A l'hora indicada, les 12:30h, Jordi Porta ha començat el seu pregó institucional de Festa Major, davant l'atenta expectació d'una sala plena. Jordi Porta, és president del Centre UNESCO de Catalunya, va ser president d'Òmnium Cultural i va ser Síndic de Greuges de la Universitat Autònoma entre altres importants responsabilitats.

Entre els assistents, força polítics, l'Hereu i la Pubilla de Manresa, un Conseller de la Generalitat i bastants veïns de la ciutat. Amb la presència dels mitjans comarcals.

L'acte ha comptat amb un servei de traducció de llenguatge de signes. Abans de que entressin les autoritats locals i el ponent, quatre sindicalistes, que duien una enganxatina de la CNT al pit, han repartit uns pamflets en els quals expressaven les seves reivindicacions i el seu descontentament amb l'Ajuntament.

Agraïment per l'oferiment i dedicatòria
El filòsof i activista social i cultural, Jordi Porta, ha començat el seu discurs agraint l'oferta de dur ell a terme aquest pregó. I li ha dedicat a la seva mare, nascuda a Manresa.

Un resum del pregó institucional de Porta
Al començament del pregó, del qui va dirigir la Fundació Bofill, ha recordat el seu pas per Manresa quan era un infant en les colònies tèxtils del Llobregat. "Manresa és la meva segona ciutat", ja que "la que em va veure néixer [...] ha estat Barcelona", ha exposat. Mentrestant, se sentien els xiulets i els petards de la concentració organitzada per CNT Manresa, que s'han pogut escoltar durant tot el pregó de Jordi Porta. Tot i això, s'ha pogut escoltar perfectament el discurs i no ha semblat que s'intentés boicotejar l'acte.

L'expresident d'Òmnium ha anat desgranant el seu discurs, poc a poc. El tema central ha anat dedicat a expressar la rellevància de la societat civil catalana i a prestigiar el seu paper. La seva experiència personal al capdavant de bona part de les organitzacions d'aquesta societat civil, deuen haver-lo fet decidir per dedicar aquest pregó a valorar l'important paper d'aquesta societat civil.

Primerament, s'ha referit a Manresa, de la qual, ha anat parlant durant tot el pregó, com a eix vertebrador de tot el discurs. Ha fet esment, a les Bases de Manresa de 1892, que va ser la "base de l'Estatut d'Autonomia" i ha recordat que quan es van proclamar les Noves Bases de Manresa (el 1992, pel seu centenari), ell també va ser present en la mateixa sala de Plens on ens oferia el pregó. D'una cita de les Noves Bases, n'ha extret una conclusió: "continuem empresonats amb la interpretació d'una Constitució que es fa servir per limitar les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya". Ha recordat que el pacte constitucional es va dur a terme amb pressions i en un context concret, "amb unes forces del franquisme" que limitaven el procés de reforma, ja que, recorda, "aquell que no fou un procés de ruptura".

Aleshores, ha remarcat que la societat civil a Catalunya "és dinàmica" i que a través de les "iniciatives socials", tot i la repressió franquista, als anys 60 "van néixer propostes com Serra d'Or, Enciclopèdia catalana unint totes les forces catalanistes, la Nova Cançó, la creació d'Òmnium Cultural, el moviment de renovació pedagògic Rosa Sensat, la creació de la CONC i la constitució –en la qual ell hi va participar com a estudiant- del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB)". Durant el discurs ha fet referència a diferents propostes de la societat civil catalana que li semblaven un exemple a destacar com "el diàleg intercultural i interreligiós" ja que "hem passat d'un 2% a un 16% de nouvinguts", ha recordat Porta. Qui ha recalcat que a Manresa, estem per sobre de la mitjana i amb "nombroses iniciatives" per la seva integració. Ha aprofitat, llavors, per donar un record a Ramon Panikern, mort fa uns dies i exemple d'aquest diàleg. També s'ha referit a les noves tecnologies de la informació, i al pas que hem fet de la societat de la informació a la societat del coneixement "ja que s'ha de treure el gra de la palla a Internet". A més, ell aposta per fer un pas més, i construir "la societat del pensament". Que s'hauria de basar en "el compromís amb el benestar dels altres, el diàleg, i qüestions de moralitat". En aquesta societat i sota aquestes bases, haurien d'actuar "els moviments educatius, la família i les polítiques públiques".

