Queden quaranta-vuit hores encara no perquè Manresa es converteixi, per vint-i-setè any consecutiu, en l'escenari del mercat artístic d'arrel tradicional i cultura popular més important del país. Parlem, efectivament, de la Fira Mediterrània, una cita ben marcada en el calendari de la ciutat i de la comarca però també en el de centenars de programadors d'arreu del territori (i més enllà) que han trobat, en aquest certamen, un aparador únic d'interessants propostes escèniques desitjoses de voltar per tots aquells teatres, sales i espais que les vulguin acollir.
L'edició d'enguany de la Mediterrània té com a pal de paller temàtic la dissidència, entenent-la com a element fonamental dintre de la societat actual, però també com a motor de creació. És per això que tant la proposta inaugural com la cloenda abordaran les identitats de gènere dissidents i la manera com es relacionen amb les tradicionals, i que al llarg dels tres dies de Fira es podran veure muntatges que reflexionen sobre els cànons estètics vigents o les persecucions patides per les bruixes durant segles. A banda, també és important destacar el paper preeminent que tindrà la zona del Magrib, amb artistes que donaran veu i posaran en valor el seu talent creatiu i el seu llegat cultural.
Però de propostes, durant la 27a Mediterrània, n'hi haurà moltes més. Tantes que -com passa cada any- serà impossible gaudir-les totes, ja sigui perquè coincideixen en horari o perquè tenen les entrades esgotades des de fa mesos. En concret, enguany s'han programat 74 propostes, el 77% de les quals seran estrenes. I aquí és on sorgeix el gran dubte: ¿Quines puc anar a veure? I això és justament el que NacióManresa ha preguntat al director de la Fira, Jordi Fosas, que després de puntualitzar que tots els muntatges són dignes de ser vistos, finalment ha fet les següents recomanacions -que trobareu ordenades per data.
Dijous 10 (11h. i 18h.) - Teatre Conservatori
Es tracta d'una proposta per a públic familiar que reflexiona al voltant del paper que tenen les tradicions i la cultura popular dintre d'aquest segle XXI tan tecnologitzat. Els seus protagonistes (professionals del circ amb habilitats en perxa xinesa, trapezi fix i trapezi Washington, verticals i acrodansa) sempre es troben en una mateixa plaça, on ressonen els mateixos tambors; sempre ballen sota les garlandes, talen l’arbre i l’aixequen després... I acaben, per no perdre el costum, fent-se la mateixa fotografia de sempre.
Un dia, però, observen, sorpresos, com aquella trobada a la plaça que tantes i tantes vegades han repetit, canvia: els balls ja no són els mateixos i els ritmes que els acompanyen, tampoc. És en aquest moment quan es pregunten: "¿Per què ballem?".
Sota la direcció de Magda Puig i Oriol Escursell, Glatir parteix de la idea que la tradició és un espai de trobada de la comunitat i que cal tenir-la en compte, però que, alhora, és necessari qüestionar-nos què convé que revisem i què està bé que preservem.
Tot plegat, a través d'un recorregut per les diferents manifestacions folklòriques de Catalunya (capgrossos, processons, ritus de l'arbre de maig...) el País Valencià (les falles) i el País Basc (aurresku).
Dijous 10 (21h.) - Kursaal
Una rave folklòrica que cavalca a través dels temps. Així és com les ideadores de Para cuatro jinetes (les quatre ballarines que conformen la companyia Mucha Muchacha) defineixen el que serà l'espectacle inaugural de la 27a Fira Mediterrània; un espectacle que parteix de la pregunta: ¿Com serà la dansa popular del futur?
A partir d'aquí, i prenent com a companys de viatge Pedro i Benito Jiménez -dos germans que sota el nom de Los Voluble fa gairebé 30 anys que duen a terme projectes de crítica social a través de l'experimentació audiovisual i l'activisme sonor- elocubren, a través de la dansa, com podria ser folklore d'aquí 100 anys tenint en compte que els costums, la música que s'escolta i els espais de ball, han canviat. Però per fer aquest exercici pitoníssic també invocaran aquell passat franquista que intentava domesticar i academitzar la celebració i la vida en general.
