Com és que hi ha espectacles que s'han de pagar i d'altres que són gratuïts? Això vol dir que hi ha artistes que cobren i d'altres que no? Els espais tancats s'han de llogar o se cedeixen per a l'ocasió? Aquestes són alguns dels dubtes que es generen entre la ciutadania al voltant de l'organització de la Fira Mediterrània de Manresa, el mercat artístic d'arrel tradicional més gran del país, que cada any reuneix milers d'espectadors i programadors d'arreu interessats en la pervivència i posada en valor de la cultura popular i tradicional.
Enguany, en la que serà la vint-i-setena edició del certamen i que se celebrarà durant els propers 10, 11, 12 i 13 d'octubre, el públic podrà gaudir de 74 propostes artístiques, 39 de les quals seran musicals i 35, d'arts escèniques. Del total d'espectacles, 40 seran de pagament i 34, oberts a tothom i sense reserva prèvia d'entrada.
Però, per què passa, això? Per què hi ha actuacions que s'han de pagar i d'altres que no? Segons explica a NacióManresa Jordi Fosas, director artístic de la Fira Mediterrània, és una qüestió de control d'aforament: "Hem de pensar que hi ha moltíssima gent que ve de fora expressament, i que si no té la seguretat que podrà accedir als espectacles que vol veure, potser s'ho pensa dues vegades", exposa.
I aquí, algú podria pensar: Doncs que es doni l'opció de reservar localitats però sense pagar. Però, malauradament, es tracta d'un format que no funciona: "En temps de pandèmia ho vam fer així, i el que ens vam trobar va ser que molta de la gent que havia fet reserves, llavors no venia", lamenta el director artístic. Per combatre aquest "absentisme", doncs, l'únic que queda és fer pagar entrada; una entrada que "vull remarcar que té un cost molt assequible, i és que si la gent l'adquireix els dies previs a la fira, li valdrà 5 euros", assenyala.
La majoria d'equipaments, cedits per a l'ocasió
Com que pràcticament la totalitat de propostes artístiques de pagament es fan en llocs tancats, seria lògic pensar que aquests diners són per ajudar a costejar el lloguer de l'espai. Però no és així: "Totes les sales de propietat municipal i les que té Manresana d'Equipaments Escènics, ens les cedeixen gratuïtament", diu Fosas. Es tracta del Conservatori Municipal de Música, de la Capella del Rapte, del Centre Cultural El Casino, de l'Anònima, del Mercat de Puigmercadal, del Museu de Manresa, del Kursaal, de l'auditori de la Plana de l'Om i del teatre Conservatori. Gairebé la majoria, pràcticament. Aquí també s'hi ha de sumar la Taverna Cervesa Guineu, al pati del Casino, la mítica carpa on es duen a terme els concerts més multitudinaris, que són tots gratis. La resta d'espais que complementen la Fira, com El Sielu, el Tercer Segona o Els Carlins, que són de propietat privada, "sí que ens fan pagar un lloguer".
I els artistes, cobren?
"Sí, tots", assegura el responsable de la Fira, que continua: "El que passa és que no cobren el mateix, perquè cadascú té el seu catxet". En aquest sentit, explica que els artistes més ben pagats són "els que acostumen a actuar a la sala gran del Kursaal". En l'edició d'enguany, estem parlant de Mucha Muchacha i Los Voluble (que oferiran l'espectacle inaugural), de Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi, de Tarta Relena i de Manuel Liñán, aquest darrer encarregat de la clausura.
Sis espectacles amb les entrades exhaurides
De les 40 propostes de pagament que enguany ofereix la Fira Mediterrània de Manresa, ja n'hi ha sis que tenen les entrades exhaurides. Es tracta de les tres funcions de Man mano, il tempo scorre que Elaine Grayling oferirà al Kursaal; dels espectacles Dique -de la Nova Galega de Danza- i Biterna -d'IT Dansa i el Cor Jove Nacional de Catalunya-, tots dos interpretats al claustre del Museu del Barroc, i dels concerts de Momi Maiga al Teatre Conservatori de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi al Kursaal.