dóna caràcter, imatge i projecció exterior a la ciutat.
Antecedents
En l’àmbit de la planificació cultural estratègica, existeixen diversos antecedents en la nostra ciutat. Trobem un primer assaig, l’any 1982, en les Jornades de Cultura a Manresa. Tretze anys més tard, el 1995, l’Ajuntament posa en marxa la redacció d’un Pla d’equipaments Culturals de Manresa amb l’objectiu de realitzar una radiografia dels equipaments culturals de la ciutat i establir una planificació a mig-llarg termini. Més recentment, el 2002, es va iniciar un procés per a la redacció del Pla de Cultura de Manresa. El Pla es va concretar en un document de diagnosi publicat el 2003 que ha tingut una indubtable influència en les polítiques municipals dels darrers anys.
El procés d’elaboració del Pla d’Acció Cultural
L’elaboració total del Pla ha tingut lloc entre el setembre de 2008 i el maig de 2009, per iniciativa de la regidoria de Cultura i respon al mandat que estableix el Pla d’Actuació Municipal 2008-2011.
S’ha comptat amb la col•laboració de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, a través del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), que va encarregar la coordinació metodològica i la redacció del Pla d’Acció Cultural de Manresa a David Roselló i Cerezuela, director de Nexe cultural SL.
El document resultant, que es presenta a l’aprovació del ple, s’ha elaborat amb una metodologia participativa i és fruit del treball dels tècnics municipals de diferents àrees i recull les aportacions de representants dels diferents grups municipals, del Consell Municipal de Cultura, d’un grup d’experts locals i d’un nombre elevat de persones que han participat en el procés, sota la coordinació de David Roselló i la supervisió del CERC de la Diputació de Barcelona i del propi equip tècnic municipal.
La metodologia participativa s’ha concretat en un conjunt de reunions i trobades:
El Pla es presentarà en el pròxim ple, que se celebrarà dilluns dia 15 de juny. També s’ha previst una presentació pública oberta a les entitats, que tindrà lloc el dijous dia 25 de juny, a les 8 del vespre, al Centre Cultural El Casino.
Presentació del Pla
El Pla desenvolupa i concreta els objectius establerts en el Pla Estratègic Manresa 2015 i els principis i recomanacions de l’Agenda 21 de la Cultura. Ambdós documents demanen un major desenvolupament i concreció programàtica, un zoom a la realitat específica i més detallada del sector i de les polítiques culturals que incorpori a l’anàlisi l’esdeveniment d’alguns fets altament significatius en l’àmbit cultural de la ciutat els darrers anys.
La inauguració del Centre Cultural el Casino el 2003; la biblioteca universitària el 2005; la constitució el 2006 de la Fundació per a la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional, Mediterrània, amb seu a Manresa; i la inauguració del Kursaal amb la creació d’una empresa gestora el 2007, són el fets més destacats d’una realitat cultural més rica i complexa.
Alhora, Manresa té nous reptes i una nova realitat social i cultural que demanen repensar l’actuació municipal i consensuar les línies estratègiques per als pròxims anys. La ciutat ha crescut i tenim una població molt més diversa.
La cultura contribueix a fer les persones més lliures i afavoreix la igualtat d’oportunitats i la convivència, perquè és una eina imprescindible per entendre i transformar la realitat que ens envolta. Tampoc no podem oblidar que la cultura ens ajuda a participar de forma activa a la societat, tot reforçant la identitat, és a dir, el sentit de pertinença a la ciutat i al país.
La cultura té, per tant, una dimensió individual, una dimensió social, i també una dimensió econòmica, perquè les indústries culturals van agafant més pes a la nostra societat. Finalment, la cultura també dóna caràcter, imatge i projecció exterior a la ciutat.
Antecedents
En l’àmbit de la planificació cultural estratègica, existeixen diversos antecedents en la nostra ciutat. Trobem un primer assaig, l’any 1982, en les Jornades de Cultura a Manresa. Tretze anys més tard, el 1995, l’Ajuntament posa en marxa la redacció d’un Pla d’equipaments Culturals de Manresa amb l’objectiu de realitzar una radiografia dels equipaments culturals de la ciutat i establir una planificació a mig-llarg termini. Més recentment, el 2002, es va iniciar un procés per a la redacció del Pla de Cultura de Manresa. El Pla es va concretar en un document de diagnosi publicat el 2003 que ha tingut una indubtable influència en les polítiques municipals dels darrers anys.