Ha estat, a la meitat del pregó, quan havent dit al principi que no faria "cap valoració política de la manifestació del 10 de juliol", l'ha tornat a esmentar, per tal d'expressar el paper de la societat civil, amb un miler d'entitats adherides que van col·laborar-hi. Llavors, tal i com ell ha reconegut després, s'ha "allargat" en aquest tema. Producte de l'actualitat política i del debat que s'està duent a terme arran del 10-J. És per això, que ha exposat que alguns "mitjans de comunicació han volgut rebaixar la importància d'aquests temes". Com per exemple, el fet nacional i la llengua. Sobre la llengua, ha exposat que no és "un fet menor, ni és solament una forma de comunicar-se", criticant el debat de la promoció del nostre idioma propi, lligant-lo al mot "identitari". Diu que sota el discurs que la globalització treu sentit a aquestes qüestions i que la crisi és el tema principal que hauríem de debatre, hi ha alguns errors. Primerament, perquè "sota la globalització s'han creat nous Estats independents; sota processos de democratització". Ja que "s'han volgut separar de la Nació que els oprimia". A part, "la proximitat política" i el fet de "gestionar els recursos de forma més propera" són arguments que dona la globalització per a les aspiracions d'autogovern. "És una forma de lluita contra la crisi, sobretot, patint un espoli del 10%". Sobre la llengua també ha exposat que en un estudi s'explicava com només 20 disposicions normatives "imposaven el català", enfront a "500 disposicions que imposaven a favor del castellà". També ha criticat els arguments que sostenen que "aquests temes ens distreuen dels temes claus" i que els temes "identitaris" com la llengua i l'autogovern no "tenen vinculació amb la raó".

Al finalitzar, un fort aplaudiment i el discurs de l'alcalde
Al final, ha exposat que Manresa "ha estat sempre un exemple d'aquesta iniciativa social" i ha fet esment a la Festa Major de la ciutat, que segons Jordi Porta i Ribalta, "expressa la pluralitat i la nostra herència popular històrica".

El discurs ha acabat amb un fort i llarg aplaudiment dels assistents. Seguidament; l'alcalde, ha fet el seu discurs parlant dels "moments difícils" ens els quals es viuen, amb "una baixada molt gran dels ingressos municipals" i "amb una sentència del TC que ens ha sentat com un gerro d'aigua freda" en un molt mal moment econòmic. També ha reivindicat el paper de Manresa a Catalunya i ha exposat "el greuge territorial comparatiu pel que fa a les comunicacions amb les capitals catalanes".

Com a teló de fons, la concentració de la CNT

Durant el discurs s'ha referit a la "crispació que també ha arribat a l'Ajuntament, com heu pogut comprovar". Referint-se al xivarri que se sentia a les afores de la Sala, provinents de la protesta sindical. Ha recordat els moments viscuts en un dels últims Plens en el qual, segons l'alcalde Camprubí, "es van viure moments de violència verbal i agressivitat que no són pròpies de la bona imatge dels funcionaris de Manresa". Que "conjuntament amb l'Ajuntament" estem tirant endavant la "nova Oficina d'Atenció al Ciutadà centralitzada, l'atenció a la ocupació, als ajuts socials, a la millora del Parc Tecnològic". També s'ha referit a les "bones xifres del Kursaal", per demostrar que "L'Ajuntament no s'ha aturat amb la crisi".

Al finalitzar, Jordi Porta ha rebut l'ensenya com a "pregoner de Manresa". Amb els aplaudiments corresponents, tant al discurs de l'alcalde, com a Jordi Porta.