Més de mil espectadors van veure 'Fama, el Musical'. Foto: ÈpicaLa plaça de la Font Gran es va quedar petita aquest divendres a la nit durant l'estrena del muntatge "Fama, el musical" que, amb més d'un miler d'espectadors, s'ha convertit en l'esdeveniment amb més participació del programa de la Festa Major d'Estiu que s'ha celebrat entre dijous i aquest diumenge a Monistrol de Montserrat. Aquest espectacle, produït per l'ajuntament de Monistrol a partir del treball d'artistes i entitats locals, ha estat una de les dues grans novetats del programa d'enguany, juntament amb la nova gimcana "Cauaigua" que ha tingut lloc aquesta tarda a la urbanització de la Batanera. Les celebracions s'han tancat aquest vespre amb la tradicional Pernilada, el sopar popular a la fresca, que ha tornat a convertir la plaça de la Font Gran en punt de trobada entre tots els vilatans.
La massiva afluència d'espectadors a l'estrena del musical "Fama" que va tenir lloc aquest divendres va esvair tots els dubtes a l'entorn de l'acceptació que podria arribar a tenir un projecte el·laborat a casa. La imatge que oferia la plaça de la Font Gran i l'entusiasme amb que el públic va aplaudir les diferents intervencions dels artistes, sobretot dels actors amateurs locals, va deixar una molt bona sensació entre els seus protagonistes i el públic.
El caliu es va notar des de bon principi, amb la força de la interpretació de temes com "Fem que ens escoltin", amb una de les intervencions col·lectives damunt l'escenari que, juntament amb el tema central del musical "Fame", va ser dels més aplaudits. Durant les més de dues hores que va durar l'espectacle, els actors i actrius van aconseguir transmetre al públic els sentiments de neguit i d'optimisme dels personatges del musical: la il·lusió de perseguir un somni, la por al fracàs, el valor de l'esforç i el treball, la capacitat de resistir i de ser fidels als principis d'un mateix i, com no, l'amor.
Al final de la funció, i amb tot el públic aplaudint d'empeus, el regidor de Cultura, Oriol Puig, va elogiar l'esforç "totalment voluntari" fet durant aquests darrers mesos així com els resultats de l'espectacle. Damunt l'escenari, l'elenc de 15 actors i de 13 ballarins de "Fama, el musical" van rebre el reconeixement de l'ajuntament, que els va entregar un ram de flors a cadascun. En nom del grup, el monistrolenc Pepo Flores, promotor de la idea i principal impulsor d'aquest projecte, va agrair "l'entusiasme amb que el poble ha respost".
La col·laboració d'artistes professionals i amateurs i diferents persones de Monistrol l'espectacle produït per l'ajuntament de Monistrol de Montserrat. Per al consistori, l'aposta que es va fer ha acomplert els seus objectius. Segons Oriol Puig, regidor de Cultura, "aquest projecte ha permès intensificar moltíssim el grau de participació i d'implicació en la festa major i alhora, la gent ha reconegut aquest treball assistint a l'espectacle i aplaudint-lo".
L'aigua cau, ja no corre
La segona novetat d'aquesta Festa Major ha estat la transformació que s'ha donat al corre aigua que, enguany, ha adquirit el format d'una gimcana amb l'aigua com a element central. El "Cauaigua", organitzat pel Cau la Bestorre i la col·laboració de l'ADF de Monistrol, ha consistit en un circuit de proves d'habilitat que servien als participants per obtenir les eines necessàries per tal d'afrontar la guerra d'aigua i escuma final.
Més de dues-centes persones, entre menuts i adults, han esquivat les elevades temperatures superant les proves de la gimcana i remullant-se d'allò més amb les mànegues d'aigua i d'escuma que l'ADF de Monistrol ha fet funcionar a tort i a dret a la pista poliesportiva de la Batanera.
Com en aquesta activitat, el bon temps ha estat un factor clau per assolir uns nivells de participació elevats: tant als actes tradicionals i esportius, com als culturals i de lleure. En aquest context, l'elevada afluència de nens i nenes estava més que assegurada a la festa de l'escuma, que va tenir lloc aquest dissabte al migdia a la plaça de la Font Gran; els inflables de divendres a la piscina municipal o el bany nocturn que va donar el tret de sortida al programa i que es va desenvolupar acompanyat d'una temperatura molt càlida.
Els actes de festa major han esdevingut un punt de trobada entre monistrolencs i monistrolenques que, enguany, han pogut tornar a gaudir del concert de Festa Major, després de tres anys sense tenir-ne, amb l'orquestra bagenca Swing Latino que també va fer el ball de nit de dijous. Divendres i dissabte a la matinada, van ser els joves els encarregats de prendre la iniciativa amb sengles nits de música al pista polisporitva.
La cultura popular pren embranzida
Els gegants de Viserta i l'Esbart Monistrol Dansaire, eixos de les demostracions de cultura popular de la vila, han gaudit enguany de nova companyia: la dels Castellers d'Esparreguera. La colla del municipi veí del Baix Llobregat Nord ha estat l'escollida per obrir la tarda de cultura popular al món casteller amb una actuació a la plaça de la Font Gran durant la qual els convidats van estrenar un pilar de sis.
Durant l'actuació de l'esbart, els assistents van poder comprovar els avenços experimentats pels membres del cos infantil de dansa que l'Esbart ha recuperat i que se suma als integrants del Cos de Dansa i del grup de Veterans amb què compta actualment l'entitat.
El dissabte es va tancar amb un reeixit correfoc que va aconseguir convertir en un autèntic infern el recorregut que van fer els diables de la colla Els Tronats per diferents carrers del Nucli Antic fins arribar al carrer del Pla, a l'altra banda del pont que travessa el Llobregat.
Al final d'aquesta "reexida i molt participada festa major", segons les apreciacions de l'alcalde, Joan Miguel, la vila començarà a treballar en la propera cita del calendari festiu del municipi: la Fira de la Coca i el Mató que tindrà lloc el darrer cap de setmana del mes d'octure. L'acalde considera que es tanca una festa major que ha servit per demostrar "la capacitat d'un poble de preparar i gaudir d'una festa major molt digna amb l'esforç de tothom, aspecte que ha salvat les dificultats que imposa el context econòmic".