El procés d’elaboració del Pla d’Acció Cultural
L’elaboració total del Pla ha tingut lloc entre el setembre de 2008 i el maig de 2009, per iniciativa de la regidoria de Cultura i respon al mandat que estableix el Pla d’Actuació Municipal 2008-2011.
S’ha comptat amb la col•laboració de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, a través del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), que va encarregar la coordinació metodològica i la redacció del Pla d’Acció Cultural de Manresa a David Roselló i Cerezuela, director de Nexe cultural SL.
El document resultant, que es presenta a l’aprovació del ple, s’ha elaborat amb una metodologia participativa i és fruit del treball dels tècnics municipals de diferents àrees i recull les aportacions de representants dels diferents grups municipals, del Consell Municipal de Cultura, d’un grup d’experts locals i d’un nombre elevat de persones que han participat en el procés, sota la coordinació de David Roselló i la supervisió del CERC de la Diputació de Barcelona i del propi equip tècnic municipal.
La metodologia participativa s’ha concretat en un conjunt de reunions i trobades:
- Realització de dues sessió de treball amb la participació de la direcció i tècnics responsables de cultura i d’altres àrees de l’Ajuntament de Manresa.
- Reunió monogràfica del Consell Municipal de Cultura dedicada a la diagnosi.
- Sessió de treball amb una taula d’experts locals en diferents sectors de la cultura.
- Convocatòria d’una Jornada de debat per fer aportacions de propostes de millora de la cultura a Manresa, amb grups oberts de participació ciutadana a l’entorn de sis temes cruïlla i vuit sectors específics de la cultura.
En total, han estat més d’un centenar de persones entre tècnics municipals, persones expertes en els diferents sectors culturals i, en general, ciutadans que han participat en les diferents reunions que s’han convocat. Els documents també han estat contrastats amb membres de l’equip de govern i representants dels diferents grups municipals.
El contingut del Pla
El Pla es divideix en dues parts: una primera, de diagnosi, en què s’analitza la realitat cultural de Manresa i una segona, de propostes, en què es fixen objectius i es proposen actuacions.
Diagnosi
La diagnosi aborda qüestions genèriques, com el territori i l’economia o l’evolució social i demogràfica de la ciutat, però també qüestions específicament culturals com els agents culturals presents a Manresa i la realitat dels sectors de la cultura a la nostra ciutat. L’anàlisi inclou, finalment, una visió dels aspectes transversals de la cultura i de les seves funcions (creació, formació i difusió). Les principals conclusions del diagnòstic són:
a) com a punts forts:
El contingut del Pla
El Pla es divideix en dues parts: una primera, de diagnosi, en què s’analitza la realitat cultural de Manresa i una segona, de propostes, en què es fixen objectius i es proposen actuacions.
Diagnosi
La diagnosi aborda qüestions genèriques, com el territori i l’economia o l’evolució social i demogràfica de la ciutat, però també qüestions específicament culturals com els agents culturals presents a Manresa i la realitat dels sectors de la cultura a la nostra ciutat. L’anàlisi inclou, finalment, una visió dels aspectes transversals de la cultura i de les seves funcions (creació, formació i difusió). Les principals conclusions del diagnòstic són:
a) com a punts forts:
- L’atractivitat cultural del Bages i la Catalunya Central, amb activitats i equipaments
- Una major oferta cultural, que reverteix en la millora de la imatge com a ciutat cultural
- Un patrimoni ric, amb un gran potencial
- El paper bàsic de les associacions en la vida cultural
- L’impacte d’alguns equipaments, com la Biblioteca del Casino o el Kursaal
b) com a punts febles:
- La percepció que té una part de la població que la oferta cultural és insuficient
- El poc impacte de la Universitat en l’activitat cultural
- El desconeixement del patrimoni i un turisme que s’ha de desenvolupar més
- La necessitat de renovar el Museu Comarcal de Manresa
- La manca d’espais de creació i producció artística, sobretot en arts visuals
- Les dificultats de renovació i l’atomització d’alguns sectors associatius i la necessitat de millorar els espais de participació institucional com el Consell Municipal de Cultura
El document estructura l’apartat de propostes en dos grans àmbits: en el primer, s’exposa les grans línies de treball que afecten, de manera transversal, tots els sectors i dimensions de la cultura de Manresa. En el segon, es mostra, de manera més específica, les grans línies de treball dins de cada sector de les arts, el patrimoni i la cultura tradicional i popular.