Una obra que parla sobre el cos que és capaç de contenir els temps; un cos que és genet i cavall alhora i que cavalca les ficcions del nostre passat, present i futur en un humil intent d'entendre millor qui som i què estem fent.
Divendres 11 (20h.) - Museu del Barroc
I d'espectacle inaugural saltem a un altre muntatge que també va inaugurar un dels festivals de dansa, música i cultura popular més importants del país: el Dansàneu. Biterna, ideada pel cèlebre ballarí Aleix Martínez, posa dalt de l'escenari els membres de la Jove Companyia de Dansa de l'Institut del Teatre (IT Dansa) per donar veu a un fenomen que va perpetuar-se durant molts segles i que va acabar amb la vida de milers de dones. Parlem de la cacera de bruixes que, capitanejada pels poders eclesiàstics i moralitzadors, va torturar, maltractar i matar milers de dones injustament al·legant poders sobrenaturals i pactes amb el diable.
Dirigits per Catherine Allard, els ballarins i ballarines d'IT Dansa no estan sols, a la palestra: els acompanyen una quarantena de membres del Cor Jove Nacional de Catalunya que, sota la batuta de Mireia Barrera, entonen cançons creades pel músic pirinenc Arnau Obiols per reforçar, encara més, el missatge essencial del muntatge: homenatjar totes aquelles víctimes innocents que l'statu quo s'ha encarregat de silenciar ad eternum.
Divendres 11 (20.30h.) - Teatre Conservatori
Nascut a Gambia l'any 1997, Momi Maiga va créixer en una família de Djelis, que són dinasties de músics i trobadors que, a l'Àfrica Occidental, s'han valgut de la música i les cançons per transmetre història, valors i missatges de pau a la societat durant segles (i encara a dia d'avui). Des de ben menut, va començar tocar el kora, una espècie de llaüt que pot tenir fins a 22 cordes i que té un so que cavalca entre els greus de l'arpa i els aguts de la guitarra flamenca.
Instal·lat a Catalunya des de fa cinc anys, ha col·laborat amb artistes de la talla de Sílvia Pérez Cruz, Idan Raichel, Ferran Savall o Judit Neddermann. En el seu primer àlbum com a cantautor, que va estrenar a la 23a Fira Mediterrània, combinava el jazz ètnic i el flamenc amb els sons de les seves arrels mandinka. Ara torna a Manresa per presentar el seu darrer treball, Kairo, acompanyat de Carlos Montfort als violins; d'Aleix Tobias a la bateria i percussions, i de Marçal Ayats al violoncel.
Kairo és una fusió de gèneres i cultures que barreja sons acústics i composicions riques en significat (amb temes com les conseqüències del llegat colonial, l'accés a l'educació o la duresa de les migracions) a través d'un diàleg que s'expressa des del jazz, el flamenc, els sons mediterranis, la música clàssica i de ritmes complexos però fascinants.
Divendres 11 (21.30h.) - Kursaal
Que la portada del disc que l'any 2012 va treure Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi tingués el fons negre i les lletres blanques, no era cap fortuïtat. "Des d'un primer moment ja teníem pensat enregistrar un segon àlbum que posés el negre sobre el blanc", va assegurar el cantautor solsoní durant la Mediterrània de l'any passat en el marc de la presentació dels projectes inclosos dintre de l'Obrador d'Arrel 2024, l'eina que la Fira manresana va posar en marxa l'any 2021 per donar suport a aquells artistes que exploren nous camins creatius amb la cultura popular i tradicional com a pal de paller.
La intenció d'aquesta nova entrega és repetir la fórmula del primer disc: un terç del repertori és original; un altre terç consta de versions de temes de Mas, i amb la tercera part restant, diu ell mateix, "hem fet aquest exercici que tant ens agrada d'agafar cançons dels nostres germans i cosins i portar-les a la sonoritat de la cobla". El nou treball, que incorpora la sonoritat de la doble canya i del metall ajustat, compta amb arranjaments del Mestre Guitó.
