Ireneu Tranis s'ha instal·lat a la Plaça Major durant els dies de la Fira Mediterrània per proposar una cosa aparentment tan senzilla com és la venda d'històries enlloc de la venda de productes materials. L'espectador és convidat a entrar a una barraca de fira com si es tractés d'una botiga, i allà troba el suposat dependent que li acabarà oferint molt més que un objecte material. 

Entrar a la guingueta és desconnectar momentàniament de l'entorn urbà, perquè la foscor i màgia d'aquest petit espai atrapa l'espectador a través de les rondalles d'origen popular. L'estil d'explicar aquestes històries està basat en la tradició popular rondallística i la tradició joglaresca de l'oest del Mediterrani. Però el punt de partida és a mans dels espectadors: Ireneu Tranis desplega un pergamí amb un llistat de temes dels quals el públic en tria un, i així s'explicarà  una història o altra relacionada segons el tema escollit.

El següent pas encara és més insòlit quan, després de tocar una cançó com si es tractés d'un autèntic joglar, apareixen els protagonistes de la història: un espetec que fa de pare, un crani animal que fa de mort, o una copa de vi que fa de rei. Uns objectes que d'entrada poden semblar no encaixar amb la història, però que ben aviat connecten amb el públic com si fossin del tot reals. I és que l'objectiu és que l'espectador deixi fluir la imaginació i es concentri amb les paraules del narrador, que explica amb extrema sensibilitat històries amb un fort contingut moral. 

Tot això barrejat amb una il·luminació tènue que canvia de tonalitat segons el personatge que apareix, així com l'entonació i volum de veu del venedor d'històries. Una proposta particular i encisadora que recupera les belles tradicions de l'oralitat popular, xuclant el públic que entra a la guingueta disposat a ser transportat en el temps i l'espai.