Els grans objectius que fixa el Pla són:
Els grans objectius que fixa el Pla són:
- Manresa vol ser un referent en el mapa cultural català
- Manresa ha d’assolir nivells estàndards en la prestació dels serveis culturals
- Manresa ha d’enfortir les dinàmiques cohesionadores
- Manresa ha d’incorporar nous públics a la cultura
- Manresa vol enfortir el sector cultural com a espai de desenvolupament professional
Per a cada àmbit, es defineixen un conjunt de línies estratègiques i de projectes estratègics prioritaris:
Alguns dels projectes prioritaris
Teatre Conservatori
Un cop el Teatre Kursaal ha assolit un nivell de reconeixement en el sector teatral local, comarcal i nacional, cal apostar per fer un segon pas orientat al sorgiment de noves propostes; promoure la creació, l’assaig, la producció i la formació en les arts escèniques de Manresa. El Teatre Conservatori i la seva sala Sant Domènec, juntament amb la sala petita del Kursaal, han d’esdevenir, a més d’uns espais de difusió, uns espais de creació, assaig, producció, formació, etc.
La Casa de la Cultura Popular
El Pla aposta per la creació d’un espai dedicat a la cultura popular, en el qual s’hi situïn les entitats vinculades a la cultura popular i la imatgeria festiva que ho desitgin. L’espai on és previst situar-la és a l’edifici del Segre, al carrer Llussà. Un espai que també podrà acollir altres activitats de caràcter associatiu i festiu
La ciutat museu
Manresa ha d’articular la xarxa d’institucions de custòdia del patrimoni de la ciutat –arxius, museus, espais museïtzats i centres d’interpretació-, i millorar-ne les seves infraestructures. Això significaria guanyar eficàcia en la seva tasca de recerca, preservació i difusió del patrimoni i visualització de cara a la ciutadania, en el marc del concepte de la “ciutat-museu”. D’aquesta manera, el patrimoni serà un instrument de dignificació de la imatge de la ciutat, de promoció del sentit de pertinença i identitat i, en definitiva, de cohesió social i de millora de la qualitat de vida.
La Casa de la Música
Manresa ja acull una proposta dins del model de Cases de la Música que ha permès treballar a fons la promoció, difusió, formació i creació en el sector de la música popular. El projecte ja està en marxa, i serà un referent per a la música a la ciutat, la comarca i la Catalunya central.
Centre d’art
S’aposta per fer un projecte de centre dedicat exclusivament a l’art contemporani, obert a les diferents disciplines de les arts visuals, amb una orientació professional i que inclogui espais de creació / producció, de difusió (sales d’exposicions de gran i petit format), i d’intercanvi (residència d’artistes), i també programes pedagògics per a la població.
Manresa, ciutat de cinema
Manresa té una realitat i un potencial en les seves múltiples propostes de cinema i altres formats del sector audiovisual. La ciutat ha d’apostar per aquest sector pel que comporta de reforç de la creativitat, la difusió i l’experimentació en un àmbit en gran expansió cultural, industrial i econòmica. Per això ha de mantenir i potenciar l’oferta de cinema d’autor de qualitat establint el teatre Conservatori com a espai de referència, mantenir el Festival de Cinema Negre de Manresa com a esdeveniment que dóna projecció a la ciutat i desenvolupar i consolidar programes d’innovació i de foment de la creació audiovisual a nivell local.
Desenvolupar la xarxa local de biblioteques
El creixement de la ciutat i el desplegament del marc normatiu, preveu per a Manresa una biblioteca central, ja existent, i noves biblioteques de sector , situades als nous equipaments polivalents de proximitat.
El Pla de Lectura de Manresa
Es proposa la creació d’un Pla integral de foment de la lectura que potenciï aquest hàbit entre la ciutadania.
Els nous equipaments de proximitat
El Pla contempla l’existència de nous equipaments de proximitat en els quatre grans sectors de la ciutat, que siguin ben dotats i amb uns espais especialitzats per a la cultura i amb d’altres de polifuncionals.
