05
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
06
d'octubre
a les
12:22h
El músic i compositor barceloní Raül Refree i la cantant italiana Maria Mazzota han donant el tret de sortida aquest dijous al vespre a la 26a edició de la Fira Mediterrània de Manresa amb un espectacle que fa un recorregut pels cerimonials de catarsi i possessió col·lectiva del sud d'Itàlia. Amb la dramatúrgia de Jordi Oriol, Evoé! és una coproducció de la fira amb el Festival Grec i el Festival Clàssics de Barcelona. La fira mostrarà fins diumenge un total de 84 propostes artístiques (48 de música i 36 d'arts escèniques) i recupera el pols internacional amb el 55% d'espectacles de fora. El 73% de les propostes -3 de cada 4- són estrenes.
L'espectacle Evoé! té la seva base en el sud d'Itàlia quan, als anys trenta, les dones que estaven a casa o al camp treballant queien en depressions perquè tenien vides que no les satisfeien. Com que en aquells temps no es posava nom a la depressió, es deia que les havia picat una taràntula i l'antídot per a fer-hi front era la pizzica i la tarantel·la, unes danses tradicionals típiques del sud d'Itàlia. Era l'únic moment en què les dones podien ballar, cridar i tirar-se per terra.
L'obra se centra en el seu recolliment a casa i en l'obscuritat fins arribar al clímax final, en referència a aquelles dones. L'espectacle es presenta al ritme de la tarantel·la, una mena d'exorcisme coreogràfic rellegit en clau contemporània.
Refree està acompanyat a l'escenari de Maria Mazzota, destacada veu de la música tradicional italiana i que va ser la veu de la Canzoniere Grecanico Salentino, i també l'actor, autor, músic i dramaturg Jordi Oriol. També hi participa el Cor Plèiade, un cor de noies especialitzat en preparar programes a capella de compositors del segle XX i XXI, tant catalans com internacionals.
Raül Refree ha assenyalat que les músiques de què beu el seu nou espectacle "descriuen molt bé" el que cantava una societat, la italiana, que no sempre estava feliç. Tot i això, però, ha decidit acabar l'espectacle amb la festa i la catarsi. De la seva banda, Maria Mazzota ha destacat la singularitat de l'espectacle perquè conjuntament amb Raül Refree han sabut retornar a l'origen a través de les músiques i rituals que es feien a la Puglia italiana de principis del segle XX, però "d'una manera diferent, amb la influència del 2024". "He tornat a l'origen, però acompanyada de la modernitat", ha subratllat.
Com a novetat, enguany el certamen proposa "una mirada cap al futur amb la Intel·ligència Artificial (IA) com un dels eixos transversals que travessarà tant les jornades professionals com la programació", explica Fosas. Sobre aquesta temàtica, hi haurà noms com Lluís Nacenta, el pianista Manel Camp, Josep Maria Comajuncosas, Phillipe Salembier o les propostes artístiques Ni.U, Berenguera i Crui. "Volem debatre i parlar sobre si la IA pot ser un aliat en la creació artística", destaca Fosas.
El director artístic també ha explicat que les propostes d'arrel es troben en un "moment dolç", sobretot perquè "hi ha la mirada de molts artistes joves que revisiten els materials de la tradició oral, la memòria, el llegat i el patrimoni immaterial". "Segurament per la creació contemporània dels anys vuitanta i noranta era dur mirar enrere perquè només hi veien guerres i el franquisme i, per tant, el que va fer la creació va ser trencar amb tot i mirar endavant", relata Fosas. En canvi, ara "la generació jove necessita reconnectar amb la seva memòria i llegat", afegeix.
L'espectacle Evoé! té la seva base en el sud d'Itàlia quan, als anys trenta, les dones que estaven a casa o al camp treballant queien en depressions perquè tenien vides que no les satisfeien. Com que en aquells temps no es posava nom a la depressió, es deia que les havia picat una taràntula i l'antídot per a fer-hi front era la pizzica i la tarantel·la, unes danses tradicionals típiques del sud d'Itàlia. Era l'únic moment en què les dones podien ballar, cridar i tirar-se per terra.
L'obra se centra en el seu recolliment a casa i en l'obscuritat fins arribar al clímax final, en referència a aquelles dones. L'espectacle es presenta al ritme de la tarantel·la, una mena d'exorcisme coreogràfic rellegit en clau contemporània.
Refree està acompanyat a l'escenari de Maria Mazzota, destacada veu de la música tradicional italiana i que va ser la veu de la Canzoniere Grecanico Salentino, i també l'actor, autor, músic i dramaturg Jordi Oriol. També hi participa el Cor Plèiade, un cor de noies especialitzat en preparar programes a capella de compositors del segle XX i XXI, tant catalans com internacionals.
Raül Refree ha assenyalat que les músiques de què beu el seu nou espectacle "descriuen molt bé" el que cantava una societat, la italiana, que no sempre estava feliç. Tot i això, però, ha decidit acabar l'espectacle amb la festa i la catarsi. De la seva banda, Maria Mazzota ha destacat la singularitat de l'espectacle perquè conjuntament amb Raül Refree han sabut retornar a l'origen a través de les músiques i rituals que es feien a la Puglia italiana de principis del segle XX, però "d'una manera diferent, amb la influència del 2024". "He tornat a l'origen, però acompanyada de la modernitat", ha subratllat.
84 propostes artístiques i recuperació del pols internacional
La Fira Mediterrània, que arrenca aquest dijous i s'allargarà fins diumenge, presenta un total de 84 propostes artístiques (48 de música i 36 d'arts escèniques), recupera la presència internacional i posa el focus en la música gallega i la portuguesa. El 73% de les propostes -3 de cada 4- són estrenes i un 55% són espectacles de fora. "La recuperació del pols internacional era l'únic que ens quedava pendent després de la pandèmia", ha explicat a l'ACN el director artístic de la fira, Jordi Fosas.Com a novetat, enguany el certamen proposa "una mirada cap al futur amb la Intel·ligència Artificial (IA) com un dels eixos transversals que travessarà tant les jornades professionals com la programació", explica Fosas. Sobre aquesta temàtica, hi haurà noms com Lluís Nacenta, el pianista Manel Camp, Josep Maria Comajuncosas, Phillipe Salembier o les propostes artístiques Ni.U, Berenguera i Crui. "Volem debatre i parlar sobre si la IA pot ser un aliat en la creació artística", destaca Fosas.
El director artístic també ha explicat que les propostes d'arrel es troben en un "moment dolç", sobretot perquè "hi ha la mirada de molts artistes joves que revisiten els materials de la tradició oral, la memòria, el llegat i el patrimoni immaterial". "Segurament per la creació contemporània dels anys vuitanta i noranta era dur mirar enrere perquè només hi veien guerres i el franquisme i, per tant, el que va fer la creació va ser trencar amb tot i mirar endavant", relata Fosas. En canvi, ara "la generació jove necessita reconnectar amb la seva memòria i llegat", afegeix.