Dissabte 12 (20h.) - Museu del Barroc
Aquesta peça dirigida per Marta Pazos i coproduïda pel Centro Coreográfico Gallego, vol retre homenatge a la feina ingent de les 200 dones que fa 150 anys van excavar el Dic de la Campana de Ferrol, l’obra d’enginyeria hidràulica més important que va dur-se a terme a Espanya durant el segle XIX. Es tracta d'un espectacle que fusiona dansa contemporània i tradicional gallega, reflectint la connexió entre passat i present.
Tot plegat, a través d'un joc de colors, textures i contrastos que busca explorar els límits de la força mentre tot allò tel·lúric s'apodera de l'escena. Emocions i sentiments conflueixen per narrar la història d'aquelles dones silenciades en un acte de justícia poètica que, com no podia ser d'una altra manera, ha estat ideat, gestat i parit íntegrament per dones.
Dissabte 12 (21.30h.) - Kursaal
Marta Torrella i Helena Ros, les Tarta Relena, ja s'han convertit en unes habituals de la Mediterrània. Van debutar-hi com a duet l'any 2019, sent les primeres artistes de la història de la Fira en actuar a la Capella del Rapte. Aleshores van presentar-hi Ora pro nobis, el seu primer llarga durada. En aquesta ocasió vindran per desgranar, en exclusiva i de forma inèdita, els temes que conformen el seu tercer àlbum, que porta per nom És pregunta i que no es publicarà fins el 18 d'octure.
El segon disc (Fiat Lux), per si algú s'ho preguntava, també el van venir a presentar a la capital del Bages. A la sala gran del Kursaal, concretament, que és on aquest dissabte també donaran a conèixer el nou fill discogràfic; un fill que, amb l'a capella per bandera, flirteja amb el pensament tràgic: personatges que es troben davant conseqüències imparables, conegudes i desconegudes alhora... En definitiva, plasmen en música la tensió i el misteri del que no comprenem.
Dissabte 12 (23h.) - Taverna Cervesa Guineu
Ja fa temps que la cantant i rapera marroquina Widad Mjama i el músic i productor tunisià Khalil Epi estan fent gira d'Aïta mon amour, un espectacle que triomfa allà on va i que a l'Estat es va estrenar el juliol del 2023 dintre del festival Cançons de la Mediterrània celebrat a Mallorca. I és que, en essència, el que el públic podrà veure (bé, més aviat sentir i escoltar) aquest dissabte a la Taverna Cervesa Guineu, seran cançons; tonades que volen homenatjar les chikhates, les dones cantants i transmissores, des del segle XII, de la tradició aïta, que seria com la cançó protesta del folklore de les zones rurals del Marroc.
La voluntat no és altra que recuperar la seva memòria i el seu llegat. Com? Doncs amb un repertori que beu de les seves ancestres, però que alhora construeix ponts amb els sons més electrònics i contemporanis, per acabar construint ponts entre passat i present. I és que, al cap i a la fi, ella és hereva d'aquella generació de dones valentes, desacomplexades i desitjoses de llibertat.
Diumenge 13 (18.30h.) - Kursaal
En ple procés creatiu, l'artista andalús Manuel Liñán -Premi Nacional de Dansa 2017- va adonar-se d'una cosa que, finalment, va acabar-se convertint en la llavor de l'espectacle Muerta de amor, que diumenge s'encarregarà de posar el punt i final a la 27a Fira Mediterrània. El que va observar va ser que totes les històries d'amor que havia viscut (tant les reals com les platòniques) havien influit en la seva manera de ballar. Ell mateix ho explica en la sinopsi del muntatge: "És un arxiu dels amors que han alterat el meu cos impulsant el meu ball cap a noves direccions".
A Muerta de amor, doncs, dotze artistes -entre ballarins i músics de flamenc- acompanyaran el públic en un homenatge a l'amor i tot el que se'n deriva. Tot plegat, a ritme d'una copla andalusa actualitzada, amb nous sons i estructures que permetrà una trobada musical entre el passat i el present en la qual les coreografies transitaran per atmosferes tan diverses com el desig, la fantasia, la religió o la carnalitat.